Aquest treball intenta esbrinar, en primer lloc si el que s’estudia a l’assignatura de llatí és present en la música clàssica. A llatí, per una banda s’estudia gramàtica llatina i per l’altra cultura clàssica (com vivien els romans de l’antiguitat, la mitologia, els seus rituals…).
Quan es parla de gramàtica llatina, en aquest cas, es fa referència a si encara avui es troben mots llatins, llatinismes, en la música. Una hipòtesis, que com podeu trobar a la presentació, ja es coneixia la resposta abans de començar. La recerca, doncs, s’ha basat en localitzar el major nombre possible (per no dir tots ja que no hi ha una manera de poder saber si realment hi són tots) de llatinismes que es poden trobar a les partitures.
L’altra part es basa en la cultura clàssica, per ser més exactes en la mitologia. És inevitable informar-se sobre l’òpera i la música clàssica sense topar amb dos clàssics com l’Orfeo de Gluck i de Monteverdi. En sentir-les i en veure la seva importància canvia la hipòtesis, ja no interessa el nombre d’òperes que tenen referent clàssic, interessa saber per què els compositors agafen com a argument el mite d’Orfeu, quin tractament fan d’aquest i les diferències i les semblances que tenen els dos compositors a l’hora de representar el mite.
Però no s’acaba aquí, també cal plantejar-se si realment la música ens permet identificar diferents situacions i això es fa en la part pràctica, plantejant si a través de la música de Gluck i Monteverdi es pot identificar diferents fragments del mite i, si la música pot representar diferents situacions.
