Un equip d’astrònoms de l’Observatori Europeu Austral ha descobert un grup d’estrelles amb la massa més gran trobada fins ara, entre les quals n’hi ha una amb un pes de naixement 320 vegades superior a la massa del Sol. Aquesta estrella, batejada com a R136a, es troba a 165.000 anys llum de distància i té una massa actual 265 vegades la del Sol. S’ha localitzat gràcies al telescopi VLT (Very Large Telescope) que l’observatori té a Xile, juntament amb informació de l’arxiu del telescopi espacial Hubble de la NASA i l’Agència Espacial Europea.
R136a és l’estrella amb més massa descoberta fins ara, i també la més lluminosa, ja que brilla uns 10 milions de vegades més que el Sol. El professor de la Universitat de Sheffield Paul Crowther, que ha dirigit l’equip d’astrònoms, creu que és “improbable” que es trobi un astre més gran durant els propers anys.
L’estrella R136a s’ha trobat en dos cúmuls estel·lars joves, NGC 3603 i RMC 136a. El primer està considerat per l’Observatori Europeu Astral “una fàbrica estel·lar” on les estrelles “es formen intensament en els extensos núvols de gas i pols de la nebulosa”, ubicada a 22.000 anys llum de distància del Sol. Per la seva banda, RMC 136a és un cúmul d’estrelles calentes amb molta massa situat a dins de la nebulosa de la Taràntula, en una galàxia veïna de la Via Làctia, el gran núvol de Magallanes.
Si l’estrella R136a substituís el Sol, la diferència de massa faria que la durada de l’any a la Terra passés a ser de només tres setmanes. A més, emetria una radiació ultravioleta tan intensa que faria impossible viure al planeta.
Un estudi portat a terme a les terres del Priorat ha demostrat que la riquesa vitivinícola de la zona deu gran part de la seva singularitat a la composició del subsòl de la comarca. L’anàlisi de la qualitat del sòl s’ha fet a través de setanta prospeccions en els terrenys on hi ha les vinyes, entre 80 i 800 metres de cota. Un tret fonamental d’aquest subsòl és la llicorella, una pissarra que s’ha assentat al terreny al llarg de milers d’anys i que és part essencial en l’especialització dels vins.
JOSÉ LUIS CORZO 
Una investigació dirigida pel prestigiós oncòleg Mariano Barbacid ha descobert una possible diana terapèutica per lluitar contra una de les formes més mortíferes de càncer de pulmó, un dels més freqüents a l’Estat. Els investigadors han demostrat, en proves amb ratolins, que inhibint un enzim implicat en el cicle cel·lular es provoca la mort selectiva de les cèl·lules amb càncer i no les que són sanes.
Las emisiones de gases de efecto invernadero debidas a la actividad humana superan ya la cantidad que puede ser sustraída por los sumideros naturales, como los océanos, por lo que aunque no aumentasen, no se estabilizarían las concentraciones de dióxido de carbono en la atmósfera, sino que seguirían aumentando. Es algo así como el agua de una bañera, que si el grifo echa más agua que la que el desagüe puede sacar el nivel subirá, aunque no se abra más el grifo. Y el grifo de las emisiones antropogénicas se previsiblemente se abrirá más aún, mientras que para estabilizar esa concentración atmosférica habría que hacer reducciones de las emisiones superiores al 80% respecto a las actuales. Son conclusiones de un informe independiente elaborado por la Fundación Nacional de Investigación (NRC, en sus siglas en inglés), de EEUU, a petición de instituciones como la Agencia de Protección Medioambiental de ese país y la Academia Nacional de ciencias. El documento advierte que lo que se haga a corto plazo respecto a los gases de efecto invernadero determinará el clima terrestre durante siglos o incluso milenios.(
Grandes colonias de corales blancos, con una rica fauna asociada, han sido descubiertas en aguas españolas, en el Mar de Alborán (entre la península Ibérica y la costa marroquí), y son especialmente ricas a profundidades de entre 300 y 500 metros. Las colonias de corales vivos coexisten con grandes extensiones de corales muertos, según informa la asociación medioambiental Oceana, cuyo catamarán de investigación Oceana Ranger, ha descubierto el arrecife de Alborán en una campaña cofinanciada por la Unión Europea. La pesca (de arrastre de fondo y el palengre) es su principal amenaza para estos corales, pero no la única.(
