ALMA REDEMPTORIS MATER

(Mare Nutrícia del Redemptor) Una de les quatre antífones de la Santíssima Verge Maria. Atribuïda originalment a Hermannus Contractus (m.1054), en la pràctica moderna es canta en les Completes  des del Advent fins a la Purificació (2 de febrer). La més florida de los dues melodies conservades en els llibres de cant modern es van utilitzar polifònicament en nombroses ocasions a partir del segle XIII (en els MSS de Montpellier, Bamberg i Las Huelgas), especialment en els segles XV i XVI (amb obres de Dufay, Dunstable, Obrecht, Ockeghem, Josquin, Palestrina i Victòria), i va servir a si mateix de material per algunes misses polifòniques del Renaixement (de Power, Mouton i Victòria)

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=jxNOvhe1r_4[/youtube]

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

TROPUS

1. Mode, espècie d’octava.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

TRITUS

Mode.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

ALELUYA

(De l’hebreu Hallelujah, alabeu al Senyor) 1. Una expressió de lloança a Déu que apareix en els Salms 110-18 (111-13, 115-17) i a l’Apocalipsi (19:1, 3, 4, 6), en aquest últim cas com el crit “d’una gran multitud” en el cel. Com a expressió general tant dins com fora de la litúrgia torna a trobar-se a Sant Agustí (M.430) i altres, i com a tal fa un paper prominent en la litúrgia de l’església cristiana. En el cant gregorià, es troben diferents casos de cants, especialment pel temps de Pasqua que celebra la resurrecció. No hi és en els temps litúrgics de caràcter trist com la Quaresma.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=usfiAsWR4qU[/youtube]

2. En el cant gregorià el fragment del Propi de la Missa que es canta abans de la lectura de l’Evangeli excepte en el període que va del Diumenge de Septuagèsim i la Quaresma fins a Dissabte Sant i en tres dels quatre grups de les Tèmpores. Del Dissabte després de Pasqua al Divendres després del Pentecostes es canten dos al·leluia, en substitució del gradual. El seu text consisteix en la paraula al·leluia seguida d’un vers que acostuma a agafar-se dels Salms. Les seves melodies són mel·lismàtiques, i un tret característic és el melisma conegut com jubilus amb el que conclou el cant de la pròpia paraula al·leluia. El melisma es repeteix sovint al final del vers i pot incloure repeticions internes de diferents formes. Al·leluia i vers poden ser similars en altres aspectes. La primera part de l’al·leluia la canten els solistes rere el qual el cor repeteix la primera part i continua amb el jubilus. A continuació, els solistes canten el vers (excepte la conclusió, que la canta el cor) i repeteix l’al·leluia, el qual el jubilusconclusiu torna a cantar-lo el cor. L’al·leluia es considera generalment un tipus de salmòdia responsorial. Alguns es conserven en fons antigues amb dos o tres versos. És poc probable que es tracti de restes de salms complets. Amb freqüència s’atribueix el papa Gregori el Gran (papa de 590 a 604) la distribució del cant de l’al·leluia al llarg d’altres parts de l’any a part de la Pasqua. Però no hi ha cap prova dels orígens de la forma específica amb un o més versos que es conserva en documents litúrgics a partir dels segles VIII o IX. El repertori d’al·leluies va créixer constantment en els segles següents i les melodies són compartides per més d’un text inclòs en la part més antiga del repertori.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=-JmGHuH_vHU[/youtube]

Publicat dins de General | Etiquetat com a | 3 comentaris

AGNUS DEI

(Anyell de Déu) La cinquena secció de l’ordinari de la missa romana, la qual forma consisteix en tres aclamacions, cada una de les quals s’inicia amb Agnus Dei i presa de Joan 1:29. Es va incorporar aparentment a la Missa a finals del segle VII com un cant associat amb el moment que es parteix el pa de l’eucaristia. Durant l’Edat Mitjana es van composar nombroses melodies per l’Agnus Dei i la seva forma (incloses també en un principi les aclamacions) era molt divers. Com el Kyrie apareix en les fons medievals amb textos que generalment es pensava que eren edicions o elaboracions del text oficial rebut, tot i que la prioritat de l’últim és objecte d’algunes discussions. L’Agnus Dei s’ha utilitzat profusament, encara que no està prescrit en el servei anglicà de la Sagrada Comunió.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KkObnNQCMtM[/youtube]

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

AFFINALIS

En la teoria medieval, les notes la si i do que podien servir com les finals de les transportacions dels modals amb finals sobre re mi i fa, respectivament. No hi havia cap affinalis que es correspon amb la final sol.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari