Bartolomé Esteban Murillo. Video

La iconografía d’ aquesta obra ens presenta a dos nens del carrer, vestits amb parracs i descalços, menjant raïm i meló sense preocupar-se de res més. Malgrat l’estat de pobresa que desprenen, sols i desprotegits, se’ls veu feliços pel fet d’ haver aconseguit menjar. Aquesta obra pertany al gènere costumista.

Pel que fa al significat l’escena representa l’ extrema pobresa de les classes més humils de l’Espanya del Barroc. A principis del s. XVII, Sevilla era un centre mercantil importantíssim gràcies al comerç amb les colònies espanyoles a Amèrica. Malgrat tot això, la crisi econòmica que afectà a Espanya durant les primeres dècades del s. XVII motiva un retrocés considerable en l’ economia sevillana. La manca d’aliments que provocà la crisi unit a la pesta (1649) va reduir la seva població a la meitat i va deixar les classes populars en l’ extrema misèria. Aquest obra n’és un fidel reflex.

Pel que fa a l’ estil Aquesta obra pertany al barroc espanyol basat en les influències del tenebrisme i naturalisme de Caravaggio . És tracta d’un art dinàmic, passional que busca emocionar i impactar l’espectador amb teatralitat gràcies als jocs de llums efectistes.

Murillo sap plasmar la pobresa amb realisme però d’una manera dolça, afectuosa, fixant-se sobretot en els nens per ser els més fràgils i desprotegits de la societat, però

sempre els representa en els seus moments més feliços, quan mengen o es diverteixen.

Bartolomé Esteban Murillo va ser el pintor més rellevant del Barroc espanyol, a nivell internacional. Va esdevenir el pintor més important de Sevilla desplaçant a Zurbarán. Va crear, juntament amb altres pintors, una Acadèmia de pintura a Sevilla de la que va ser el primer president. Les seves pintures de Verges Immaculades, de nens pobres van estendre la seva fama per tota Europa. La seva clientela en aquesta primera època estava formada per la burgesia comercial , l’aristocràcia sevillana i la comunitat eclesiàstica de la ciutat. Posteriorment va passar a ser pintor de la Cort real a Madrid i passar a tenir fama internacional.

La funció útil del quadre és estètica, per decorà el saló d’algun Palau de la ciutat. També té una funció simbòlica didàctica, plasmar amb el nou llenguatge pictòric del barroc la realitat del moment, la pobresa dels sectors populars, sense fer-ne una crítica social.

Murillo rep influències clares del naturalisme i la llum tenebrista de Caravaggio. Els colors brillants i pinzellada solta es heretada de la pintura veneciana (Ticià). L’obra de Murillo va tenir molts seguidors entre els pintors sevillans i europeus, sobretot a Anglaterra al s. XIX,( Reynolds).

Altres obres de Murillo: