“Trobar-se una dona amb les coses clares molesta molt”

Videoconferència d’Irene Delgado-Jiménez al CFA La Llagosta

En el marc de la ‘Setmana de la dona’ al CFA La Llagosta, una de les activitats més significatives ha estat la conferència d’Irene Delgado-Jiménez, directora d’artística i titular de Thalassa Orchestra i conductora de diferents orquestres de tot el món a esdeveniments musicals. Delgado-Jiménez ha compartit amb nosaltres que sent molt jove va perdre la seva mare i la música sempre ha estat un bàlsam i una inspiració vital per a ella, per això només començar a parlar ha assegurat: “La música m’ha salvat la vida”.

Aquesta reconeguda professional de la direcció musical nascuda a Algesires i que va entrar en contacte amb la música des de ben petita amb persones del seu entorn com ara Paco de Lucía, no només ha explicat la importància que la música ha tingut i té a la seva vida a l’alumnat i professorat que seguien la videoconferència sinó que també ha compartit les dificultats a què s’ha enfrontat durant la seva trajectòria com a alumna i com a professional.

Comportaments paternalistes o discriminatoris per part d’altres alumnes o alguns professors, o resistència a seguir les seves instruccions per part de músics, són exemples discriminacions viscudes. De fet, Irene Delgado ha afirmat que “Trobar-se una dona amb les coses clares molesta molt”. Una realitat que clarament s’ha de seguir denunciant i combatent avui dia.

La ràbia que em produeixen aquestes persones i la seva porqueria serà la meva benzina”

Com a professora de direcció musical i directora en diferents orquestres, té clar que protegir l’entorn és molt important. En gran part perquè també va patir cosificació i assetjament en una certa etapa de la seva vida i afirma que es va prometre: “La ràbia que em produeixen aquestes persones i la seva porqueria serà la meva benzina”. A més, assegura: “Tenia unes ganes de progressar tan grans que vaig decidir que això no em robaria la il·lusió per continuar”.

La seva ha estat una xerrada interessantíssima perquè també ha reflexionat sobre pedagogia: sovint al món de la música hi ha la figura ‘del mestre’, estricte i sense empatia ni sensibilitat educativa. Ella es decanta per una pedagogia empàtica i que comparteixi coneixements. Un model que també segueix la seva mentora, Marin Alsop, una de les directores d’orquestra més reconegudes del món a l’actualitat.

Tampoc no ha faltat també la menció a una altra directora d’orquestra que va obrir camins, l’Antonia Brico, primera dona a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Filharmònica de Nova York, sobre la qual la Irene ha escrit un interessant article en format de carta.

I és que la Irene Delgado-Jiménez ha insistit molt en la necessitat de compartir coneixements i maneres de fer, la necessitat de treballar amb una pedagogia empàtica i, sobretot, de construir un món amb igualtat d’oportunitats per a tothom.