Interpretació de Vista de Delft de Vermeer

Vermeer (Video)

Pel que fa a la iconografia aquest quadre plasma l’escenari de la vida dels seu autor: Vermeer que va néixer, viure i morir a Delft. L’ obra reflecteix una vista des del canals de Rotterdam on es pot apreciar, a la dreta, la torre de l’església nova on va ser batejat el pintor; a l’esquerra, la torre de l’església vella, on seria enterrat.

Pel que fa al significat, Vermeer immortalitzà la ciutat de Delft. Tots els seus elements potencien la sensació de quietud, serenitat, de silenci, la vida plàcida de la ciutat. Fins i tot les persones ens comuniquen aquest efecte ja que no estan en moviment, sinó en un compàs d’espera que harmonitza amb el conjunt. La superfície del riu ens mostra el reflex de les cases. A l’altra banda se situen en primer terme cases de colors suaus i esmorteïts, que contrasten amb el groc brillant i lluminós de les cases del fons, on arriben els raig de sol que s’escapen entre els núvols. Finalment un cel , ennuvolat, immens crea un joc d’ombres i de llum que planegen sobre la ciutat. Sembla que l’escena vagi canviant davant de l’observador.

Pel que fa a l’estil, a “Vista de Delf” es poden observar les característiques bàsiques de l’autor. L’ interès pel tractament de la llum. Colors difuminats freds: blau, groc llimona, gris perla, combinats amb el negre i el blanc. Una sensació de recolliment, quietud, silenci. Una composició equilibrada sobre una estructura de línies horitzontals, verticals, diagonals distribuïda en diferents plànols i una perspectiva barroca.

Vermeer va ser un pintor holandès que es dedicar a la pintura de gènere costumista, especialment als quadres d’interior, els retrats i els paisatges que reflecteixen la vida tranquil·la, confortable de la burgesia del seu temps.

Vermeer sempre va viure i treballar a Delf. Es creu que un dels seus membres va ser deixeble de Rembrandt. La seva producció va ser escassa -35 obres- la majoria escenes domèstiques, de gènere costumista o retrats i un parell de paisatges. Dues obres destacades de l’autor van ser: “La jove de la perla” i “El tocador de llaüt”.

Pel que fa al receptor els seus principals clients va ser la burgesia enriquida gràcies al comerç i l’artesania que li encarregaven obres com retrats, paisatges o interiors.

La funció útil era per tant estètica, destinada a decorar la sala principal d’una casa burgesa. La funció simbòlica era didàctica, crear un nou estil que potenciés la sensació de serenitat, quietud i vida confortable i tranquil·la.

Quant als models i influències, l’obra de Vermeer és de les més singulars i aïllades de la pintura barroca. Aquesta obra recull la tradició paisatgística holandesa en la captació de l’atmosfera i la llum. La seva obra va ser redescoberta a finals del s. XIX.

Actualment està molt valorat i popularitzat gràcies al film que recrea un dels seus famosos quadres: “La noia de la perla”.