El meu gran arbre

“Jo sóc el que es sol dir un solitari. Faig les coses tot sol. I no penseu que m’avorreixo. De totes les coses que m’agrada fer, el que prefereixo, és pujar al meu arbre. El meu arbre es diu Tità”.

Jacques Goldstyn (autor) ens explica la història d’un nen solitari i molt sensible que ens explica en primera persona l’amor que sent per Tità, un roure molt vell. Entre el nen i el roure s’estableix una relació molt íntima; el roure no és només el seu amagatall, sinó també la seva casa, un refugi, un laberint, una fortalesa! I és quan s’enfila al capdamunt del roure quan pot veure tot el que passa al seu voltant. Un dia arriba la primavera i tots els arbres s’omplen de fulles… menys el pobre Tità, que malauradament després d’una intensa vida, ha mort.

Aquesta història està plena d’humor i tendresa. Amb unes il·lustracions senzilles i molt originals i que et fa somriure.

Resultat d'imatges de el meu gran arbre (Ed. Tramuntana)

A partir de set/vuit anys.

Resultat d'imatges de el meu gran arbre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *