Originalment, la nota que queda immediatament per sota, de la nota mes greu de l’àmbit normal d’un mode; en el cas dels mode autèntics, es tracta de la nota per sota de la final. Al segle XVI, el terme es va aplicar en modes autèntics com amb plagals quan això tenia lloc naturalment a l’ interval d’un to això és en tots els modes excepte en els que tenen finals en Do i Fa.
