El mite segons Gluck

ORFEO ED EURIDICE

Orfeo ed Euridice és una òpera dividida en tres actes de Gluck i el llibret és escrit pel llibretista Raniero de Calzabigi basat en un dels episodis de les Metamorfosis d’Ovidi i de les Geòrgiques de Virgili. Es va estrenar al Teatre de la Cort de Viena el 5 d’octubre de 1762; reformada pel propi Gluck, es va estrenar la versió francesa a París el 2 d’agost de 1774. Estrenada a Catalunya al Teatre de la Santa Creu, Barcelona, el 4 de novembre de 1780.

PERSONATGES

Orfeu: Cantant mític de Tràcia, en una Grècia remota de l’Edat d’Or, enamorat de la nimfa Eurídice. Paper que en la versió de Viena havia de ser interpretat per un castrato, i en la versió de París per un tenor. Més tard Berlioz va fer-ne una adaptació i va fer interpretar Orfeu per una mezzosoprano.

Eurídice: Nimfa de la que està enamorat Orfeu. La seva mort porta Orfeu a rescatar-la al món dels morts. Paper per a una soprano lírica.

Amore: El déu que ajuda Orfeu a baixar a l’infern. Paper per a soprano lírica o lleugera.

Ombra feliç: Habitant dels camps; molts cops s’elimina aquest paper  i Eurídice canta la seva ària.

Cor: Representen tant els pastors i les nimfes, com les ombres.

Ballet: Tota l’òpera és acompanyada per ballarins i ballarines, que fan diferents papers, depenent del transcurs de l’obra.

Com podem veure l’òpera té molts pocs personatges i una escenografia senzilla, per tant, l’obra té baix cost. Això ha permès que hagi estat representada arreu del món.

ARGUMENT

Gluck retalla tant el mite que l’acaba reduint als moments essencials. Però cal recordar que Orfeu està enamorat de la nimfa Eurídice i que estan preparant el casament envoltats dels seus admiradors. Per desgràcia, Eurídice, passejant amb les seves amigues, és mossegada per una serp i mor. Una de les nimfes comunica la desgràcia a Orfeu. Aquí comença la versió de Gluck.

ACTE I

Orfeu canta a la tomba d’Eurídice i els seus laments desperten la compassió de tots els presents, que ploren amb ell. Els déus també senten el lament d’Orfeu i l’Amor es presenta a Orfeu per anunciar-li que pot recuperar Eurídice si baixa als inferns a recuperar la seva estimada difunta. Orfeu es disposa a fer aquesta difícil tasca.

ACTE II

Orfeu arriba a un passatge sinistre on les Fúries, violentes, li intenten impedir el pas a qualsevol estranger. Tot i així, acompanyat de la lira, Orfeu aconsegueix que el deixin passar i arriba al món dels morts. En l’ambient hi reina una pau serena però, alhora, freda. En aquest ambient  s’hi mouen felices les ombres i la mateixa Eurídice. D’acord amb un decret superior, Orfeu ha de marxar confiant que Eurídice el seguirà, ja que ha estat advertit que si es gira per mirar-la abans de sortir a l’exterior, la perdrà per sempre.

ACTE III

Sortint cap a l’exterior, Eurídice retreu a Orfeu que ni tan sols l’ha mirada; segueix insistint fins que decideix no seguir-lo més. Oprimit pel dolor, Orfeu es gira i torna a perdre a Eurídice, que mor. El déu Amor, però, reapareix i en premi per la constància d’Orfeu li torna Eurídice. Els dos enamorats surten a l’exterior, on celebren el seu amor amb danses.