En aquest interessantíssim debat, Xavier Sala i Martín exposa les seves raons en contra del model tradicional d’exàmens de sel·lectivitat i questiona el paper de la docència clàssica.
Una reflexió molt interessant que us recomano escoltar
Després d’escoltar a Sala i Martín, què en penseu? Esteu d’acord o en desacord? Que creieu que podríem fer per canviar les nostres metodologies?
El divendres 22 de febrer vam assitir a la jornada DIGIBAIX que va tenir lloc a l’Ateneu d’entitats de viladecans.
Oriol Ripoll va realitzar una xerrada sobre gamificació.
Aprenentatge basat en jocs: utilitzar jocs a l’aula i treure-li suc
Gamificació: fer viure experiències educatives, experiencies interessants utilitzant elements del joc.
Tchuka Ruma: es un joc adapatat per dones i nens originari de Costa d’Ivori. Es una variant que es juga en solitari.
Gamificar consisteix en generar un centre d’inter´`es a partir lde la qual generem continguts educatius.
Per fer aprenentatges amb jocs cal preguntar-se:
1- Aquest joc a aqute s’assembla.
2- Com puc trobar un joc que em serveixi per treballar aquest conceptes.
@natxo1d10
El Ministeri del Temps
REPTE: Treballar el gust per la lectura
CONDICIONS: MAXIM 1 SETMANA. POT SER LLEGIR PER PLAER O PER DESCOBRIR NOUS ELEMENTS
1- ELS ALUMNES HAN DE VIURE AIXÒ COM UN JOC
-REPTE CLAR AMB UNA forma àgil d’aconseguir-ho
-l’utilitzarem per explicar una historia
-A on els jugadors han de prendre decisions interessants
Primer hem de crear un mon a on ambientar aquesta història.
MON:
personatge
repte
A theory of fun: Raph Koster Jugues a un joc mentre et continua sorprenent
Educa Verd Play #EFTeam
Treball dels valors a partir d l’educació física.
TECNICA DEL PUZZLE
Estrategia cooperativa complexa. Es reparteixen diferents textos. Es fa una primera lectura a on es pot subratllar.
Després es formen grups d’experts i es reuneixen en un nou grup. Han de llegir de nou el text i havien d’arribar a un consens amb un únic producte (mapa conceptual, esquema) Un cop l’han acabat havien de tornar al seu grup
Es potencien habilitats de llegir i parlar. Tots són protagonistes i tenen el ron d’expert
2R5M–> Valora la part acadèmica. Que és el que has aprés avui?
Quick–> enquesta per saber com se senten els alumnes davant una situació d’aprenentetge. És un full a mode de bafarada amb la pregunta: com t’has sentit avui a la classe de matemàtiques. Permet resituar al docent al procés d’ensenyament
Diferencia entre progunta i una bona pregunta:
Pregunta: es una pregunta de tipus memòristic: Quins son els rius del vessant atlàntic?
Bona pregunta: implica un raonament.Per que els rius del vessant atlàntic són més curts?
ESTAT: es la segona part del puzzle. No s’utilitza gaire perque consumeix molt de temps es un puzzle, questionari grupal a on cadascu es fa preguntes a nivell individual i després el professor fa les preguntes individualment.
TÈCNICA DEL PUZZLE APLICADA A LA TÈCNICA DELS DICTATS
Rols: coordinador: vetlla perquè tothom tingui el material. Portaveu. Control del soroll i control del temps.
Funcio del docent
Orientar-guiar-superviso-reconduiexo
Dictat Cantat
A partir d’una cançó, i els alumnes han d’intentar trobar la lletra. Primerament. S’escolta individualment. (2 vegades) Després en parelles o en grups petits es compara.
PRIMERA ESCOLTA (individual)–> Escriure la cançó
SEGONA ESCOLTA( individual)–> Omplir buits
TERCERA ESCOLTA (en parelles o grups peitts –> Completar i comparar
Mig dictat
Dictat tradicional a on l’alumne ha d’afegir algunes frases o paraules inventades. Finalment es fa una lectura d’alguns dels textos.
Es podria donar una bossa de paraules o verbs que es volen conjugar.
Un cop ha finalitzat l’activitat es podria fer un mapa mental amb les idees principals que s’han treballar durant aquella sessió per aprofundir els coneixements i conceptes que s’han adquirit.
ACTIVITAT DE LECTURA COMPARTIDA: Quatre lectors i un text
Sempre hi ha un producte final construit per tots que acaba sent un text o una redacció. Cal assumir 4 rols diferenciats:
1- Lector: llegeux en veu alta el text
2-Detectiu: atura la lectura cada vegada que no entengui alguna paraula.
3-Perioista: diu quina és la idea principal del text i el relaciona amb altres coneixements
4- Escriptor/a: fa el resum de la lectura
AVALUACIÓ:
Només s’avalua la feina individual i com ha exercit cadascú els seus càrrecs.
Per aprofundir:
El rompecabezas del aprendizaje cooperativo: la técnica puzzle
El dimecres 21 de novembre el Carlos ocando i el Jorge Lorenzo van participar al Taller de Gamificació que va organitzar el CRP de Gavà i que es fa fer a l’institut Miramar de Viladecans.
Com a formadors van participar el Xavier Suñé (xsune@xtec.cat) i la Mita Jordan (mjordan1@xtec.cat)
L’objectiu és conèixer 2 recursos que es poden utilitzar a l’aula: Breakout Edu Escape Room.
Aquesta va ser la presentació que es va fer servir
El breakout Edu consisteix en l’obertura d’uns cadenats per resoldre uns reptes o problemes que el professor planteja als seus alumnes.
Proposta gamificada: agafar un tema a treballar amb els alumnes i de principi a final s’inclouen estratègies gamificades.
Per agafar la idea del que vol dir gamificació ens van passar aquest vídeo.
Característiques d’una experiència gamificada
1- Hi ha regles del joc.
2- Hi ha una narrativa que genera la xispa per que l’alumne es motivi per a participar en l’activitat.
3- Hi ha un repte clar amb un “premi” final a assolir.
Ens proposen un repte consistent en salvar als animals d’un virus mortifer que fa dormir a tots els animals. Es tracta de trobar t’antidot que permetrà salvar els animals. Aquest antidot està amagat a dins d’unes caixes.
La primera activitat consistia en a partir d’una sopa de lletres trobar les pistes necessàries per poder saber els 3 números que permetrien obrir el primer cadenat.
Un cop es van trobar els 3 numeros, es va obrir la caixa. Al seu inetrior hi havia 4 sobres amb:
1- Paper amb tinta invisible que s’ha de descobrir amb una llanterna de UV
2- Notes amagades (amb snotes) o qualsevol sistema de codificació
3- Una imatge esferica , amb una pregunta que estava relacionada amb la imatge
4- Un codi QR amb un missatge amagat.
Es tracta d’anar obrint cadenats per a resoldre el repte proposat.
Recursos per amagar notes
https://snotes.com/snotes/login.php
Per fer una pàgina web de forma rapida es pot fer servir aquest recurs
https://www.strikingly.com/
ESCAPE ROOM
Es reparteixen uns post its a on cadascú de nosaltres ha de posar el nom. >Cada posit es d’un color i això ens permet agrupar-nos.
Tenim 30 minuts per a resoldre l’enigma proposat.
La motivació o narrativa de la historia es la següent: un mosquit transmert una malaltia infecciosa.
Web amb recursos
http://gami-fundamentals.strikingly.com/
Coneixes què és la dislexia? De quina forma pots ajudar als teus alumnes amb aquest problema?
Aquesta vídeos i recursos poden ser d’ajuda davant un alumne amb aquesta dificultat d’aprenentatge
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=zafiGBrFkRM[/youtube]
Aquest altre vídeo ha estat creat per la British Dyslexia Association. A la seva pàgina web també hi ha moltes orientacions i guies per treballar amb nens amb dislexia.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=11r7CFlK2sc[/youtube]
Aquests enllaços poden ser-vos d’utilitat
https://www.bdadyslexia.org.uk/parent/welcome-mumsnetters
Ahir vam realitzar la segona sessió de formació de Treball Cooperatiu.
Vam iniciar la sessió amb una nova estratègia cooperativa que s’anomena 1-2-4.
La Raquel ens va explicar que aquesta estratègia és molt útil per a realitzar activitats dels tipus de comprensió lectora a on demanem als alumnes que llegeixin un text i escriguin allò que han entés. La tècnica permet enriquir molt la resposta, ja que el que busca és sumar els coneixements de tots els membres del grup.
Per exemple, davant la pregunta : a on està situada la casa que s’explica al text?, les possibles respostes dels alumnes poden ser
Alumne 1: A dalt d’una muntanya
Alumne 2: A la ciutat de Barcelona
Alumne 3: A prop d’un riu
Alumne 4: A una zona nova
En el moment en que apliquem la unió de 2 companys, la resposta pot ser
Alumne 1+2: A la ciutat de Barcelona, a dalt d’una muntanya
Alumne 3+4: A una zona nova que està a prop d’un riu
Quan unim les 4 respostes obtenim un resultat molt més enriquidor
RESPOSTA DEL GRUP: A la ciutat de Barcelona, a dalt d’una muntanya a una zona nova que està a prop d’un riu.
Aquí podeu trobar un vídeo explicatiu d’aquesta tècnica
A continuació la Raquel ens va explicar una altra tècnica cooperativa molt senzilla que s’anomena l’estratègia dels 3 minuts.
L’objectiu d’aquesta estratègia és implicar a l’alumnat en preguntes que siguin engrescadores, preguntar sobre el que s’està treballant i constatar que l’alumnat va interioritzant i consolidant els aspectes treballats.
Quan el professor fa una explicació per a tot el grup classe, de tant en tant es fa una aturada de 3 minuts per a que cada equip pensi i reflexioni sobre el que s’ha explicat fins aquell moment i elabori tres preguntes sobre el tema que després s’hauran de discutir. Un cop ha passat el temps, cada equip planteja una pregunta i el professor/a va passant per tots els equips. Si la pregunta és molt semblant es salta directament.
Quan s’han plantejat totes les preguntes, el professor continua amb la seva explicació.
Si vols participar en el bloc…….
Com penses que podries utilitzar aquestes estratègies a la teva matèria? Podries posar algun exemple concret?
El passat 8 de novembre va tenir lloc la XVI Jornada de Qualitat a l’Ensenyament al Campus de la UAB focalitzada en la importància de la gestió de la innovació i amb la participació de gairebé 600 persones.
El nostre centre va tenir una participació activa en aquesta jornada, actuant com a ponents a 2 taules del work cofee. El Marco Berenguer i la Mar Bruna van explicar als companys de la xarxa el nostre Pla de Comunicació i el Jorge Lorenzo va explicar metodologies per a la realització de l’Auditoria Interna de Centre.
Us deixem l’enllaç de vídeo amb les ponències, francament molt interessants, la primera sobre La gestió de la innovació (Xavier Ferràs) i la segona :”L’alumnat: centre de la innovació” (David Bueno).
La gestió de la innovació. Xavier Ferràs
L’alumnat: centre de la innovació. David Bueno
Aquest dimecres hem començat la formació en Treball Cooperatiu a l’Aula. La formadora, Raquel M. Valle, compta amb àmplia experiència en aquesta metodologia que ha estat aplicant a l’escola Miquel Martí i Pol de Viladecans a on és la directora.
Després d’una part introductòria hem arribat a una definició de Treball Cooperatiu:
és l’ús didàctic de grups reduïts d’alumnes, generalment heterogenis a on s’utilitza una estructura d’activitat que asseguri:
-la participació equitativa de tots els membres del grup
-que es potencia la interacció simultània entre els diferents membres
amb la finalitat de que tots els membres del grup assoleixin els continguts i destreses proposdes i a l’hora aprenguin a treballar en grup.
La dinàmica de la formació és molt fluida ja que la idea és aprendre aquesta metodologia a partir de la seva pràctica i avui ja hem tingut un primer tastet amb una estratègia que s’anomena LA RODA D’ESCRIPTURA. Aquesta estratègia és una adaptació de l’estratègia de Kagan anomenada Round Robin.
El funcionament d’aquesta estratègia és el següent
1- Es fan grups aleatoris de 3/4 persones, per processar un mateix concepte o aprendre una definició o una o més paraules
2- Cadascú omple la primera casella (amb paraules, text, etc).
3- Es fa la primera rotació de fulls
4- Cadascú omple la segona casella corregint i/o afegint continguts a la primera
5- Es fa la segona rotació de fulls
6- Cadascú omple la tercera casella corregint i/o afegint contingut a la primera i segona
7- Es fa la tercera rotació de fulls: tothom torna a tenir el seu
Aquest procés es pot repetir dues o més vegades
En aquest vídeo s’explica aquesta tècnica tot i que cal tenir molt present una sèrie d’aspectes que la Raquel ens va emfatitzar:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JFaWapO_6n4[/youtube]
Podeu utilitzar aquesta plantilla per generar les vostres pròpies activitats
Si us ha semblat interessant aquesta primera sessió i voleu aprofondir en aquest tema, aquesta lectura us pot ser molt interessant
http://cife-ei-caac.com/wp-content/uploads/2015/06/APRENENTATGE-COOPERATIU.pdf
La propera estratègia que treballarem sera la 1-2-4. Estem desitjant que arribi la propera sessió per explicar com ha anat.
Si vols participar en el bloc…….
Com penses que podries utilitzar aquesta estratègia a la teva matèria? Podries posar algun exemple concret?
El dimarts 5 de juny vam assistir a la 5ena jornada de la Xarxa de Competències Bàsiques.
Va participar la Neus Sanmartí amb una ponència sobre l’avaluació en el treball per projectes.
El repte a plantejar és com aconseguir que els propis alumnes siguin els que s’avaluin. Canviar l’avaluació requereix i implica un canvi en les formes de treballar, en la seqüenciació dels aprenentatges i en la relació amb les famílies.
Idees clau a compartir sobre l’avaluació
1- Les emocions que provoca l’avaluació són negatives. Tant pel professorat com per l’alumnat. Si no canviem això, no servirà per aprendre. L’avaluació no s’ha de percebre com un element negatiu.
2. Aprendre és revisar el que ja sabem. Tots els alumnes tenen idees prèvies i coneixements i aprendre és regular el que ja se sap, canviar el que se sap sobre algun tema.Canviar formes de fer, formes de pensar, formes de parlar i formes de sentir.
3. L’aprenentatge ha d’estar centrat en l’alumne. L’alumne és protagonista de tot i també de la seva avaluació. El repte més important és que l’avaluació ha d’estar centrada en l’alumne. Està demostrat que la tasca de corregir i de portar-nos a casa dossiers per fer comentaris i posar notes no serveix per res. No té cap impacte sobre l’alumnat.
4. Té sentit posar notes? La qualificació té sentit com a certificació o acdreditació, en el moment en que s’ha realitzat la tasca o activitat. Té sentit per posar-nos a prova pero no com a instrument final
Avaluar és un procés que està basat en 3 etapes
Tot de repent, el Daniel de 5 anys no vol dibuixar. Després d’analitzar la situació la mestra dedueix que es deu al fet que va canviar de lloc i ara esà al costat d’un nen que dibuixa molt bé
Les persones que aprenen son aquelles que s’autoavaluen.
Quines són les intervencions didàctiques que generen més impacte
Hattie.J (2017) “Aprendizaje visible” para profesores
Que caracteritza a les persones que saben autoavaluar-se i que per tant prenen decisions per millorar?
La feina del professor passa per dos pols, tot buscant l’equilibri
Els bons docents són aquells que tenen molts clars els objectius però que estan molt atents al que està passant a l’aula. S’ha de saber que és el que els està captant, que és el que els interessa d’aquella activitat. Cal treballar entre l’aurorregulació i la regulació.
Al’hora de definir els objectius, els haurem de decidir els docents amabs de començar el projecte. D’altres s’aniran concretanr a partir de preguntes que sorgeixen i els productes a elaborar. Els objectius es relacionaran amb les competencies i la valoració l’anirem recollint… per poder qualificar a final de curs.
Un bon exemple amb moltes pràctiques el podeu trobar aqui
http://blocs.xtec.cat/comaprenem/
Per graduar els elements de la rúbrica, cal canviar el xip. El nivell 2 és el mínim de competència, allò que tothom hauria de tenir (aprenent) El nivel 1 és el que està per sota (Novell). Mai es posa un nivell 0. El nivell 3 seria AVANÇAT i el nivell 4 seria EXPERT
Hi ha una sèrie de criteris que s’han de tenir molt presents:
Per atendre a la diversitat hem de tenir present que hem de recollir moltes formes d’avaluar. Si al final és una prova escrita estem avaluant només la competnecia d’expressió escrita
L’autoregulacio implica que el professor ha de planificar les tasques per als 3 nivells i tingui prou autonomia per fer la
Informes a entregar a les famílies:
1- Primer trimestre: diagniosi i informe del docent qualitatiu
2Segon trimestre: informe amb participació de l’alumnat. Són els alumnes qui fan aquest informe : Es demana als alumnes que diguin com saben que hem millorat des de l’inici de curs -en escriure, llegir. Amb el que diuen es fa un questionari i s’autoavaluen. Els resultats amb el comentari de la mestra, el reben les famílies.A aquests se’ls demana que parlin amb els alumnes i que emetin una valoració amb les seves observacions.
3. tercer trimestre: qualificacions. Informe del docent