La lliçó d’anatomia del professor Tulp” de Rembrandt
Interpretació:
Pel que fa a la iconografia l’obra recull el moment en que el professor Tulp practica la dissecció d’un cadàver per tal d’explicar als seus acompanyants el funcionament dels tendons del braç. Pertany al gènere costumista i de retrat en grup.
Pel que fa al significat la “Lliçó d’anatomia del professor Tulp” es basa en un fet real: el doctor Tulp, professor del gremi de cirurgians, realitza una lliçó pública d’anatomia amb el cadàver d’un penjat. Va ser un gran esdeveniment, ja que l’ Ajuntament només cedia un cos humà un cop a l’any, de manera que els cirurgians havien d’aprendre l’ofici a partir de llibres o amb mostres conservades. Molt probablement el mateix Rembrandt va assistí a la lliçó.
Quant a l’estil, Rembrandt és el gran pintor barroc que se centra en les accions humanes, i per això prefereix els temes costumistes o retrats als mitològics. Va ser un gran admirador de Caravaggio del qual incorporà a les seves obres el tractament tenebrista de la llum i el naturalisme dels seus personatges. Com tota la pintura barroca predomina la forma pictòrica, els colors càlids, llums simbòliques i perspectives aèries. El Barroc és un art dinàmic, passional, teatral que busca impressionar.
Rembrandt va ser un pintor i gravador. Està considerat un dels artistes més innovadors i excepcionals de tots els temps. Després d’una etapa d’aprenentatge es va instal·lar a Amsterdam on va iniciar la seva dècada d’or com a gran pintor. Destaquen els seus retrats individuals i en grup, els seus autoretrats i pintura de gènere religiós i costumista. Entre les seves obres destaquen: “La ronda nocturna” i “El davallament de la creu”.
El receptor del quadre va ser la corporació de cirurgians d’ Amsterdam per exposar-la en la seva seu social. En general les obres de l’artista eren comprades per burgesos enriquits -mercaders i artesans- que entenien i valoraven l’art. Els retrats en grup eren un gènere que proporcionava bons ingressos als pintors en una zona on ni l’ Església i la Casa reial exercien un paper de mecenes d’art. Finalment, la funció útil era estètica destinada a decorar la seu social del gremi dels cirurgians. I la funció simbòlica era commemorativa, per immortalitzar els cirurgians que havien assistit a l’ important esdeveniment.
Rembrandt va ser un seguidor fidel de l’obra de Caravaggio, a través de pintors holandesos que havien viatjat a Roma, ja que ell no va conèixer la seva obra directament. De Caravaggio va rebre grans influències, sobretot pel tractament tenebrista de la llum, el naturalisme dels seus personatges i el dramatisme escènic.
Influirà sobre artistes com Goya i sobre els pintors romàntics del s. XIX com Delacroix.