Al nostre institut
Hora de tutoria de primer d’ESO
Un grup de segon ESO: Aprendre a aprendre l’art. Amb el testimoni de la filla de l’artista.
El Corte Inglés. Obert a tot el públic. Dia 22 de gener a les 19 hores a la sala de cultura del 5ena planta.
http://blocs.xtec.cat/modestgene/
Fotos d’actes commemoratius 2009 i 2010, en motiu dels 25 anys de la mort, any 2008
https://picasaweb.google.com/104993945574538638780?fgl=true&pli=1
Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 –Johannesburg, 5 de desembre de 2013)[1][2][3] va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític d’apartheid i va arribar a ser el primer President de la República de Sud-àfrica (1994 – 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.
Nelson Mandela es va afiliar al Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) el 1944, per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial que impulsava. Es va fer advocat i participà en la lluita no-violenta contra les lleis de l’apartheid, que varen ser establertes pel govern delPartit Nacional afrikaner, arribat al poder a través de les eleccions del 1948. L’ANC va ser prohibit el 1960 sense que la lluita pacífica donés resultats tangibles. Mandela fundà i dirigí la branca militar de l’ANC, Umkhonto We Sizwe, el 1961, que dugué a terme una campanya de sabotatges contra objectius militars. Detingut per ordre del govern sud-africà amb el suport de l’Agència Central d’Intel·ligència estatunidenca (CIA),[4] fou condemnat a cadena perpètua de presó i a treballs forçats. Esdevingué una celebritat beneficiant-se d’un fort suport internacional, i fou convertit en un símbol de la lluita per la igualtat racial, especialment després de la massacre de Soweto, del juny de 1976.
Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l’11 de febrer de1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern del presidentFrederik de Klerk. El 1993, rebé conjuntament amb aquest, el Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l’apartheid i l’establiment d’unademocràcia no racial al país.
Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconciliació nacional, però deixà una mica de banda la lluita contra la sida, molt present a Sud-àfrica.[5] Després d’un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa.
Posteriorment, va reprendre la seva actuació contra la sida, a causa de la qual perdé un fill, i seguí sent una personalitat mundialment reconeguda per la seva defensa dels Drets Humans.
Va estar casat tres vegades al llarg de la seva vida, en dues de les quals tingué un total de sis fills.[6] Era un apassionat de la música clàssica, d’autors comGeorg Händel o Piotr Txaikovski.[7]
A Sudàfrica, tothom li té un respecte profund i se’l considera “el pare de la nació”. Sovint se l’anomena amb el nom del seu clan, Madiba.[8][9]
Font del text superior i per ampliació clica: http://ca.wikipedia.org/wiki/Nelson_Mandela
Un professor de l’institut diu: “Quan vaig tenir notícies de Nelson Mandela era un màrtir de les injustícies racistes i estava a la presó, va ser en un treball primer de batxillerat i després a la universitat el vaig descobrir com un home profeta entregat en els reptes de la democràcia, de la inclusió social, racial i cultural del seu país.
La premsa parla avui:
http://internacional.elpais.com/internacional/2013/06/24/actualidad/1372076293_304477.html
http://www.abc.es/internacional/20131205/abci-idas-venidas-casa-mandela-201312052206.html
http://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2013/12/130624_ultnot_muere_mandela_rg.shtml
http://www.diaridetarragona.com/noticia.php?id=14501
“Un profeta de la Pau, un estel per les persones i els seus projectes responsables i solidaris, en la lluita de cada dia de forma pacífica contra les injustícies que patim o que altres pateixen”.
El passat dia 23 de desembre de 2012, la Fundació Nelson Mandela donava suport moral a la campanya Cooperis i en el qual avui ha esdevingut el joc Cooppel.
Gràcies Nelson i a la teva memòria que com un gra de sorra ha contribuit i segur contribuiràs a sembrar la Pau en tot el món.
Avui al nostre institut aprenem el Cooppel dins de l’espai OASIS del suport a les famílies els dimecres de 18 a 19,30 hores.
“El darrer adéu a un testimoni universal que també el nostre país necessita de persones així on els ideals estan per damunt dels negocis.
El nostre món en crisi crida en la necessitat de la seva regeneració de nous estels que aportin solucions als nostres problemes d’ara”
Sota el talent cooperatiu personalitzat participarem en 2016 en quatre premis:
– Mans Unides
– ONCE
– Ensenyament de la Fundació Cercle d’Economia i Fundació La Caixa
– Premis Federico Mayor Zaragoza de centres educatius
El nostre logo de Talent Cooperatiu Personalitzat (Talent Cooppel) ha estat escollit el dibuix d’una alumna de 1r ESO C del concurs de la Marató TV3, 2015
Relació de col·laboracions, participacions i cooperacions en l’entorn social i cultural motivador del curs 2015-16:
I.- En les xarxes socials:
1.- Col.laborem en Facebook en el grup públic: TarraCooppel. El Talent Cooppel EMOCIONA a Tarragona . https://www.facebook.com/groups/654324374583244/
2.- Estem en algunes activitats al grup privat obert al món: Cooppel. Les Martines i els Franquesos. INS. Oficial.- https://www.facebook.com/groups/291411830962964/
II.- En premis on som finalistes d’àmbit cultural i social:
3.- En el present curs 2015-16 donem suport moral al projecte Talent Cooppel Federal als premis de la Federació d’Ateneus de Catalunya(F.A.C.).
http://www.ateneus.cat/premis/
4.- Participarem en els premis Federico Mayor Zaragoza 2016, que organitza l’Associació d’Amics i Amigues de la UNESCO de Tortosa.
5.- En altres participacions per a la motivació del nostre alumnat:
-Participem en els premis UNICEF, en el seu concurs d’idees 2017.
– En el projecte “Adolescencia y Tu”.
– En el concurs “Descobrir el talent” de l’ONCE.
http://www.concursoescolaronce.es/el_talento.html?lang=catalan
http://www.mansunides.org/ca/observatorio/concurs-clipmetratges-escoles
– En els vídeo.clips del projecte Mirades i empresa i voluntariat de la Federació Catalana de Voluntariat Social de Tarragona.
http://voluntaris.cat/serveis/mirades/
– En el festival clipmetratges de Mans Unides.
http://www.mansunides.org/ca/observatorio/concurs-clipmetratges-escoles
– En la fira de tardor del Talent Cooppel 2016 sobre produccions d’entrenament lúdic i exhibició de jugades, partides i partits Talent Cooppel a Tarragona.
Més info: info@cooppel.org
Foto superior: Professionals visitants externs cooperants amb les tutories i del nostre pla d’acció tutorial (PAT).
Aquesta web https://blocs.xtec.cat/patmf està confeccionada i gestionada pel professor J.M. Ferran, gràcies amb la col·laboració de les tutories d’ESO i l’equip docent implicat en el Pla d’Acció Tutorial i tot el personal de la comunitat educativa cooperant com les famílies entre altres persones i entitats.
Per a més “info” sobre el Talent Cooppel.
Primer congrés Cooperis en el territori:
http://blocs.xtec.cat/anims/2013/10/13/195-en-marxa-el-primer-congres-cooperis/
http://www.diaridetarragona.com/noticia.php?id=12719
Josep Ramon Correal: Te propongo que hablemos de periodismo…
Antoni Coll: Bien, pero ¿es que entre tú y yo podríamos hablar de otra cosa?
JRC:¿Estás de acuerdo con aquella frase de Chesterton que dice que el periodismo consiste esencialmente en decir «lord Jones ha muerto» a gente que no sabía que Lord Jones estaba vivo?
AC: Bueno, normalmente también hablamos de personas que la gente sabe que están vivas. Pero Chesterton ¡es tan bueno!
JRC: En la entrada de la Redacción del diario ‘Sud Ouest’ de Burdeos luce la leyenda: «La opinión es libre, los hechos son sagrados». ¿La hemos olvidado los periodistas?
AC: La frase es de Scott, mítico director de “The Guardian”. Lamentablemente este principio no siempre se tiene en cuenta.
JRC: En el acceso a la Redacción del Chicago Tribune pude leer esta frase: «A veces ser el último en informar es mejor que estar equivocado». La premura de lo digital, ¿no está haciendo daño al periodismo?
AC: El buen periodista informa de algo en el momento preciso: cuando tiene la convicción sincera de que tiene una noticia cierta.
JRC: Otra frase que recogí del Chicago Tribune: «Si su madre dice que lo ama, verifíquelo». ¿Los periodistas hemos olvidado también que las noticias hay que contrastarlas?
AC: Estoy de acuerdo, con una precisión. Yo diría: «Verifique todas las noticias, todas excepto una: que su madre le ama». No hace falta.
JRC: En estos 25 años de La Plumilla, algún día habrás experimentado el ‘horror vacui’ (miedo al folio en blanco)…
AC: Tú sabes bien, por tu experiencia de articulista diario, que no vale la excusa de hoy no estoy inspirado.
JRC: Dicen los teóricos de la comunicación que existen tantos tipos de artículos como autores. ¿Qué tipo de artículo es La Plumilla?
AC: Es lo que se llama ‘un suelto’, un comentario breve que pretende ofrecer una reflexión amable.
JRC: ¿Qué ‘plumilla’ antigua podríamos publicar mañana sin que se notara que tiene años?
AC: Muchas. Por ejemplo las que expresan una queja contra la corrupción galopante. O las que señalan contradicciones entre lo que una persona dice y su conducta.
JRC: ¿Cuánto tardas en escribirlas? ¿Tienes alguna de repuesto?
AC: Tardo 15 ó 20 minutos en escribirla cuando ya tengo la idea. Si no sé de qué escribir, el doble. Es muy excepcional que tenga alguna de repuesto. Escribo al día.
JRC: ¿Cuáles son los ingredientes para una buena Plumilla?
AC: Actualidad, brevedad, curiosidad, anécdota, humor.
JRC: En Tarragona hay adictos a La Plumilla. ¿Cuál ha sido la mayor satisfacción que te han dado estos 25 años tus artículos?
AC: Cada vez que alguien me dice: hoy me ha hecho usted pensar. O bien: hoy me ha hecho reír.
Ivars d’Urgell, 1943. Estudió periodismo en la Universidad de Navarra. Comenzó en el Diario de Lérida. Fue director de El Noticiero de Zaragoza, subdirector del Diario de Barcelona, jefe de Nacional de El Correo Catalán, redactor de La Vanguardia y director del Diari de Tarragona en el que hoy hace 25 años que escribe ‘La Plumilla’.
