Espanya completa una xarxa per capturar i analitzar meteorits

f025d312lh01El 28 de desembre de 1947, un estrany cos va caure al carrer principal de Reliegos, un petit poble de Lleó. Per l’enorme estrèpit i el cràter format, els veïns van pensar en un principi que un avió d’una base pròxima havia llançat una bomba, però aviat van descobrir que no era més que una enorme pedra de 17 quilos. L’enginyer Carlos Rodríguez Arango va identificar l’element com un meteorit, el va tallar a trossos i el va distribuir entre diversos centres d’investigació perquè l’analitzessin. Un notable fragment del metorit es pot contemplar avui dia al Museu de Ciències Naturals de Madrid.
Tenint en compte la seva extensió i les estadístiques internacionals, a Espanya es podrien recollir anualment entre dos i tres meteorits d’almenys un quilo de pes, però la realitat és que el fet del 1947, fruit d’una casualitat, no es va tornar a repetir fins 57 anys després. No és que no en caiguessin durant tots aquells anys, sinó que no es van localitzar mai perquè no hi havia ni els mitjans ni els especialistes necessaris. Es va perdre, doncs, una informació valuosíssima per aprofundir en el coneixement dels meteorits i, per extensió, de la formació del nostre planeta. (continua llegint…)

Aquest article ha estat publicat en Ciències per al món contemporani, Física. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *