… i un dia van veure un grup d’homes d’aspecte malèfic sobre ponis indis sense ferradures que anaven mig borratxos pels carrers, barbuts, bàrbars, guarnits amb pells d’animal cosides amb teixit de múscul i equipats amb armes de tota mena, revòlvers tremendament feixucs, uns ganivets de muntanya de la mida d’una espasa de dues mans i escopetes curtes de dos canons tan amples que s’hi podien encastar els polzes, i les gualdrapes dels cavalls eren de pell humana i les brides de cabells humans i estaven guarnides amb dents humanes, i els genets lluïen escapularis o collarets amb orelles humanes seques i ennegrides, i els cavalls semblaven primitius i tenien una mirada salvatge i ensenyaven les dents com gossos rabiosos, i anaven acompanyats per una colla de salvatges mig nus que trontollaven sobre la sella, perillosos, llardosos, brutals, i tots plegats semblaven una aparició procedent d’una terra pagana en què ells i els de la seva mena s’alimentaven de carn humana.
MERIDIÀ DE SANG, Cormac McCarthy (I)
Leave a reply