Andre Geim y Konstantin Novoselov, científicos de la Universidad de Manchester (Reino Unido), han sido distinguidos este año con el Premio Nobel de Física “por sus experimentos fundamentales sobre el material bidimensional grafeno “, según ha anunciado hoy el Comité Nobel de la Academia de las Ciencias de Suecia.Una lámina de carbono, de un átomo de grosor, está detrás del Nobel de Física de este año. Los dos galardonados, Geim (Rusia, 1958) y Novoselov (Rusia, 1974), han demostrado que el carbono en esa configuración plana tiene propiedades extraordinarias originadas en el mundo de la física cuántica. El grafeno es un nuevo material, extremadamente delgado y resistente que, como conductor de la electricidad, se comporta como el cobre, y como conductor de calor, supera a cualquier otro material conocido. Es casi completamente transparente y tan denso que ni siquiera el helio, el átomo de gas más pequeño, puede atravesarlo, explica la Fundación Nobel. (continua llegint l’article…)
Pàgines
-
Articles recents
Categories
Blogroll
- AEPECT
- Bloc de ciència de “El Pais”
- Bloc Eduard Punset
- Ciència ARA
- Ciència The New York Times
- Ciències Naturals per a l’ESO i el Batxillerat
- Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre
- Minerals i Roques al Pinterest
- Minercat
- Naturals OM
- Programa QuèQuiCom TV3
- Revista Eureka
- Revista Investigación y Ciencia
- Revista Muy Interesante
- WordPress.com
- WordPress.org
Educació
Eines 2.0
Institucional
Recursos
QUINA HORA ÉS?
MAPA DEL TEMPS
Comentaris recents
- mamoros8 en Geologia, La Ciència Amagada
- María Reyes Alfaro Ruiz en Geologia, La Ciència Amagada
- mamoros8 en Mitosi en arrel de vegetal
- Andrea en Mitosi en arrel de vegetal
- mamoros8 en Observació de cèl·lules vegetals
Arxius
Meta
Comptador de visites
Arxius
- setembre 2026
- novembre 2024
- gener 2024
- octubre 2023
- abril 2023
- febrer 2023
- novembre 2021
- octubre 2021
- maig 2020
- novembre 2019
- juny 2019
- gener 2019
- novembre 2018
- maig 2017
- setembre 2016
- maig 2016
- març 2016
- febrer 2016
- juny 2015
- febrer 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- agost 2014
- abril 2014
- març 2014
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- juliol 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- agost 2012
- juliol 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
Categories
Comentaris recents
- mamoros8 en Geologia, La Ciència Amagada
- María Reyes Alfaro Ruiz en Geologia, La Ciència Amagada
- mamoros8 en Mitosi en arrel de vegetal
- Andrea en Mitosi en arrel de vegetal
- mamoros8 en Observació de cèl·lules vegetals
Blogroll
- AEPECT
- Bloc de ciència de “El Pais”
- Bloc Eduard Punset
- Ciència ARA
- Ciència The New York Times
- Ciències Naturals per a l’ESO i el Batxillerat
- Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre
- Minerals i Roques al Pinterest
- Minercat
- Naturals OM
- Programa QuèQuiCom TV3
- Revista Eureka
- Revista Investigación y Ciencia
- Revista Muy Interesante
- WordPress.com
- WordPress.org
Educació
Eines 2.0
Institucional
Recursos
Meta
Etiquetes
ADN Afegeix una etiqueta agricultura Astrofísica astronomia Astronàutica biologia molecular biotecnologia calentament global canvi climàtic contaminació curiositats científiques cèl·lules mare divulgació ecologia Educació energia Energies renovables enginyeria genètica entomologia evolució física nuclear Genètica Geologia Investigació medecina medi ambient Medicina Medi natural Metereologia microbiologia neurociència neurologia noves tecnologies Nutrició i alimentació palentologia Paleontologia Pràctiques de laboratori Química reciclatge Riscos geològics salut Terratrèmols vulcanisme zoologiaPàgines
Barcelona ha inaugurat un altre referent internacional en recerca científica. Es tracta del centre Esther Koplowitz per a la investigació biomèdica, un equipament gestionat per la Fundació de l’Hospital Clínic que s’ha posat en marxa gràcies, en part, al mecenatge de la coneguda empresària madrilenya. Uns 400 cientítfics ja hi treballen per investigar l’obesitat, la diabetis, el càncer i la malària.


Una década de descubrimientos oceanográficos de la comunidad científica mundial se está presentando en Londres desde hoy con motivo de la clausura del primer
Gala, el primer voltor negre nascut a Catalunya en més d’un segle, va començar a volar el cap de setmana passat a la serra de Boumort (Pallars Jussà) sota l’atenta mirada dels seus pares i amb uns moviments insegurs típics de la seva edat. Gala, que va venir al món el 25 d’abril passat , és filla de dos voltors negres d’origen extremeny que van ser alliberats el 2008 dins d’un ambiciós programa de cria en captivitat.El voltor negre, l’au rapinyaire més gran del continent europeu, es diferencia del seu parent el voltor comú, ara tan habitual en algunes zones del Pirineu, pel seu color més fosc, inclòs el cap, i les ales més àmplies. Un exemplar adult pot arribar als tres metres d’envergadura i als 12 quilos de pes. Gala només té cinc mesos de vida, però pràcticament ha arribat a les dimensions d’un adult (2,7 metres i 8 quilos, aproximadament).El biòleg Marc Gálvez, coordinador del programa de reintroducció, explica que la jove femella ja es llança al buit aprofitant els corrents d’aire. “Aquests primers dies està aprenent a desplaçar-se i a aterrar amb seguretat, normalment sobre pins o plataformes artificials”, comenta. Els seus pares, que es diuen Perla i Portell, la segueixen amb la mirada, encara que en dues nits ja ha descansat fora del niu familiar. (
La Mariona i l’Aitor van tenir una sorpresa quan van assaborir unes tires de paper aromatitzades al centre d’exposicions Arts Santa Mònica, a Barcelona. La boca d’ell es va omplir d’un gust «repulsiu, com quan mastegues una pastilla que t’has d’empassar», explica. Ella només va percebre el gust del paper i «una sensació semblant a una petita anestèsia a la llengua».Aquests dos becaris de 25 anys van descobrir així que tenien variants diferents d’un conjunt de gens, responsables de la percepció de la substància amarga que impregna els paperets. Segons les estadístiques, aproximadament el 30% dels europeus i el 40% dels indis reaccionarien com la Mariona. Els científics es pregunten si aquestes diferències poden condicionar les dietes de diferents individus i les cuines de diferents cultures. (
L’investigador britànic Robert G. Edward, de 85 anys, és el guanyador del premi Nobel de medicina 2010 per les seves investigacions sobre la fecundació in vitro, segons ha comunicat avui des d’Estocolm l’Institut Karolinska.”Les seves investigacions han fet possible el tractament de la infertilitat, un problema que afecta el 10% de les parelles de tot el món”, ha assenyalat el comitè Nobel en un comunicat. Els treballs d’Edward van permetre que el 1978 naixés el primer bebè proveta, Louise Joy Brown. Actualment, gairebé quatre milions de persones neixen cada any gràcies a la fecundació in vitro.El Nobel de medicina està dotat amb 10 milions de corones sueques (1,1 milions d’euros) i s’entregarà el 10 de desembre vinent, coincidint amb l’aniversari de la mort del fundador dels guardons, Alfred Nobel.