Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 –Johannesburg, 5 de desembre de 2013)[1][2][3] va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític d’apartheid i va arribar a ser el primer President de la República de Sud-àfrica (1994 – 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.
Nelson Mandela es va afiliar al Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) el 1944, per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial que impulsava. Es va fer advocat i participà en la lluita no-violenta contra les lleis de l’apartheid, que varen ser establertes pel govern delPartit Nacional afrikaner, arribat al poder a través de les eleccions del 1948. L’ANC va ser prohibit el 1960 sense que la lluita pacífica donés resultats tangibles. Mandela fundà i dirigí la branca militar de l’ANC, Umkhonto We Sizwe, el 1961, que dugué a terme una campanya de sabotatges contra objectius militars. Detingut per ordre del govern sud-africà amb el suport de l’Agència Central d’Intel·ligència estatunidenca (CIA),[4] fou condemnat a cadena perpètua de presó i a treballs forçats. Esdevingué una celebritat beneficiant-se d’un fort suport internacional, i fou convertit en un símbol de la lluita per la igualtat racial, especialment després de la massacre de Soweto, del juny de 1976.
Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l’11 de febrer de1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern del presidentFrederik de Klerk. El 1993, rebé conjuntament amb aquest, el Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l’apartheid i l’establiment d’unademocràcia no racial al país.
Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconciliació nacional, però deixà una mica de banda la lluita contra la sida, molt present a Sud-àfrica.[5] Després d’un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa.
Posteriorment, va reprendre la seva actuació contra la sida, a causa de la qual perdé un fill, i seguí sent una personalitat mundialment reconeguda per la seva defensa dels Drets Humans.
Va estar casat tres vegades al llarg de la seva vida, en dues de les quals tingué un total de sis fills.[6] Era un apassionat de la música clàssica, d’autors comGeorg Händel o Piotr Txaikovski.[7]
A Sudàfrica, tothom li té un respecte profund i se’l considera “el pare de la nació”. Sovint se l’anomena amb el nom del seu clan, Madiba.[8][9]
Font del text superior i per ampliació clica: http://ca.wikipedia.org/wiki/Nelson_Mandela
Un professor de l’institut diu: “Quan vaig tenir notícies de Nelson Mandela era un màrtir de les injustícies racistes i estava a la presó, va ser en un treball primer de batxillerat i després a la universitat el vaig descobrir com un home profeta entregat en els reptes de la democràcia, de la inclusió social, racial i cultural del seu país.
La premsa parla avui:
http://internacional.elpais.com/internacional/2013/06/24/actualidad/1372076293_304477.html
http://www.abc.es/internacional/20131205/abci-idas-venidas-casa-mandela-201312052206.html
http://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2013/12/130624_ultnot_muere_mandela_rg.shtml
http://www.diaridetarragona.com/noticia.php?id=14501
“Un profeta de la Pau, un estel per les persones i els seus projectes responsables i solidaris, en la lluita de cada dia de forma pacífica contra les injustícies que patim o que altres pateixen”.
El passat dia 23 de desembre de 2012, la Fundació Nelson Mandela donava suport moral a la campanya Cooperis i en el qual avui ha esdevingut el joc Cooppel.
Gràcies Nelson i a la teva memòria que com un gra de sorra ha contribuit i segur contribuiràs a sembrar la Pau en tot el món.
Avui al nostre institut aprenem el Cooppel dins de l’espai OASIS del suport a les famílies els dimecres de 18 a 19,30 hores.
“El darrer adéu a un testimoni universal que també el nostre país necessita de persones així on els ideals estan per damunt dels negocis.
El nostre món en crisi crida en la necessitat de la seva regeneració de nous estels que aportin solucions als nostres problemes d’ara”
