Fa unes setmanes, la brigada va venir a netejar les arquetes del pati, estaven plenes de sorra i aigua. Aquest fet puntual va fer que alguns nens de la classe des de la finestra del passadís, seguissin amb molt d’interès els treballs… ràpidament van cridar l’atenció d’altres nens i del mestre.
-“Què fan?”.
Aquesta va ser la pregunta,i la resposta va anar seguida de
-“…anem a veure què han fet.”
Així comença aquest projecte, observant la reixa que hi ha a l’espai de les caixes, obrint-la amb molt de compte i observant que hi havia un tub que no arribava al fons i que allò que sempre és ple de sorra i agua, és un forat rectangular de ciment.
-“Per on marxa l’aigua que cau al forat?”.
La pregunta genera discussions a la classe sobre si l’aigua puja o baixa. Després de parlar-ho decidim crear grups d’investigadors que demostrin la seva teoria a la resta. Fem quatre grups i primer de tot fem un dibuix i un escrit amb allò que pensen que fa l’aigua que cau per la reixa. Un grup opina que l’aigua puja pel tub, dos grups diuen que l’aigua puja i baixa , però cada grup amb matissos ,un d’ells utilitza la paraula “vaporització”, i això ens porta a parlar del cicle de l’aigua, i un quart grup que opina que l’aigua sempre baixa.
Un cop feta aquesta fase, passem a la fase d’experimentació i demostració d’allò que opinem. Cada grup amb material divers de tubs, recipients, etc surt al porxo de la classe…primera reacció de tots, nervis i excitació per jugar amb l’aigua, fa calor i be de gust. Després ens centrem en la nostra teoria i intentem posar-nos d’acord en què fer (aquesta fase és la més difícil), i finalment exposem a tota la classe el que hem fet i si hem descobert alguna cosa.
[youtube]https://youtu.be/nOE2It_U150[/youtube]
Durant les exposicions, alguns grups parlen del moviment de l’aigua amb l’aire i ho han relacionat amb les pistoles d’aigua de l’estiu i amb les xeringues. Això ens dona pas a fer una prova per parelles. El repte és aconseguir passar l’aigua d’un got a un altre només amb un tub de plàstic. Casi tots arriben a la conclusió que xuclant poden aconseguir-ho. Però encara no hem resolt el tema del pati.
Després de parlar en grup sobre qui ens podria ajudar a trobar la solució i descartar algunes com mirar un vídeo al Youtube o trucar a la brigada, L’Aran ens explica que la seva mare (la Montse) fa dibuixos de cases i potser ens podria ajudar. Li demanem la seva ajuda i un dimecres a la tarda va venir i ens va fer l’explicació, acompanyada d’ experiment que ens va deixar a tots bocabadats, nens i mestre.
Varem entendre molt fàcilment el funcionament del desaigua del pati i varem aprendre una nova paraula, aquell forat on cau l’aigua, és diu arqueta.
[youtube]https://youtu.be/PAvwXVrc7OI[/youtube]