El jutge es va aixecar per complir alguna obscura missió i al cap d’una estona algú va preguntar a l’excapellà si era veritat que una vegada havia hagut dues llunes al cel, i l’excapellà va mirar la lluna de pega que tenien a sobre i va dir que era molt possible. Però que sens dubte el savi Déu de les altures, consternat per la proliferació de llunàtics en aquesta terra, es devia haver humitejat un dit i es devia inclinar des de l’abisme per extingir-la d’una pessigada. I si se li hagués acudit una altra manera per fer que els ocells trobessin el camí en la foscor, potser hauria eliminat també l’altra.