LAS MENINAS DE VELÁZQUEZ

Velàzquez. Genio de la pintura barroca española. Video

Las meninas (clica l’enllaç per veure el video)

Documentació general

Títol: Las Meninas

Autor: Velásquez, Diego Rodríguez de Silva

Cronología: s. XVII

Estil: Barroc

Tècnica: Oli (barreja de pigments barrejats amb oli de llinassa)

Suport: oli

Tema: retrat

Localització actual: Museu del Prado. Madrid.

Anàlisi formal:

Pel que fa a l’estructura del quadre, les línies verticals i horitzontals de les parets i quadres són contrarestades amb les diagonals que travessen el quadre i les corbes suaus dels personatges que aporten dinamisme. Les figures del primer pla es disposen en dos grups de tres, formant triangles. Quadres, porta i marcs constitueixen rectangles.

El cromatisme ve determinat per una forma pictòrica, on la pintura predomina sobre el dibuix. Els colors són clars i lluminosos amb una gran riquesa de tonalitats i matissos. Predominen els colors càlids –ocres, marrons, ataronjats, vermellls- sobre els que contrasta algun verd i blau. En general es produeix un apropament de l’espectador a l’obra. La pinzellada és llarga, visible i els contorns de les figures es difuminen, de manera que els detalls només es poden observar en la distància.

La llum és real, natural i entra per la porta del fons i per la paret lateral dreta. Il·lumina les figures del primer pla i deixa el fons en penombra. Aquest clarobscur dona profunditat a l’escena i aporta la il·lusió d’espai al quadre.

El quadre té una perspectiva linial central i el punt de fuga se situa a la porta del fons. Però sobretot predomina una perspectiva aèrea formada a partir del tractament del color i la llum que difumina objectes i figures amb una atmosfera que els envolta, els aporta volum i els separa del fons. Pel que fa a la composició asimètrica, aparentment tancada per les parets de l’habitació, en realitat és oberta pel cantó de l’esquerra i per les mirades que es dirigeixen fora del quadre on estan els espectadors.

Pel que fa a la distribució dels elements al quadre, al centre hi ha la infanta Margarida, filla dels reis d’Espanya, i les seves menines o dames de companyia. A l’esquerra es troba Maria Agustina Sarmiento que li ofereix aigua i a la dreta Isabel de Velasco que fa una reverència. A la dreta del quadre se situen els nans Mariabàrbola i Nicolasito amb un gran mastí. Al darrera conversen la dama d’honor Marcela d’Ulloa i el guardadames. A la banda esquerra se situa el propi artista –Velázquez- davant un gran llenç. La creu vermella de l’ordre de Santiago que du al pit, se li va afegir després de la seva mort , per ordre del rei , com a símbol d’’ennobliment. La imatge dels reis Felip IV i Mariana d’Austria, que està pintant l’artista surt reflectida al mirall del fons. Finalment, a la porta del fons, se situa José Nieto, amic de Velázquez i aposentador de la Cort, que observa tota l’escena i amb el seu braç aixecat fa que et fixis amb el miralls i els reis. Les parets de la sala estan plenes de quadres.

Pel que fa a l’expressivitat les figures són realistes, retrats autèntics dels personatges i els nans són naturalites. Les seves anomalies físiques ressalten la bellesa de la infanta.

L’obra té dinamisme i un ritme lent que correspon a l’observació de l’escena per part dels personatges. El temps és humà ja que es correspon a una escena quotidiana de la família real.

“Las Menines” de Velàzquez

Interpretació

Pel que fa a la Iconografia l’obra pertany al gènere costumista i de retrat. El tema representa la irrupció a la cambra del pintor de la infanta Margarita i el seu seguici per contemplar el retrat que està fent dels seus pares, els reis d’Espanya. Referent a la iconologia, aquest quadre ha provocat diverses interpretacions que s’ha guanyat el sobre nom de “quadre endevinalla”. A primera vista sembla un retart col·lectiu de la infanta Margarita i dels seus acompanynts, però també podria ser un intent de pintar al rei Felip IV que en els seus darrers anys no es deixava retratar, o un joc de miralls com el del “Matrimoni Arn olfin i” de Van Eyck o una reivindicació del reconeixement social de l’artista que reclamava ser considerat noble i no un artesà. Peró sobretot aquesta obra vol anar més enllà, vol ser una reflexió sobre la pintura mateixa. Velázquez vol crear-nos el dubte sobre el concepte de la pròpia pintura, sobre el que realment intenta pintar. L’objecte representat al quadre és el propi pintor i els espectadors, en aquest cas la infanta Margarita i els seus acompanyants. En canvi els reis que estava pintant, només surten reflectits al mirall del fons, mentre nosaltres, els espectadors actuals estem ocupant el lloc dels reis que estan posant, quan hauriem d’estar a la porta del fons- on està José Nieto- per observar bé tota l’escena. Per tan l’artista, l’espectador i l’objecte del quadre es confonen, estan trastocats.

Diego Rodríguez de Silva i Velàzquez es va formar a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco i es casa amb la filla del mestre. Va visitar Madrid i va rebre encàrrecs del Comte-duc d’Olivares, ministre de Felip IV fins que va ser contractat com a pintor de la Cort. italians en època de Felip III i Felip IV. (s.XVII) En els seus viatges per Itàlia va poder aprendre dels pintors barrocs –Caravaggio- així com dels pintors flamencs que visitaven la cort –Rubens-. El seu màxim reconeixement com a pintor li va arribar al final de la seva vida quan li va ser atorgada la Creu de l’ Ordre de Sant Jaume, que havia reclamat al llarg de la seva vida.

El seu estil barroc és personal i innovador. Es tarcta d’un art dinàmic, teatral amb jocs de llums, miralls, passional. Predomina el color sobre el dibuix, les perspectives aèries, composicions obertes, clarobscur, que juntament amb el naturalisme de les seves escenes mitològiques, religioses o costumistes el relacionen amb la pintura de Caravaggio. En canvi el detallisme i els colors brillants amb l’escola veneciana de Ticià.

Les Menines van ser un dels quadres més estimats pel rei Felip IV, que va ser el receptor en aquesta etapa que treballa al Palau com a pintor de Cort. La seva funció útil va ser decorativa, destinat a una de les parets d’una estança del Palau de l’Alcàzar de Madrid, fins que poasteriorment va passar al Museu del Prado. La seva funció simbòlica és commemorativa – retrat d’una escena quoytidiana de la vida reial- i la creació d’un nou llenguatge simbòlic que buscar crear dubtes sobre la naturalesa de la pintura, o el que realment volia pintar l’artista.

Velàzquez va rebre la influències de Rubens, el color de l’escola veneciana (Ticià) i el naturalisme i la llum de Caravaggio. Les Menines han estat comparades amb el quadre de Van Eyck :” Retarat del matrimoni Arnolfini” per l’ambintació de la sala i el recurs del mirall. Velázquez va influir molt en els seus contemporanis i en artistes posteriors com Goya, Manet, els impressionistes o Picasso, i l’ equip Crònica entre d’altres.