Arxiu per Autor: Maribel L

El clown

Arremete de cabeza
a la tristeza del pellejo del tambor,
el clown.
Y se mete de patitas en la tina del sifón,
el clown.

¡Cúanta espuma,
cúanta gracia,
qué bien toca,
qué acrobacia!
el clown.

-De un niño coge una risa
y la convierte en paloma
y así otra y otra y otra-,
el clown.

Y vestido de Quijote
se hace un nudo en el cogote,
el clown,
y usando de Rocinante a escudero
sale en cueros;
-¡Qué despiste!-

A lo serio, a lo formal,como embiste,
-¡lágrima en ristre!-
el clown.

                                                                                   Gloria fuertes                                                                                                              Font:Ana María Pelegrín. Letras para armar poemas. Il·lustració Tino Catagán.                                                                                                                      Alfaguara,2002                                                                                        Il·lustració David Galchutt

Viatge nocturn

Aventura, aventurera
intrèpida i guerrera!
Anem amb tu
a la frontera.
Creuem el full,
la cinglera,
a la recerca
de peripècies
amb les paraules,
saltant del llit
i obrint finestres.
Són unes dames
esbojarrades,
amigues de lluna plena.
Somien despertes
o be adormides.
Aventura aventurera,
viatgem enllà
per viure el cos
de cada lletra,
menuda i atleta.
Xxxxxxxxxt!
Que aquests poemes
Ens treguin la son
De les orelles!

    Martina Escoda                                                                                                                                                                      Font: Mitjanit. Dibuixos de Sonja Wimmer. Vago de versos.  Editorial Andana, 2016.                                    Il·lustració Natalie Pudalov

Yo quisiera

Yo quisiera, quisiera
yo quisiera ser pájaro:
el asiento de ramas,
y de plumas los brazos:
el quehacer de aire y nada,
y de pico los cánticos,
el amigo en el cielo
y el amor en el árbol.
Yo quisiera, quisiera
yo quisiera ser campo,
la cabeza de almendra,
los cabellos de esparto
el aliento de pinos
y los picos de sembrados,
el hablar de silencios
y de surcos los labios.
Miguel Hernández
Font: Miguel Hernández para niños.Ilustrado por Juan Ramón Alonso.Ed.susaeta,2000
Il·lustració Sonja Wimmer

Vent

Els cabells s’han esvalotat.
La faldilla s’ha aixecat.
El paraigua s’ha esquinçat
i amunt,amunt……ha volat!
Algú ha vist on ha anat?

                                                                                          Lola Casas                                                                                                      Il·lustració Maja Lindberg                                                                                     Font: Al cel cabretes. Meteorologia i poesia. Lola casas, Alfred  Picó. Il.lustracions Mercè Galí. Barcelona,2016

De gramàtica

gramatica,miquel desclot, Natalie Pudalov

Si navegar és el que fa el navegant
i ignorar, l’ignorant,
si habitar és el que fa l’habitant
i restaurar, el restaurant,
serà que vola el volant,
turba el turbant,
salfuma el salfumant
i passavola el passavolant.

Si de debò cantar és el que fa el cantant
i ajudar, l’ajudant,
si de veres consonar és el que fa la consonant
i comandar, el comandar,
aleshores és una veritat exasperant
que, per darrere o per davant,
infa al bressol l’infant,
gega al fons de la cova el gegant,
elefa a la sabana l’elefant,
diama al mig de la diadema el diamant,
viana en plena via el vianant,
mentresta on pot mentrestant
i alaca tot el dia la bona gent de Alacant.

                                                                                          Miquel Desclot                                                                                                                                                     Il·lustració Natalie Pudalov                                                                                        Font: Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants.Selecció de Miquel Desclot. La Galera, 2007

Cómo se dibuja una señora

como se dibuja,gloria fuertes,carlos rivaherrera

La cara de Doña Sara.
Se dibuja un redondel,
-con lapicero o pincel-;
mucho pelo, mucho moño,
ojos, cejas y un retoño;
nariz chata,
de alpargata,
las orejas,
como almejas,
los pendientes,
-relucientes-,
las pestañas,
como arañas,
boca de pitiminí,
es así,
la cara de doña Sara.

El cuerpo, otro redondel,
tan grande como un tonel,
y en él se dibuja ahora,
falda, blusa, delantal,
pierna flaca, otra normal,
los zapatos de tacón,
con hebilla y con pompón.
¡Qué señora tan señora,
doña Sara, servidora!

Gloria Fuertes
Il·lustració Carlos Rivaherrera
Font: Gloria Fuertes.Ilustraciones de Miguel Ángel Pacheco.Editorial Kalandraka, 2016

Sóc a casa

soc a casa,joan brossa,Karla GerardSóc a casa meva
La casa és al carrer de Balmes
El carrer de Balmes és a Sant Gervasi
Sant Gervasi és a Barcelona
Barcelona és al Principat
El Principat és als Països Catalans
Els Països Catalans són a Europa
Europa és una de les cinc parts del món
El món és un astre
i l’astre ens transporta sense treva
espais enllà.

Joan Brossa
Il·lustració Karla Gerard
Font: http://eljardidesantgervasi.cat/lart-de-la-magia-joan-brossa-1919-1998/

Joan Brossa i Cuervo. (Barcelona, 1919 – Barcelona, 1998).Poeta avantguardista, dramaturg i artista plàstic.Cofundador del grup artístic avantguardista Dau al Set (1948) i defensors de la poesia visual de la literatura catalana.La poesia, la prosa, el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques, son constants a la seva obra.Utilitzava gèneres artístics diferents com a mitjà per expressar una realitat idèntica.