Etiqueta: tasques

Article de divulgació de l’Anna Viver per a CMC sobre Antecedents de darwin.

La crisi del creacionisme:

Durant diversos segles es va creure fermament en la teoria creacionista, és a dir, que totes les espècies havien existit igual que a la Creació divina, i la discussió es centrava en quan havia tingut lloc aquest fet i quantes espècies havien estat creades divinament. Durant els segles XVII i XVIII, la biologia es va dedicar a la investigació de plantes i animals, per intentar explicar com i quan van arribar a ser així. AL final del segle XVIII i principis del XIX va començar l’evidència que les espècies no sempre havien sigut tal com eren abans. I es van crear dues teories biològiques mol importants:

– Lamarckianisme: Jean Baptiste Lamarck va proposar la idea que certs organismes s’adapten al seu mitjà natural a través de canvis que hereten als seus descendents.

-Catastrofisme: Aquesta teoria va ser creada per George Cuvier i deia que tots els éssers vius eren immutables des del seu origen però que les catàstrofes naturals de la història de la Terra (terratrèmols, sequeres, inundacions, etc.) havien provocat la desaparició de certes espècies i la supervivència d’unes altres.

Aquestes dues teories van ser errònies.

– Evolucionisme econòmic:

El mecanisme de la teoria de l’evolució de Darwin ja existia tant en les teories socials de Malthus i Spencer com en el liberalisme clàssic i d’alguna manera va ser el punt clau que va ajudar a culminar diferents aspectes de l’empresa, del desenvolupament econòmic o del progrés amb la qual la societat moderna es troba tan compromesa. Com a conseqüència d’aquestes teories en la seva comprensió de l’origen de les espècies, Darwin va veure en la naturalesa una constant lluita per la supervivència, els vencedors de la qual eren agraciats amb la possibilitat de tenir una major esperança de vida. Aquesta idea va generar una imatge de la naturalesa dels naturalistes del segle XIX.

Certament inspirat per Malthus, Spencer i la teoria econòmica liberal, Darwin va veure en la naturalesa una competència per la supervivència. Així Adam Smith va proposar en “La riqueza de la naciones” que com més egoista sigui el nostre comportament, maximitzarem no només els nostres propis interessos materials sinó també, a la llarga, els de tota la societat; grandària despropòsit va racionalitzar i va legitimar l ’individualisme i l’egoisme que va marcar la descomposició de la societat durant la revolució industrial i que encara desgraciadament segueix en tots nosaltres.

-Substrat filosòfic empirista i positivista:

En aquest apartat podem trobar uns científics destacats, que són:

-Hobbes: El filòsof anglès Thomas Hobbes va elaborar un ampli sistema de metafísica materialista que va aportar una solució al problema “ment- cos” del dualisme al reduir la ment als moviments interiors del cos. A l’aplicar els principis de la mecànica a totes les àrees del coneixement, va definir els conceptes bàsics de cada àrea en termes de matèria i moviment, reduint així tots els fenòmens a relacions físiques i totes les ciències a un procés mecànic. Hobbes va exposar la seva teoria ètica i la seva teoria política el 1651. La primera es basava en l’afirmació que les regles conductores humanes es guien per l’instin de conservació, pèl que va justificar les accions egoistes com una tendència natural del ser humà. En conseqüència, la seva teoria política sostenia que el govern i la justícia social són creacions artificials basades en un contracte social i mantingudes per la força. Va donar a la monarquia absoluta com el mitjà més efectiu de preservar la pau.

-Locke: John Locke, una de les figures més influents del pensament britànic, va enriquir la tradició empirista iniciada per Bacon. Va dotar a l’empirisme d’un marc sistemàtic gràcies a la publicació del seu Assaig sobre l’enteniment humà el1690. Locke va atacar la creença racionalista predominant que el coneixement era independent de l’experiència. Encara que va acceptar la divisió cartesiana entre ment i cos i la descripció mecanicista de la naturalesa, va reorientar la filosofia des del coneixement del món físic cap a l’estudi de la ment. Amb això va fer de l’epistemologia el principal objecte d’interès de la filosofia moderna. Locke va intentar reduir totes les idees a simples elements de l’experiència, però al distingir entre sensació i reflexió com fonts de l’experiència.

FONTS:

• http://www.rabinovich-berkman.com.ar/Darwinismo.htm

• http://portalmibax.com/RUTAS/Historia%20de%20Europa/prehistoria/el%20neolitico/Teorias%20de%20la%20evolucion.htm

• http://www.iieh.com/index.php/evolucion/72-la-biologia-de-sistemas-una-ventana-para-airear-la-teoria-ortodoxa-de-la-evolucion

• http://html.rincondelvago.com/escuelas-filosoficas.html

Article de divulgació de la Sheila Lozano per a CMC sobre Neodarwinisme.

La teoria evolucionista de Darwin s’enfronta amb alguns problemes científics, en especial:

• la inexistència, en la seva època, de restes paleontològiques suficients per justificar les transicions entre espècies;
• la falta de proves concloents sobre la selecció natural;
• la no heredabilitat dels caràcters adquirits;
• la joventut de la terra, la qual cosa impediria el llarg procés evolutiu (segons els càlculs de Lord Kelvin, que després es van mostrar incorrectes al no tenir en compte el calor dels materials radioactius);
• la justificació de l’aparició d’òrgans tan complexos com els ulls, per exemple.

Aquestes objeccions han anat sent superades per les modernes revisions del darwinisme original. En especial, van jugar un paper fonamental la nova genètica sorgida a partir dels descobriments de Mendel i la noció de gen postulada per Auguste Weismann, el 1882. De fet, el neodarwinisme pròpiament dit és la teoria elaborada per Weismann, qui, al seu torn, un cop postulada l’existència dels gens (partícules determinants, els anomenava), aplicava la mecànica mendeliana sense saber-ho (ja que l’obra de Mendel encara no havia estat descoberta). Segons Weismann, la selecció natural s’efectuava sobre els gens, que eren els responsables de la transmissió dels caràcters hereditaris. Aquest autor va ser el primer a distingir entre soma i germen, és a dir, entre conjunt del cos i cèl·lules sexuals, i a afirmar que només les variacions produïdes en el gens de les cèl·lules del germen poden ocasionar variacions genètiques. D’aquesta manera, Weismann va corregir i va ampliar la teoria de Darwin i va postular un darwinisme sense transmissió de caràcters heretats.

Per acabar, la meva opinió  és que he après moltes més coses del Neodarwinisme de les que ja sabia i a més aquest autor va ser molt important per què va ser el primer en afirmar que les variacions produïdes en els gens de les cèl·lules del genoma poden ocasionar variacions genètiques.

Article de divulgació de l‘Elena Fernàndez per a CMC sobre Neodarwinisme.

Per començar, diré que el tema sobre el que vaig a argumentar és el Neodarwinisme. Em sembla un tema interessant en quant el que es refereix a l’evolució de l’ésser humà i a continuació explicaré de que tracta i exposaré els motius pels quals em sembla una teoria bona i acceptable.

El neodarwinisme intenta unir el darwinisme amb la genètica de caràcter moderna i va estar formulat al segle XX a les dècades del 30 i el 40 per científics com G. G. Simpson, Mayr, Huxley, Dobzhansky, Fischer, Sewall Wright etc.

Aquesta teoria defensa la selecció natural i a més a més, ens diu que els fenòmens evolutius tenen lloc gràcies a les mutacions i al darwinisme. Darwin va comprovar que les espècies que aconseguien tenir més èxit comptaven amb una varietat de genotips que donaven al conjunt de l’espècie una diversitat de gens que li feia més fàcil adaptar-se més bé als canvis ambientals.

Jo crec que pot ser possible que les espècies a poc a poc hagin anant canviant amb el pas dels anys i això hagi donat lloc a l’evolució, i també es cert que l’ésser humà ha de lluitar per estar millor i que s’ha d’adaptar al seu medi i intentar superar-se i avançar positivament. Sabem que en general una persona que intenti progressar i aconseguir coses positives a la seva vida ho aconseguirà amb més freqüència que una persona que no ho intenti tant. Per tant diguem que l’estat anímic, l’interès per la supervivència, la motivació i l’afany per millorar de cada un pot tenir molt a veure amb el que aconseguim a la nostra vida i la nostra posició. Per tots aquest motius opino que la teoria d ela selecció natural, que l’ésser que s’adapti més bé al seu medi obtindrà una major supervivència, i que el fet de que les espècies van evolucionant a poc a poc amb el temps seria correcta; ja que té lògica i ens explica motius pels quals podem anar a favor d’ella.

Cal comentar es clar que no totes les teories que s’han exposat al llarg de la història han estat correctes, però una teoria si es basa amb fets reals i amb fets que tenen sentit; incrementa el seu nivell de veritabilitat.

I per últim i com a conclusió final, diré que jo crec en aquesta teoria i a més a més, trobo que es agradable veure com hi ha persones (com va fer Darwin) que ens faciliten adquirir una teoria sobre la nostra procedència, que ens aporten més dades i coneixements científics i raonables, que ens ajuden a pensar més, i que ens permeten saber conceptes molt interessants i útils sobre la ciència.

Les meves fonts per fer aquest text argumentatiu han estat:

El llibre de text de Ciències per al món Contemporani de 1er de batxillerat

http://genesis.uag.mx/edmedia/material/vidayev/tema06.cfm

http://www.molwick.com/es/evolucion/138-neodarwinismo.html

http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADntesis_evolutiva_moderna

¿Qué el neodarwinismo?.