Dijous 22 de octubre els nens i nenes de 6è de l’escola La Sínia, acompanyats dels avis i àvies del centre de dia “Clínica Molins” van anar a les Mines de Gavà.

Aquella excursió va servir per treballar dos projectes que estaven fent: “Aprendre entre generacions” i el projecte que estaven fent a castellà “La prehistòria” (a 6èB s’interessen més en la tecnologia dels Neandertals)

Quan van arribar al museu van esmorzar i van fer diversos grups. Mentre un grup baixava a les mines (on hi ha una rèplica), els altres dos van anar a veure l’exposició.

Les mines eren estretes, fent baixades i pujades constantment i també tenien el sostre baix. Van fer una excursió d’uns deu minuts fins arribar a una sala on van fer una projecció, on ens explicaven com eren els Neandertals, perquè excavaven les mines i quines eines utilitzaven.

Després van tornar a pujar a la superfície i els hi van deixar tocar unes eines, robes i minerals que utilitzaven. Finalment van anar per unes passarel·les de fusta on hi havia exposats diversos objectes.

“Ha sigut mot xulu” va opinar la Núria, una de les àvies. “Ha sigut molt emocionant” va opinar una de les cuidadores. A la tarda van dinar i després van tornar cap a l’escola i la clínica.

Va ser una excursió molt divertida i especial alhora.

Ona Roca Busquet

Fa dues setmanes es va fer la reunió de la classe de sisè. Per preparar una sorpresa als pares, els alumnes van escriure una paraula a un paperet per explicar com es sentien quan pensaven en l’institut.

Aquell dia per la tarda a última hora d’escola, els alumnes van posar les cadires en rotllana i ho van preparar tot. Quan van marxar al cap de molta estona, van arribar els pares. Els seus fills els hi havien preparat un regal. Hi havia un sobre amb una foto dintre de quan van néixer i per davant del sobre havien escrit el record més bonic que havien tingut quan eren petits. Els pares havien d’encertar quin era el sobre del seu fill/a llegint el seu record més bonic i quan l’encertaven obrien el sobre per comprovar si l’havien endevinat o no.

Després els pares van preparar la seva sorpresa. Havien d’escriure el seu record més bonic de quan els seus fills van néixer i ho van col·locar dins del sobre. Hi va haver famílies que es van emocionar molt escrivint aquest moment. També van escriure què sentien quan pensaven en l’institut.

Al dia següent els fills van obrir el sobre i van llegir-lo en silenci. Alguns nens i nenes ploraven d’alegria i d’emoció i uns altres reien perquè no entenien la lletra dels seus pares.

Va ser un regal molt bonic perquè a tots els va agradar i els va emocionar moltíssim. Moltes gràcies !!!!

Sandra Legran

El dia 22 d’octubre de 2015 vam anar a les “Mines de Gavà”. Nosaltres ens vam asseure al costat de la finestra i va venir la gent gran a seure al nostre costat. Alguns de nosaltres no vam tenir parella. Vam trigar com mitja hora en marxar, i quan vam arribar vam haver de porta-los amb la seva cadira de rodes. Ens vam separar en dos grups: un grup va entrar a les mines i l’altre grup a veure una exposició. El meu grup és el que vam veure l’exposició, allà hi havia esquelets, pedres, armes,… després vam anar a les Mines i hi havia molts forats i quan vam acabar vam anar a dinar. Alguns vam menjar entrepans, altres macarrons , i una mica de patates,… i per fruita un plàtan, poma,…

Al nostre professor, l’Oriol, li ha encantat, a la Martina li ha sigut una experiència molt emocionant i per a mi va ser molt meravellós.

Jiarui Ji

Aquesta setmana a 6è hem tingut com esdeveniment especial anar a veure l’exposició “Neandertals”, per tenir l’oportunitat de saber una miqueta més sobre aquella època i de sobre com és una exposició, ja que n’estem organitzant una.

També hem tingut una sorpresa molt especial per part dels pares que varen anar a la reunió. Ens varen fer un escrit sobre el que van sentir la primera vegada al veure’ns. Al matí següent al llegir la carta nosaltres ens vam emocionar.

En resum, aquesta setmana ha estat molt especial.

Martina Moreno

El segon dia de lectura,com que la biblioteca encara no estava oberta ,la classe Agulles d’Amitges (6èB) van estar llegint llibres a l’aula.

Dos alumnes van agafar un llibre que es titulava.”EL GRAN LLIBRE DEL COS HUMÀ”. Després els dos nens van seure al costat del Cesc Miras i ell va pensar ”estan fatal”. El moment més divertit va ser quan es va descobrir la pàgina 169. Rialles i comentaris es van estendre per tota la classe.

Quan es va acabar l’estona de lectura ,la mestra va fer sortir dos voluntaris, la Blanca i el Pasqual, perquè es posessin davant de tota la classe.”Em sento estranya” va pensar la Blanca ,mentre el Pasqual pensava ”tinc ganes d’anar-me pitant”. Es quan llavors la mestra va preguntar “son diferents per fora “? I després va dir “son diferents per dins”?. Dons ja està.

Llavors tots vam pensar “uffff!! M’esperava una altre cosa”.

Al final,van obrir la biblioteca i el llibre del cos humà no va tenir tant èxit.

Andrea Nasarre

El dia 7 d’octubre vam anar al Museu de les Matemàtiques a Can Mercader.

Vam passar tot el dia al parc. A les 11 va tocar l’hora d’anar al Museu de les Matemàtiques. Allà al museu ens van explicar què havíem de fer i de què tractaven algunes coses. Hi havia quatre sales, en una sala hi havia jocs de col·locar peces a les diferents formes geomètriques, un puzle gegant, un joc que es deia «Els camins de Hamilton» etc.

Després hi havia una sala de probabilitat on hi vam trobar diferents jocs, com un que havies de posar pedres en un forat (hi havia un 90% de probabilitat de que dues pedres coincidissin en el mateix lloc) i un altre d’unes boles que hi havia un tant per cent de que et toqués el resultat.

La tercera sala era la sala dels miralls, en ella havies d’agafar uns materials o unes cares i trastejaves amb els miralls per fer les formes que sortien en un paper. A la quarta sala hi havia una varietat immensa de jocs geomètrics, jocs de pes i moltes coses més.

Ja va acabar el dia i tots vam sortir de Can Mercader contents i feliços.

Guillem Peinado

El dilluns i el dimarts de la tercera setmana a primera hora érem la meitat del grup. Vam estar explicant coses sobre la publicitat perquè els cartells de les normes ens havien quedat molt “sossos” i volíem que no quedessin tan avorrits.  El professor, l’Oriol, ens va donar cartells de publicitat per diferents grups per que els miréssim amb l’eslògan, la foto i tot el que té un cartell de publicitat. Al nostre grup ens va tocar publicitat sobre un tallagespes. Vam omplir una fitxa que havíem d’explicar tot el que hi havia al cartell de publicitat, després vam parlar-ho en rotllana.

El PAU G. diu que la setmana ha sigut molt divertida, el BIEL creu que ha sigut molt «xula» la tercera setmana, la MARIA aquesta setmana s’ho ha passat molt bé i jo coincideixo amb els meus companys.

PAU L

Aquesta setmana hem començat les tertúlies.

La sessió de tertúlies consisteix en llegir-te un llibre que hagis escollit a classe i quan te l’acabes, fas una tertúlia del llibre amb tots els companys que han escollit el mateix llibre.

Les tertúlies poden ser molt divertides si t’agrada llegir, però si no t’agrada, ho portes ben clar.

Els llibres que tens per escollir son molt interessants i en tens molts per escollir, n’hi ha d’humor, de misteri, d’aventures…

Tots els llibres que m’he llegit han sigut molt divertits. L’any passat me’n vaig llegir un que es deia «Molsa» que anava d’un gos que havia de sobreviure sol a la guerra civil. Aquest any m’he n’he llegit un que es diu «Maneres de viure per sempre» de Sally Nichols. Va d’un nen d’onze anys que té leucèmia i abans de morir vol fer realitat tots els seus somnis: anar amb un dirigible,fer un petó a una noia… És un llibre molt trist i divertit alhora.

Fer tertúlies m’agrada molt perquè se l’opinió dels altres companys sobre els llibres i normalment hi ha opinions molt diferents i que et poden sorprendre moltíssim.

Guiu Beumala