Mirada

Càlida i flonja,
la brisa en despentina.
Als ulls, la calma.
Els pensaments voleien
i lliures em sostenen .

Montse Maestre
Il·lustració: Inge Schuster
Font:En un tancar i obrir d’ulls. Il·lustradora Delphine Labedan. Editorial Trípode. Col·lecció: mimosa, 2023

Montse Maestre Casadesús (Ripoll, 1980)  és mestra d’alfabetització en una escola de persones adultes, dinamitzadora de diversos clubs de lectura infantils i juvenils i professora del grau d’educació social. El seu primer poemari Pell morta el publica en 2022. El segueix  En un tancar i obrir d’ulls, amb il·lustracions de Delphine Labedan  que el publica l’any 2024, llibre de  tankes, estructura poètica de la poesia  japonesa,  escrit i pensat per a un públic infantil i juvenil.

…Para Beatriz Jiménez de Ory

Hay cinco nubes
sobre mi cama.
Una es de azúcar;
otra, una dama.
Una es de nieve;
otra, con rayas.

La más pequeña
es muy graciosa.
Flota en el viento
cual gaviota.

Son cinco nubes
que me acompañan.
Cuidan mi sueño
no piden nada.

Antonio García Teijeiro
Il·lustració: Lucy Campbell
Font: Los ecos del viento. I·lustració Noemí Villamuza. Kalandraka,2024

Al jardí

L’aire bressola
al meu jardí,
pètals de rosa
i flors molt blanques
de gessamí.

A l’aire juguen
fent giragonses
mentre hi dibuixen
belles figures.

La seva flaire
omple el jardí
i atreu ocells,
vells i novells,
que en grups arriben
de molts indrets
per fer-hi el niu,
també concerts.

Ramon Besora
Il·lustració Heather Rosas
Font: No tinc por! Il·lustracions d’Africa Fanlo. Editorial bambú, 2019

De cap per avall

Ai, si caminara
de cap per avall
com un bon acròbata,
sense defallir,
per veure la vida
amb distint perfil.
Peus de totes mides,
potes d’animals,
rodes polsegoses…
Massa lluny el cel!
Només ho aconselle
com a experiment.
De cap per avall,
tot és diferent!

Fina Girbés
Il·lustració Lucy Fleming
Font: El Món Al Revés. Dibuixos de Cesar Barceló.  Andana Editorial,  2020

CADA NIT UN POEMA

Cada nit un poema.
Sobre el full solitari
la mà es mou.

Dins la quietud
contemplo la claror
vacil·lant del carrer,
i sento com si tingués
algú arran de pell,
a frec de llavis.

Si em calia escollir.
Em quedaria amb la ploma
a la mà. Mai més sola,
cada nit.

Montserrat Abelló
Il·lustració Elia Mervi
Font: Poemes d’amor antologia. Editorial Denes, 2010

Se desmelena

Se desmelena con el viento
la arena.
Se despierta
el marino
en cubierta.
Se queja
en la playa
la almeja.
Se acomoda
el pescado
en la ola.
Se despereza
en el agua
la tristeza.

Pedro Villar Sánchez
Il·lustració Jimmy Liao
Font: Tres veces tres la mar. Il·lustració Leonor Pérez. Ediciones el Naranjo. México, 2012

Pedro Villar Sánchez (Almansa, 1960) és mestre i poeta. Escriu poesia, conte i narrativa per a infants, joves i adults. Entre els seus llibres de literatura infantil destaquen: El bosc del meu abecedari (Diàleg Infantil, 2003), Els animals de la pluja (Diàleg Infantil, 2008), Cuéntame (Fineo Infantil, 2010) El pastor de nubes (Kalandraka, 2012),  Tres veces tres la mar (Edicions El Taronger, Mèxic, 2012) o Miguel Hernández en 48 estampas (Ed. Amigos de papel 2013), Doscientos haikus de amor ( Olé Libros, 2020) i  Las ranas saben cantar (Libre Albedrío, 2020).

Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!

Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!
I les meves per grosses, les teves per menudes!
Veus! L’ocell fosc ha baixat a l’onada
i el peix de llum s’ha ajocat a la branca.
La branca és aigua i l’onada treu fulles.
El peix fosqueja entre el velam de l’aire.
L’ocell és clar. La lluna, submarina.
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida.
L’ona tragina fruita al grat del vent.
La branca trenca als esculls del capvespre.
Lluna de nacre, gavadals de boira
ens capgiren la casa i la tendresa.
Ja ni sabem on s’han trobat, amor,
les nostres mans de la mateixa mida.

Maria Mercè Marçal
Il·lustració Nerina Canzi
Font: Sal oberta. Edicions 62, 2018

Sentir la pluja sobre la pell

Plim, plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota,
sense paraigua,
ni gavardina.
Amb la samarreta
i la calça curta.

Plim, plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota,
sense arronsar-me
ni parpellejar.
Amb els peus a terra
i els braços amunt.

Plim,plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota.
Regalims a la cara,
humitat als cabells,
fredor als braços
i baf a les ulleres.

Plim,plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota.
Em sento arbre,
pedra o bassal.
Sento les gotes
i com creixo cap
al cel.

Plim, plim, plou
a poc a poc.

Pep Molist
Il·lustració Shane Crampton
Font: Tocar el cel amb els dits. Il·lustracions Christian Inaraja. Jollibre,2020

Pep Molist Manlleu (Barcelona),  1965. És bibliotecari  a la Biblioteca del Casino de Manresa.  Ha publicat més de 80 obres adreçades a infants de tres a set anys .  Destaquen els contes de la sèrie de la vaca Plis Plau (2005-2013),  Sorra a les sabates (Combel, reed. 2013), Llàgrimes de cocodril (Baula, 2004), o La Moli i la Doli (Barcanova, 2010. Ha rebut alguns premis destacats com  el Premi Hospital Sant Joan de Déu amb el conte infantil  Dos fils (La Galera, 2007)  i el Premi Parcir d’Àlbum il·lustrat amb El senyor sol i la senyora eriçó (L’Albí, 2007).