Estructura de l’examen de Selectivitat d’Història de l’Art Curs 2011
El currículum d’Història de l’Art estableix que un 50% de la matèria s’ha de situar dins de l’època contemporània, entenent aquesta com el període que abasta des de finals del segle XVIII (neoclassicisme) fins a l’actualitat. Els objectius terminals precisen amb claredat que de la resta dels períodes (art clàssic, medieval i modern) se n’ha de triar com a mínim un. Finalment el currículum prescriu en els seus objectius terminals el caràcter procedimental dels aprenentatges insistint de manera específica en la manifestació de la capacitat de comentari de les obres d’art. En funció, doncs, del currículum a continuació explicitem l’estructura de la prova, els criteris generals d’avaluació i el llistat d’obres d’art susceptible de ser demanat als exàmens.
Estructura de la prova
1. Cada prova contindrà dues opcions (A i B) perquè l’alumnat en triï una.
2. Cada opció constarà de dos exercicis.
3. Cada exercici valdrà 5 punts.
4. El primer exercici de cada opció constarà d’una pregunta oberta sobre la forma de comentar una obra pictòrica o arquitectònica o escultòrica (Nota 1). A continuació es reproduirà una obra d’art contemporani (del període comprès des de finals del segle XVIII i pels segles XIX i XX) que s’haurà de comentar aplicant l’esquema anterior. Les preguntes sempre es formularan de la mateixa manera:
a. Resumiu o esquematitzeu el procediment que seguiu per comentar una obra arquitectònica o pictòrica o escultòrica (1punt)
b. Apliqueu aquest esquema de comentari a l’obra “x” (4 punts)
(Nota 1: Objectiu terminal 4: Resumir els passos d’un sistema de comentari i lectura d’una obra d’art arquitectònica, pictòrica o escultòrica.)
5. En el segon exercici de cada opció es proposaran tres obres més:
-
- una d’art clàssic (Grècia i Roma)
- una altra d’art medieval (Romànic, Gòtic, Bizantí i Islàmic)
- una tercera d’art modern (segles XV, XVI, XVII i XVIII
D’aquestes tres obres l’alumnat només n’haurà de comentar una a lliure elecció
El comentari de les imatges d’art clàssic; art medieval o art modern es farà responen cinc preguntes. Aquestes es faran en funció de l’obra a comentar. A tall d’exemple donem aquests tipus de preguntes: la a) i la b) sempre seran iguals; la c) es centrarà en l’anàlisi formal,compositiu, estructural i constructiu segons la tipologia. La pregunta d) es centrarà, si es pintura o escultura, en analitzar el tema representat. Model literari. Significat i funció. Si es arquitectura el seu significat i la seva funció.
La pregunta e) pot ser de molts tipus. Donem una petita mostra a tall d’exemple
:
1. Relacionar obres i autors d’un mateix període
2. Indicar sobre una planta, un alçat o una façana els noms de les parts numerades
3. Definir termes de vocabulari artístic referents al període (de 5 definir 3)
4. Comparar dues obres en relació a la perspectiva; a les característiques formals; a les característiques conceptuals
5. Indicar les parts d’un temple grec o romà
6. Els ordres grecs
7. Dibuixar tres tipus d’arc indican el seu nom
Quatre definicions amb verdader o fals
8. Ordenar cronològicament cinc ismes dels segles XIX i/o XX
9. Cinc noms d’arquitectes d’època contemporània
10. Cinc artistes d’època medieval o moderna
11. Tipus de cubisme/ de surrealisme/ tendències pictòriques de l’època del barroc;períodes de la escultura grega ……
12. Relacionar l’obra amb una altre del seu mateix context cronològic i/o estilístic , o amb una obra del període contemporani.
13. Antecedents i influencies formals amb altres obres
14. …………………………….
-
- Si l’obra es pictòrica:
a. Situa l’obra en el seu espai cronològic, històric i cultural%2
1. Es valorarà d’una manera especial la correcció lingüística, l’ordre en l’exposició i la claredat en la utilització del vocabulari general i artístic.
2. A la primera qüestió del primer exercici es valorarà la coherència i riquesa de l’esquema que l’alumnat proposi. En cas de dubte per mancances notòries s’observarà, abans de qualificar-lo, la seva aplicació a l’obra concreta que es demana a la segona qüestió del primer exercici per tal de valorar-ne la pertinència. A tall d’orientació es considera que un esquema ha de respondre a tres grans blocs: documentació general, anàlisi formal i estilístic, i interpretació, els quals cal que s’especifiquin amb més detall segons la tipologia de l’obra a comentar. Tanmateix són perfectament admissibles altres tipus d’esquema, especialment si estan justificats o argumentats.
3. Es valorarà específicament no tant la quantitat de coneixements sobre l’obra concreta que es proposa al primer exercici sinó l’aplicació ordenada i coherent de l’esquema de la primera qüestió.
S’insisteixen que la primera i la segona qüestió del primer exercici estan íntimament relacionades. Un comentari que no tingui res a veure o molt poc amb l’esquema es considerarà que no respon la pregunta formulada a la segona qüestió del primer exercici.
4. L’alumnat haurà d’analitzar l’obra triada del segon exercici contestant els cinc apartats de manera individualitzada (1, 2, 3, 4, i 5).
5. En les obres no figuratives contemporànies haurà de comentar les raons que en cada cas poden explicar la manca d’una iconografia temàtica. Pot ser que en algunes obres els conceptes de significació i funcionalitat poden confondre’s. Sempre que l’alumnat explícitament ho comenti i/o ho justifiqui serà valorat positivament.
6. Tot i que, lògicament, es penalitzin els errors sempre es tindrà més en compte i es valorarà positivament allò que l’alumnat aporta de manera correcta, més que no pas allò que es deixa de dir.
Llistat d’obres d’Història de l’art. PAU 2011
- Època clàssica greco-romana
Arquitectura grega
Acròpoli :Partenó, Erectèon i temple d’Atenea Niké
[A l’examen s’haurà d’ analitzar només una de les tres obres en relació amb el conjunt de l’Acròpoli.]
Teatre d’Epidaure
Altar de Zeus a Pèrgam
Escultura grega
Algún kourós o koré del període arcaic
Discòbol de Miró
Dorífor de Policlet
Guerrers de Riace
Hermes amb el nen Dionís infant, de Praxítel·les.
Laocoont i els seus fills
Arquitectura romana
Maison Carrée
Panteó
Colosseu
Un aqüeducte [Tarragona, Segovia, Pont du Gard…]
Arquitectura domestica: Vil·la del poeta tràgic de Pompeia: arquitectura, mosaic [Cave canem] i pintura [Sacrifici d’Ifigenia].
Escultura romana
Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri
Columna Trajana
August de Prima Porta
Ara Pacis Augustae
- Època medieval
Art paleocristià, bizantí i islàmic
Arquitectura
Santa Sofia de Constantinoble
Mesquita de Còrdova
Mosaic
Mosaics de l’absis de Catedral de Monreale
Art romànic
Arquitectura
Sant Vicenç de Cardona
Escultura
Timpà de Sant Pere de Moissac
Portalada de Santa Maria de Ripoll
La Majestat Batlló
Una Marededéu romànica (com per exemple, la Marededéu de Veciana,
del museu episcopal de Vic o la Marededéu de Montserrat)
Pintura
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
El frontal d’Avià
Tapís de la Creació
Art gòtic
Arquitectura
Monestir de Poblet
Santa Maria del Mar
Una llotja (València o Mallorca)
Escultura
Marededéu de Sallent de Sanaüja
Pintura
Giotto: Programa de La Capella Scrovegni o de l’Arena
P. Serra: retaule de l’Esperit Sant (Manresa)
Jan van Eyck: Matrimoni Arnolfini
Bosch: El jardí de les delícies
Ll. Dalmau: La Marededéu dels Consellers
- Època moderna
Renaixement i Manierisme
Arquitectura
Brunelleschi: San Lorenzo (Florència)
Bramante: San Pietro in Montorio
Palladio: Villa Capra (La Rotonda)
Escultura
Donatello: David
Miquel Àngel:Pietat vaticana
Pintura
Botticelli: El naixement de Venus
Rafael Sanzio: L’escola d’Atenes,
Leonardo: La mare de Déu de les Roques.
Miquel-Àngel:La volta de la capella Sixtina
Ticià: Danae (Prado)
El Greco: L’enterrament del senyor d’Orgaz.
Barroc i Rococó
Arquitectura
Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
Le Vau; Hardouin Mansart i Le Nôtre: Palau i Jardins de Versalles
Escultura
Bernini: Apol·lo i Dafne
Salzillo: Oració a l’hort de Getsemaní
Pintura
Artemisia Gentilleschi: Judit i Holofernes
Vermeer: Al·legoria de la Pintura
Rembrandt: La lliçó d’anatomia
Rubens: Tres Gracies
Velázquez: Les Menines
Fragonard: El gronxador
- Època contemporània (I)
Finals segle XVIII i segle XIX
Arquitectura
Gustave Eiffel:Tour Eiffel
Sullivan: Magatzems Carson
Escultura
Canova: Eros i Psique
A.Rodin: El pensador
Miquel Blay: Els primers freds
Pintura
J.L. David: El jurament dels Horacis
F. de Goya: El Tres de Maig
E.Délacroix: La llibertat guiant el poble
Fortuny: La Vicaría
Manet: “Déjeuner sur l’herbe”
C.Monet: Sol ixent. Impressió.
Van Gogh: Nit estrellada (versió de 1889).
P.Cézanne: Jugadors de cartes
E. Munch: El crit
5. L’època contemporània (II)
El segle XX
Arquitectura
Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Gaudí: Casa Milà
Mies van der Rohe: Pavelló alemany (Barcelona)
F. Lloyd Wright: Casa Kauffman
Frank O. Gehry: Museu Guggenheim de Bilbao
Escultura
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l’espai.
P.Gargallo: El profeta
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
E.Chillida: Elogi de l’aigua. Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)
Louise Bourgeois: Maman.
Pintura
H.Matisse: La ratlla verda.
W.Kandinsky: Composició IV
J.Miró: Interior holandès
P.Picasso: Guernica
S.Dalí: La Persistència de la Memòria
J.Pollock: Número 1
Andy Warhol: Sopa Campbell
Frida Kahlo: El marxisme sanarà els malalts
Tapies: Creu i R
Model de prova d’Història de l’art per a les PAU 2011
SÈRIE X PAU – Curs XXXXX HISTORIA DE L’ ART
Opció A
Exercici 1
1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que seguiu per comentar una obra
pictòrica[1 punt]
2. Apliqueu aquest esquema de comentari a l’obra obra El pensador, de Rodin [4
punts]
Obra 1: El pensador, de Rodin
Exercici 2
Trieu una de les tres obres que hi ha a continuació i responeu les qüestions que se
us formulen.
Obra 2: Maison Carrée de Nime
a) Situeu l’obra en el seu espai cronològic; històric i cultural [1 punt]
b) A quin estil pertany. Enumereu cinc característiques formals i/o conceptuals
d’aquest estil [1 punt]
c) Tipus de planta. Descripció dels elements de suport ( pilars, columnes i els
seus ordres) i sustentats (voltes, cúpules, cimboris, elements arquitravats…
Estructura exterior. Elements ornamentals [1 punt]
d) Significat i funció. [1 punt]
e) Diferencies entre el temple grec i el romà [1 punt
Obra 3: Portalada de Santa Maria de Ripoll
a) Situeu l’obra en el seu espai cronològic, històric i cultural [1 punt]
b) Digueu a quin estil pertany. Enumera cinc característiques d’aquest estil [1 punt]
c) Enumereu les característiques formals (tipus de relleu..); estructurals; tècniques;
materials (marbre, pedra, bronze, fusta…). [1 punt]
d) Expliqueu cinc dels temes representats. Iconografia.[1 punto]
e) Models formals. [1 punt]
Obra 4: Les Tres Gracies, de Ruben
El naixement de Venus, de Botticelli
a) Situa l’obra Les Tres Gracies en el seu espai cronològic, històric i cultural [1
punt]
b) A quin estil pertany. Enumera cinc característiques d’aquest estil [1 punt]
c) Enumera les característiques formals ( dibuix – color); compositives(estructura,
línea de l’horitzó, perspectiva); tècniques (oli, fresc, tempera…); suport[ 1 punt]
d) Explica el tema representat. Significat i funció
e) Relaciona les dues imatges. Cronologia. Estil. Aspectes formals. Significat i
funció.
Opció B
Exercici 1
1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que seguiu per comentar una obra
pictòrica [1 punt]
2. Apliqueu aquest esquema de comentari a l’obra Número 1, de Jackson Pollock
[4 puntos]
Obra 1: Número 1 de Jackson Pollock
Exercici 2
Trieu una de les tres obres que hi ha a continuació i responeu les qüestions que se
us formulen.
Obra 2: Kouros d’Anavysso
August de Prima Porta
a) Situeu l’obra Kouros d’Anavyssos en el seu espai cronològic, històric i cultural
[1 punt]
b) A quin estil pertany. Enumereu cinc característiques formals i/o conceptuals
d’aquest estil [1 punt]
c) Enumera les característiques formals; estructurals ( embalum rodó, unifacial,
multi facial); tècniques( talla, fosa…); materials (marbre, pedra, bronze,
fusta…) [1 punt]
d) Expliqueu el tema representat. Iconografia. Significat i funció
e) Relacioneu les dues imatges. Cronologia. Estil. Aspectes formals. Significat i
funció [1 punt]
Obra 3: Retaule de l’Esperit Sant, de Pere Serra
a) Situeu l’obra en el seu espai cronològic, històric i cultural
b) A quin estil pertany. Enumereu cinc característiques formals i/o conceptuals
d’aquest estil.
c) Enumereu les característiques formals (dibuix- color); compositives
(estructura;línea de l’horitzó, perspectiva…) i tècniques (oli, fresc, tempera…;
suport…). Estructura del retaule
d) Enumereu cinc dels temes representats. Significat i funció.
e) Definiu tres d’aquests cinc termes:pintura al tremp; arc ogival; predel·la; cimbori;
frontal.
Obra 4: San Pietro in Montorio, de Bramant
a) Situeu l’obra en el seu espai cronològic; històric i cultural [1 punt]
b) A quin estil pertany. Enumereu cinc característiques formals i/o conceptuals
d’aquest estil [1 punt]
c) Tipus de planta. Descripció dels elements sustentadors ( pilars, columnes i els
seus ordres) i sustentats (voltes, cúpules, cimboris, elements arquitravats…
Estructura exterior. Elements ornamentals [1 punt]
d) Significat i funció [1 punt]
e) Enumera tres autors i/o tres obres importants d’aquest període [1 punt]