Les tres gràcies de Rubens
“Les tres Gràcies “ de Rubens
Interpretació:
Pel que fa a l’ iconografia, l’escena representa les “ Tres Gràcies” de la mitologia com a tres joves nues considerades models de bellesa de l’època, cobertes només amb fines gases transparents i a punt d’iniciar una dansa tot formant un cercle estret.
El tema provenia de la mitologia grega que havia tingut molta difusió durant bel Cinquecento. Segons el mite les tres gràcies (Eufrosine, Tàlia i Aglae) filles de Zeus i una nimfa, eren les deesses de l’ encís, l’alegria i la bellesa. Acompanyaven a les divinitats de l’amor –Afrodita i Eros- en els seus convits i danses. Eren també les muses artístiques que inspiraven als músics i poetes.
Però la referència a les fonts clàssiques només era un pretext per fer un estudi del nu femení que Rubens pintà d’acord amb els ideals clàssics de l’època.
La gràcia de la dreta, més morena s’identifica amb la primera muller de l’artista –Isabella Brandt- mentre que la de l’esquerra, rossa, era la seva segona dona, Helene Foourment.
Pel que fa a les característiques de l’estil barroc, destaca l’ús de colors càlids de l’escola Veneciana de Ticià , el tractament de la llum inspirat en Caravaggio. Les seves figures robustes i exuberants recordes les de Miguel Àngel. Com a tota pintura barroca predomina la forma pictòrica , la perspectiva aèria, els colors càlids que vol emocionar l’observador. Es tracta d’un art dinàmic, passional, teatral que busca impressionar.
Peter Paulus Rubens es va formar en el manierisme d’ Anvers. Va marxar cap a Itàlia contractat pel Duc de Màntua, cosa que li va permetre conèixer la pintura veneciana i la de Miguel Àngel. Quan tornà a Anvers era un pintor important amb encàrrecs de les corts europees , sobretot la cort espanyola de Felip IV. Entre les seves obres més importants destaquen: “El rapte de les sabines” i “El davallament de la creu”.
Pel que fa al receptor, els seus quadres tenien una gran demanda entre la noblesa i burgesia enriquida, de tal manera que per satisfer la seva clientela Rubens va obrir un taller en el qual treballaven grans pintors especialitzats en aspectes concrets –decoració floral, figures, paisatge, retrats- però sempre basat en “ l’estil Rubens” i sota la seva supervisió.
En el cas concret d’aquest obra, Rubens la conserva fins la mort perquè era el seu quadre preferit que havia pintat per plaer personal, ja que la seva condició econòmica li permetia pintar per gust i no només per encàrrec.
La seva 2n dona – Helène Fournet- en morir el pintor, va intentar cremar-lo per la sensualitat pecaminosa que desprenia, segons ella. Finalment va ser adquirit pel rei d’ Espanya Felip IV.
Finalment la seva funció útil era estètica per decorar i ser contemplat pel propi Rubens i la funció simbòlica commemorativa ja que servia per immortalitzar les seves dues mullers.
Quant als models i influències, Rubens va crear un estil propi amb la influència del color de l’escola veneciana (Ticià i Tintoretto), la llum de Caravaggio, l’anatomia i composició de Miguel Àngel i les escultures grecoromanes del que va ser col·leccionista i admirador. El seu art va tenir una gran influència entre els artistes del s. XVIII, els romàntics del s. XIX , Watteau, Delacroix i l’ impressionista Renoir.
El seu art va influir en els artistes romàntics posteriors.