Benvolguts i benvolgudes alumnes i exalumnes,

El dia 1 de setembre de 1990 vaig arribar a l’Aula de Formació d’Adults La Llagosta. Era una escola molt petita, amb tres mestres i utilitzant uns espais compartits després de l’horari escolar dels nens de l’Escola Joan Maragall. Actualment som 9 professors i amb la afirmació per part del Departament d’Ensenyament que el curs vinent s’augmentarà la plantilla amb un docent més.

Postal de comiat de la Directora, Isabel Soler

Durant aquest curs escolar 2019-2020 tan especial, hem celebrat el 40è aniversari de la creació de l’escola i la seva trajectòria. No ha estat fàcil arribar fins aquí però, sense cap mena de dubte, ha estat possible gràcies al treball de molts mestres i professors així com el personal laboral. Un personal que ha cregut en aquest magnífic projecte que no és altre que ajudar les persones a aconseguir els seus objectius, els seus projectes, en definitiva a ser feliços i més lliures.

Vull utilitzar aquest espai per a acomiadar-me, doncs he decidit jubilar-me

El curs escolar ha finalitzat i amb el permís dels meus companys i tots vosaltres vull utilitzar aquest espai per a acomiadar-me, doncs he decidit jubilar-me. Després de trenta anys de docència al CFA La Llagosta i alguna dècada com a directora, ara començo una nova etapa en què cercaré nous horitzons, però no crec que pugui desvincular-me fàcilment d’aquesta magnifica professió.

Em prenc la llibertat de fer-vos algunes reflexions sobre què representa per a mi la formació d’adults:

Als inicis de 1980, en plena transició democràtica, tothom era conscient que començava una nova etapa. Era necessari fer una aposta forta cap a la formació de la ciutadania i, molt especialment, l’adulta. No podíem oblidar que un percentatge important de la població no havia tingut accés a l’ensenyament en el seu moment, o si més no, havia estat molt precària. Per això ja en dècades anteriors moltes entitats   –sindicats, ateneus, parròquies, associacions de veïns– i un munt de voluntaris van buscar espais per poder impartir classes en horari nocturn a moltes persones. Aquests llocs, la majoria molt precaris, sense serveis adequats i amb manca d’espais, no tenien una ubicació pròpia i exclusiva per a la docència sinó que en molts casos eren compartits i són els que ens vam trobar la meva generació, quan ens iniciàvem a la docència.

S’impartien classes en locals als baixos d’un edifici, es compartien aules d’escoles de nens de primària a partir de les cinc de la tarda, quan aquests marxaven. Sempre depenent d’un espai disponible al barri o al municipi. En moltes ocasions cada curs escolar començava en un lloc diferent depenent de les disponibilitats d’espais. Alhora també hi havia una manca de professorat per cobrir la demanda del moment i pocs recursos de recolzament per a tasques administratives i de consergeria. Hi havia un buit legal molt important que digués quines eren les competències que havia d’assumir l’administració local i quines l’autonòmica.

Aquesta irregularitat va fer que molts professionals haguéssim de patir les conseqüències, fins a tal punt que en algunes ocasions es van arraconar les iniciatives progressistes dels claustres i l’administració no va tenir mai cap pressa per resoldre els problemes de fons. Així doncs, dependria molt de la sensibilitat de l’equip de govern municipal i autonòmic perquè aquestes necessitats bàsiques estiguessin més o menys cobertes. Van haver-hi molts ajuntaments que, a l’inici d’aquesta època, van sufragar durant anys les despeses de contractació de professors per ampliar la plantilla dels claustres, a vegades fins i tot al 100%, així com espais i recursos per impartir la docència. Van haver-hi també claustres amb plantilles de professors dependents de l’ajuntament i de la Generalitat alhora.

Per aquest motiu el mapa d’escoles d’adults a Catalunya no era equilibrat segons les necessitats de la població i del territori ni tampoc va tenir la mateixa intensitat i implantació sinó que va ser qüestió de les sensibilitats respectives dels municipis, de la Generalitat o de les persones concretes responsables en una o altra institució. Aquest fet ha estat potser un dels greus problemes que hem arrossegat i patit durant molts anys, que fins i tot continua a l’actualitat, i que hem hagut d’afrontar els mestres que treballem en les escoles d’adults, i d’una manera una mica especial, els coordinadors o equips directius.

La formació al llarg de la vida és una eina fonamental pel benestar i la llibertat de les persones

Hem gastat moltes energies en reivindicar espais dignes a on poder impartir les classes així com també l’ampliació de plantilla i recursos. Alhora, també hem hagut de transmetre i conscienciar els representats polítics municipals de la necessitat de la formació d’adults i que aquesta ha estat i serà molt necessària per a la ciutadania, per a la millora del seu benestar, no només acadèmic sinó professional i personal. Fer-los entendre que no només és important l’aportació econòmica vers les escoles (quan la fan) sinó també els fets, fer-los entendre que els mestres treballàvem pel municipi, barri, ciutat…, que som una eina fonamental per ajudar la cohesió social i el benestar de la ciutadania.

La formació d’adults no ha de tenir un tracte inferior a qualsevol oferta d’ensenyament que es proposi o s’ofereixi al municipi o ciutat. Si volem que augmenti el nivell d’instrucció i cultural de la població, i aquesta tingui igualtat d’oportunitats, es recicli en aquells temes incomplets, que conegui la cultural i la llengua del país, s’obri a l’aprenentatge d’idiomes nous i també informàtics, ara més que mai, hem d’apostar valentament i forta per la formació al llarg de la vida. És una eina fonamental pel benestar i la llibertat de les persones.

Aquest missatge, des de fa molts anys, l’hem transmès des dels centres i aules de formació d’adults als representats autonòmics i municipals, sobretot a aquests darrers, que són els que hem tingut més a prop. No sempre hem rebut la mateixa atenció i sensibilitat i reitero novament: hi hem esmerçat moltes energies.

L’atzar va voler que m’estrenés treballant a una Escola d’Adults de de Mollet del Vallès on vaig estar set cursos i després trenta més al CFA La Llagosta i mai m’hagués imaginat que arribaria fins avui dedicant-me laboralment a aquest món. L’inici no va ser gaire fàcil perquè mai m’havien parlat, mentre estudiava la carrera, què volia dir treballar a l’àmbit de la formació d’adults. Aquell mateix curs ja vaig començar a reciclar-me en cursos específics sobre l’aprenentatge dels adults, psicologia, mètodes didàctics…, i fins i tot un postgrau sobre el tema. Gràcies a això vaig fer una immersió ràpida i efectiva per a treballar amb persones adultes, sobretot aprendre aspectes psicològics per intentar fer la feina amb coherència i atendre adequadament la diversitat que teníem a l’escola.

En aquests cursos ens trobàvem molts mestres en la mateixa situació i amb les mateixes inquietuds i problemes. El que no constava en el programa de formació ni tampoc en els continguts de la carrera era cap ressenya de com havíem de conviure i coordinar-nos plegats amb l’administració, tant autonòmica com municipal, sobretot aquesta darrera, ja que és la que tenim més a l’abast.

Hi ha gent que creu que la tasca que fem a les escoles d’adults és superficial

Pel que fa a l’administració autonòmica, durant tots aquests anys hem viscut canvis de governs i de conselleries (Departaments d’Educació, de Benestar Social i Família, d’Ensenyament…), i diferents maneres d’orientar i entendre la formació d’adults. Hi ha hagut canvis de lleis, de normes, de continguts curriculars…, i per tant una adaptació contínua per part de les escoles.

Pel que fa a l’administració local de La Llagosta, localitat a on he treballat aquestes tres darreres dècades, també he viscut canvis de govern i per tant aquests han afectat més directament al centre, sobretot en referència a la sensibilitat i tractament envers la formació d’adults, i a vegades he arribat a pensar que fins i tot a la meva persona. No a tots els equips de governs municipals hi ha hagut aquesta atenció cap a l’escola d’adults, i continuo pensant que manca allò essencial, i és creure que la formació de les persones adultes al llarg de la vida és fonamental pel benestar de l’individu i de la societat, en aquest cas per a la ciutadania de La Llagosta.

Des de serveis socials i àmbit sanitari ens deriven al centre persones amb problemes com a teràpia: «Vés a l’escola d’adults que t’anirà bé per sortir de la rutina, per relacionar-te»,diuen alguns. Als de la “renda mínima d’inserció”, als PIRMI, se´ls posa l’assistència a l’escola d’adults com a contraprestació a la paga mensual; des de centres educatius aconsellen a alumnes que vinguin a finalitzar els mòduls, o cursos de Graduat en Educació Secundària: «No t’amoïnis si no aproves, sempre podràs anar a una escola d’adults». Des de l’atenció a la diversitat i acollida de nouvinguts: «A l’escola d’adults podràs trobar cursos d’alfabetització, o de castellà i català ». Els pares acompanyen llurs fills adolescents a matricular-se als centres perquè creuen que així els fills podran acabar els estudis que arrosseguen però no saben que aquests han de madurar i veure la necessitat d’estudiar i esforçar-se per aconseguir allò que no han fet durant l’etapa d’escolaritat obligatòria.

Existeix encara un estereotip creat sobre la formació d’adults a la societat, i lamentablement a l’administració educativa i fins i tot dins del mateix col·lectiu de mestres i professors: hi ha gent que creu que la tasca que fem a les escoles és superficial, que no treballem massa, que no és feixuga perquè no tenim problemes de disciplina amb l’alumnat, que és una feina relaxada, i anem fent… Alguns professionals de primària i secundària volen passar els seus darrers anys de docència als centres d’adults pensant que seran tranquils i sense gaire estrès. Doncs us asseguro que d’això res de res. A vegades han arribat companys als centres provenint d’instituts o escoles de primària i els ha costat molt adaptar-se a la vida quotidiana d’un centre de formació d’adults. Venen amb esquemes de treball i organització que són totalment diferents.

Faig una valoració molt positiva de tot el camí personal fet però que no hagués estat possible sense el treball de tota la comunitat educativa

El/la mestre de l’escola d’adults ha de ser molt versàtil, poder impartir diferents matèries, no sempre de la seva especialitat, comprendre la casuística de l’alumnat adult i, quan cal, marcar uns rols de comportament i convivència. En moltes ocasions treballem sense llibres de text i confeccionem els materials en funció de les necessitats de l’alumnat. Per aquest motiu també he de dir que la reivindicació des de fa molts anys de l’especificitat de la formació d’adults és molt necessària i imprescindible per aconseguir els objectius essencials i bàsics de la formació de les persones al llarg de la vida.

Per concloure, voldria dir-vos que faig una valoració molt positiva de tot el camí personal fet però que no hagués estat possible sense el treball de tota la comunitat educativa. Aquesta m’ha ajudat a créixer, sobretot com a persona.

Siusplau, us encoratjo a seguir participant i ajudant els professors, especialment l’Abel Lacruz, nou director, perquè el CFA La Llagosta segueixi sent un referent a La Llagosta i a la vostra comarca.

Moltes gràcies per tot!

Mª Isabel Soler i Garcés

La Llagosta, 8 de juliol 2020