De les potencialitats personals vocació, identitat, creences, capacitats conductes i entorn, tenim com a objecte d’estudi la identitat i les creences. Gràcies a aquestes la persona construeix la seva vocació i autocontrola les seves capacitats, conductes i elegeix els seus entorns preferits.

Saber és com un riu o com el mar, volem controlar i sols podem agafar un got d’aigua. Voler controlar tot genera impotència, ansietat i frustració. En ocasions els mecanismes de defenses generen sortides de ja ho tinc, ja ho sé…, sensació de perdre el temps o de no saber quan es pot començar de nou.

Jugar al Cooppel implica crèixer en la identitat i en les creences, les capacitats i les conductes com l’entorn ja ho facilita el mateix joc.

La pràctica reflexiva cultural del Cooppel facilita la consciència de la presa de decisions mentals de l’aprenentatge (Decisiologia). Jugar al Cooppel és aprendre a fer front a la nostra ment, a les nostres emocions i a les nostres voluntats, es a dir a conduir la nostra ment. En aquest sentit cal primer un canvi de creences i d’actituds.