Leo Lionni (autor) ens explica la història de l’Àlex i el Guim, dos ratolins ben diferents, un de carn i ossos i l’altre mecànic, units per l’amistat. Les seves diferències no són pas obstacles per poder fer-se companyia i compartir aventures i felicitat.

El ratolí de joguina no troba a faltar la llibertat de moviments perquè se sent molt estimat per la nena de la casa. Per altra banda, l’Àlex sí que faria qualsevol cosa per aconseguir una mica d’afecte, ja que està fart que el facin fora amb una escombra i l’escridassin. Al ratolí maltractat se li presenta l’oportunitat de ser igual que el seu amic, estimat i ple d’abraçades, tot i no tenir capacitat de moure’s lliurement. Finalment l’Àlex se n’adonarà que l’afecte del qual presumia el Guim era molt efímer i, en un acte de generositat, demana pel seu amic un desig que guardava inicialment per a ell.

Aquest llibre està premiat amb la Medalla d’Honor Caldecott.

 (Ed. Kalandraka)

A partir de cinc/sis anys.

«Vet aquí un temps, no massa llunyà, en què l’Aràbia Saudita era un regne molt pobre. La majoria dels seus habitants vivia en tendes i cases fetes de tova sense aigua corrent ni electricitat… Imagineu-vos! El regne patia una gran sequera, així que el rei va fer buscar pous d’aigua subterrània per tot el país. Unes màquines enormes van perforar i perforar la terra fins ben endins, però el que en va sortir va deixar tothom bocabadat, sobretot al monarca. El que havien trobat al subsòl no era aigua, sinó un oli negre i untuós.»

Com s’organitza un campament de vacances enmig del desert? Aquest conte explica les aventures d’una princesa d’Orient que marxa d’acampada amb els cent membres de la seva gran família. Néts i nétes, cuineres i cafeters, el seu estimat visir… Una colla que ens ensenyaran a comptar fins a cent, una mica d’història del seu país i unes quantes paraules noves.

Halla bint Khalid (autora) és l’artista més important de l’Aràbia Saudita. Per primera vegada, una dona saudita publica fora de les seves fronteres.

 (Ed. Comanegra)

A partir de set/vuit anys.

“Jo sóc el que es sol dir un solitari. Faig les coses tot sol. I no penseu que m’avorreixo. De totes les coses que m’agrada fer, el que prefereixo, és pujar al meu arbre. El meu arbre es diu Tità”.

Jacques Goldstyn (autor) ens explica la història d’un nen solitari i molt sensible que ens explica en primera persona l’amor que sent per Tità, un roure molt vell. Entre el nen i el roure s’estableix una relació molt íntima; el roure no és només el seu amagatall, sinó també la seva casa, un refugi, un laberint, una fortalesa! I és quan s’enfila al capdamunt del roure quan pot veure tot el que passa al seu voltant. Un dia arriba la primavera i tots els arbres s’omplen de fulles… menys el pobre Tità, que malauradament després d’una intensa vida, ha mort.

Aquesta història està plena d’humor i tendresa. Amb unes il·lustracions senzilles i molt originals i que et fa somriure.

 (Ed. Tramuntana)

A partir de set/vuit anys.