CANTILENA
- A l’Edat Mitjana, cançó, melodia, inclòs tant el cant litúrgic com la cançó profana
- Dels segles XIII al XV, una cançó polifònica, especialment la chanson francesa; d’aquí la utilització que realitza la literatura musicològica del terme estil cantilena per descriure la música, tant religiosa com profana, en la que preval la textura de la chanson a tres veus, amb la melodia i el text principal a la veu superior i dos parts d’acompanyament sovint amb text (i, per això, presumiblement instrumentals). Per descriure aquesta textura s’han utilitzat també els termes estil ballade i estil dominat pel tiple.
- A Englaterra, a finals del segles XIII i al segles XIV, peces a tres veus amb textos religiosos en llatí, no basats generalment en un cantus firmus, i que utilitzen profusament acords sis-tres.
- En el segle XIX, i des de llavors, una melodia vocal lírica o una melodia instrumental de caràcter similar.
Aquest article s'ha publicat dins de
General i etiquetat amb
cantinela. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
L'Enhorabona!
