El llop

Una nena molt bufona
va trobar un llop i va dir:
“ Vols que juguem una estona
corrents tots dos pel camí?”

I ell respon “ Què t’has pensat?
No em faràs pas la punyeta,
vaig quedar prou escaldat
fa temps amb la Caputxeta”

 Enric Larreula

 Il.lustració Ofra Amit

Font: Plouen poemes!Vanesa Amat,M Carme Bernal,Isabel Muntañá, Morad Abselam. Eumo Editorial, 2017.     

Barcelona, 1941. És un escriptor, professor universitari i il·lustrador català. Tot i que va començar dedicant-se professionalment al dibuix, més tard el va abandonar i es va dedicar a tasques editorials. A partir del 1981, va començar a publicar nombrosos llibres per a infants i joves i posteriorment, l’any 1983 es va  llicenciar en filologia catalana. Alguns dels títols més coneguts:  Marduix (1983, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil 1984), Contes per a un món millor (1991, premi Lola Anglada), Els arbres passaven ran de finestra (1995, premi Gran Angular 1994) i les sèries de La Bruixa Avorrida i Ala de Corb.Ha escrit també nombrosos llibres de narració i  poemaris per adults: Darrere nostre, un riu de flors trencades, 1982T’han enganyat, Immaculada1989,  La propina, 1990 i La dutxa, 2000,  Bestiesari, 1996,  Animalari, 2007.

Menjasomnis

Quan ve la nit
mossego somnis.
Tinc una gana!
Queixalo mots,
estrips, llençols,
i no s’acaba
aquesta fam,
segueix aquí
temptant la panxa.
No para el món
quan tinc la set
d’apagar els llums
i volar amunt.
Sempre que passa
rosego cels,
menjo sis llunes,
mastego sols
i embruixo dunes.
Tastant la mar
m’empasso sorra,
callada i fina,
i un munt de peixos
de purpurina.
Com més endrapo
més gana agafo.
M’omplo la boca
de mil viatges,
somnis, paratges,
llibres, misteris,
contes eteris
que en sedueixen
i se m’emporten.
Quan ve la nit
mossego somnis
i me’ls cruspeixo
com un gurmet
d’imaginaris.

Martina escoda 

 Font: Mitjanit. Il·lustradora Sonja Wimmer. Andana Editorial. Col·lecció Vagó de versos, 2016

 Il·lustració Natalie Pudalov 

Paisaje

La tarde equivocada
se vistió de frío.

Detrás de los cristales
turbios, todos los niños
ven convertirse en pájaros
un árbol amarillo.

La tarde está tendida
a lo largo del río,
y un rubor de manzana
tiembla en los tejadillos.
      Federico García Lorca            Font: Mi primer libro de poemas. Editorial Anaya, 1997 Il·lustració Anna Walker

Conte

Els prestatges plens de llibres
i en els llibres,les històries
que relaten les memòries
d’aventures divertides.

Hi ha contalles de pirates,
n’hi ha de fades i de llares,
de raboses, de castors,
de sirenes i de llops.

N’hi ha de savis i de magues,
n’hi ha de cases ensucrades,
de panteres i de gnoms
i d’insignes inventors

De Peret i Marieta,
Blancaneu i Caputxeta.
N’hi ha de bruixes, d’elefants,
de bubotes, de gegants.

N’hi ha de sastres molt valents.
N’hi ha de pomes i de serps,
de Pinotxo, de soldats
i de prínceps encantats.

N’hi ha de cabres i porquets,
de girafes, de gatets,
de paratges irreals
i fantàstics animals.

N’hi ha de brètols superbruts,
de malvats, de caparruts….
I una jove que va al ball
amb sabates de cristall.

 Maria Dolors Pellicer

 Font: Versos de tres sabors.il.lustracions de Rossana Crespo.Alfaguara Voramar, 2007
 Il·lustració Natalie Pudalov 

A la vora de la mar

A la vora de la mar
ens agrada estiuejar
allí la brisa refresca
i a tothora pots nadar .

De bon matí,els para-sols,
com bolets multicolors,
s’escampen arrenglerats,
formant rogles o aïllats.

Les tovalles, com estores,
son pedaços en la platja,
amb teles de molts olors
perquè l’arena molesta,
als uns massa, i als altres….poc .

Braços que esquitxen dins l’aigua,
cames esteses al sol,
cossos que boten les ones
o es capbussen en un crit.

Quan les ones són molt altes
resulta ben divertit!

 Fina girbés Santamaría.
Font: Poemes a la carta. Editorial Bromera
 Il·lustració Cécile Veilhan

Dónde està la mariposa?

Abuela, pregunta el niño:
“¿Dónde está la mariposa?
La que tiene ojos azules,
la de las alas preciosas”.

La abuela contesta al niño:
“Mira bien aquella rosa,
que en ella durmiendo está
tu bonita mariposa.

Marisa Alonso Santamaría

Font: http://cuentosentretenidos-marissa.blogspot.com.es/2013/04/donde-esta-la-mariposa.html
Il·lustració Garry Gay

Lluna

Ai, lluna llunera,
com d’envanida
tu deus estar!
Tothom et mira
com vas canviant:
ara una cara,
una altra més tard.

Ai, lluna llunera,
si a poc a poc,
et vas apagant,
també eres lluna,
lluna minvant.

Ai, lluna llunera,
si s’endevina
el teu perfil
de lluna nova
mostres l’estil.

En quantes fotos,
Lluna llunera,
en quants cartells,
mostres la cara
de quart creixent.

Fina Girbés

      Il·lustradora Amanda Clark

Font: Poemes a la carta. Il·lustrador: Eider Eibar. Editorial Bromera. Col·lecció El Micalet Galàctic, 2011

De ola en ola

De sol a sol,
de luna a luna,
la madre mece,
mece la cuna.

Esté en la playa
o esté en el puerto,
la barca mía
la lleva el viento.

Antonio García Teijeiro

      Il·lustradora Karla Gerard

Font: Volando por las palabras. Arcadio Lobato Solana (Il·lustrador). Editorial Luis Vives (Edelvives).Col·lecció Ala Delta (Serie Roja),2003

Escric el teu nom

Escric el teu nom
i et sé tan a prop
que, en tancar els ulls,
és com si et toqués
amb la punta dels dits.

Et duc en cada
paraula que dic,
en tot el que penso.

Montserrat Abelló

Il·lustració Peter Mitchev

Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014. Poeta i traductora., exiliada al 1939  a Xile, va tornar l’any 1960 i  va treballar com a docent a la institución cultural de CIC. Tres anys després va publicar el seu primer llibre de poesia Vida diària. Va assolir prestigi i reconeixement a partir del 2003, quan va obtenir els premis Crítica Serra d’Or, Lletra d’Or; Cavall Verd-Josep M. Llompart; Cadaqués a Quima Jaume; Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica; Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana; el d’Honor de les Lletres Catalanes i el Nacional de Cultura. La seva poesia ha quedat reflectida  Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002, publicat per Proa el 2002.  La seva poesia  té un  significat profund ,sense embuts ni artificis,  independent de mètrica i rima.