Arxiu per categories: Primària

El ninot indultat

Palplantat enmig la falla,
el pallasso de cartó
regala el millor somriure
per demanar, amb raó,
que l’indulten i no el cremen
perquè és el més bufó.
Amb la cara enfarinada;
com cirera, el nas postís,
una perruca arrissada
i els ulls petits, com confits;
els pantalons a pedaços
i el barret de feltre gris.
Per tot açò ell es pensa
que és el millor candidat
per salvar-se de la crema,
i ser ninot indultat.

Fina Girbés
Il.lustració Ofra Amit 

Font: Entre el cel i la terra. Ilustradora Raquel Catalina. Col·lecció Vagó de versos.Editorial: Andana, 2011.

 

Los olores del bosque

Huele el bosque esta tarde
a tomillo y a jara,
huele a hierba y resina,
huele a romero y malvas.
Huele a historias antiguas,
huele a tierras lejanas.
Huele a duendes y a lobo,
y a princesa encantada.
Huele a ogros y a brujas
y a madrastras malvadas.
Huele a Caperucitas…
Huele a cuentos de hadas.

Carlos Reviejo
Il.lustració Anne Lambelet
Font:Versos del bosque.Il·lustracions:Jesús Gabán. Ediciones Sm. 2013

Gat i gos

Era un gatet esquifit,
desnerit,
escarransit,
arraulit
vora el foc que espetegava.
Foc de tronc mal estellats,
retorçats
apilonats,
enfumats
sota l’olla que vessava.
No gaire lluny jeia el gos,
pel cendrós
i malmirós,
neguitós
per la teca que esperava.
L’un de l’altre no es fiava
i es miraven de reüll
tot aguantant-se la gana,
mentre l’olla… bull que bull!

 Joana Raspall

Il.lustració Gustavo Aimar

Font:El meu món de poesia. Il·lustracions: Pere Cabaret
Editorial:El Cep i la Nansa.2011  

Nana de la cigüeña

Que no me digan a mí
que el canto de la cigüeña
no es bueno para dormir.

Si la cigüeña canta
arriba en el campanario,
que no me digan a mí
que no es del cielo su canto.

Rafael Alberti
Il.lustració Anton Lomaev
Font: El libro de Gloria Fuertes para niñas y niños. Il·lustrat per Marta Altés. Blackie Books, 2017

  •  Tot i que el poema apareix com a Cigueña en la font citada el poema va ser publicat  per Rafael Alberti en  Marinero en tierra l’any 1924.

El llop

Una nena molt bufona
va trobar un llop i va dir:
“ Vols que juguem una estona
corrents tots dos pel camí?”

I ell respon “ Què t’has pensat?
No em faràs pas la punyeta,
vaig quedar prou escaldat
fa temps amb la Caputxeta”

 Enric Larreula

 Il.lustració Ofra Amit

Font: Plouen poemes!Vanesa Amat,M Carme Bernal,Isabel Muntañá, Morad Abselam. Eumo Editorial, 2017.     

Barcelona, 1941. És un escriptor, professor universitari i il·lustrador català. Tot i que va començar dedicant-se professionalment al dibuix, més tard el va abandonar i es va dedicar a tasques editorials. A partir del 1981, va començar a publicar nombrosos llibres per a infants i joves i posteriorment, l’any 1983 es va  llicenciar en filologia catalana. Alguns dels títols més coneguts:  Marduix (1983, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil 1984), Contes per a un món millor (1991, premi Lola Anglada), Els arbres passaven ran de finestra (1995, premi Gran Angular 1994) i les sèries de La Bruixa Avorrida i Ala de Corb.Ha escrit també nombrosos llibres de narració i  poemaris per adults: Darrere nostre, un riu de flors trencades, 1982, T’han enganyat, Immaculada, 1989,  La propina, 1990 i La dutxa, 2000,  Bestiesari, 1996,  Animalari, 2007.

Menjasomnis

Quan ve la nit
mossego somnis.
Tinc una gana!
Queixalo mots,
estrips, llençols,
i no s’acaba
aquesta fam,
segueix aquí
temptant la panxa.
No para el món
quan tinc la set
d’apagar els llums
i volar amunt.
Sempre que passa
rosego cels,
menjo sis llunes,
mastego sols
i embruixo dunes.
Tastant la mar
m’empasso sorra,
callada i fina,
i un munt de peixos
de purpurina.
Com més endrapo
més gana agafo.
M’omplo la boca
de mil viatges,
somnis, paratges,
llibres, misteris,
contes eteris
que en sedueixen
i se m’emporten.
Quan ve la nit
mossego somnis
i me’ls cruspeixo
com un gurmet
d’imaginaris.

Martina escoda 

 Font: Mitjanit. Il·lustradora Sonja Wimmer. Andana Editorial. Col·lecció Vagó de versos, 2016

 Il·lustració Natalie Pudalov