Etiqueta: Evolució

Article de divulgació de la Carla Martín per a CMC sobre Darwin i Wallace.

Alfred Wallace és conegut per haver proposat independentment de Darwin una teoria de l’evolució per mitja de la selecció natural, que va motivar a Charles Darwin a publicar la seva pròpia teoria.

Alfred Wallace va començar a especular un dia que estava amb febre al llit i es va formular la següent pregunta: “Perquè alguns animals moren i uns altres sobreviuen?” i ell es va respondre a ell mateix dient-se que a lo millor no era casualitat que sobrevisquessin un tipus de animals i altres no, ja que uns animals comparats amb altres tenien unes diferències físiques que potser feien que poguessin sobreviure millor, també va començar a especular dient que els canvis que hi havia en una mateixa espècie passats els anys és a dir l’evolució del cos,tenia alguna cosa a veure amb la supervivència,és a dir, canvis per a facilitar la reproducció, l’alimentació, la defensa, etc… perquè només sobreviuen els més forts i els que es reprodueixen més.

La seva relació amb Darwin va ser per cartes, adonant-se de que tenien un pensament molt similar, ja que les seves especulacions eren semblants; Darwin també l’explicava que estava elaborant una teoria que més tard publicaria, i felicitava a Wallace per els seus avanços.

Més tard Wallace enviaria un assaig del llibre de “On the Tendency of Varieties to Depart Indefinitely From the Original Type” demanant-li consell a Darwin sobre si valia o no valia la pena publicar-ho. Darwin al adonar-se’n que s’assemblava tant a allò que ell havia anat elaborant durant 20 anys i veient que estava molt ben resumit va decidir publicar-ho tot fent a Wallace co-descobridor.

Al publicar-ho no va tindre gaire repercussió, però a partir de el llibre de Darwin “el origen de las especies” , Wallace va ser un dels defensors més aferrats a allò que deia Darwin, Va haver-hi molts escrits desacreditant a Wallace i a Darwin, dient que un havia robat a l’altre la teoria i que realment Darwin se’n havia aprofitat.

En la meva opinió crec que la teoria de Darwin i Wallace és una teoria força lògica i que pot ser que sigui vertadera ja que té sentit que el nostre cos hagi variacions per tal de sobreviure millor i en el cos dels animals encara més.

I sobre lo de que Darwin es va aprofitar de Wallace jo crec que es van complementar un a l’altre però que també es lògic que desprès d’estar treballant Darwin durant més de 20 anys s’emporti ell més mèrit que Wallace.

Article de divulgació de l’Anna Viver per a CMC sobre Antecedents de darwin.

La crisi del creacionisme:

Durant diversos segles es va creure fermament en la teoria creacionista, és a dir, que totes les espècies havien existit igual que a la Creació divina, i la discussió es centrava en quan havia tingut lloc aquest fet i quantes espècies havien estat creades divinament. Durant els segles XVII i XVIII, la biologia es va dedicar a la investigació de plantes i animals, per intentar explicar com i quan van arribar a ser així. AL final del segle XVIII i principis del XIX va començar l’evidència que les espècies no sempre havien sigut tal com eren abans. I es van crear dues teories biològiques mol importants:

– Lamarckianisme: Jean Baptiste Lamarck va proposar la idea que certs organismes s’adapten al seu mitjà natural a través de canvis que hereten als seus descendents.

-Catastrofisme: Aquesta teoria va ser creada per George Cuvier i deia que tots els éssers vius eren immutables des del seu origen però que les catàstrofes naturals de la història de la Terra (terratrèmols, sequeres, inundacions, etc.) havien provocat la desaparició de certes espècies i la supervivència d’unes altres.

Aquestes dues teories van ser errònies.

– Evolucionisme econòmic:

El mecanisme de la teoria de l’evolució de Darwin ja existia tant en les teories socials de Malthus i Spencer com en el liberalisme clàssic i d’alguna manera va ser el punt clau que va ajudar a culminar diferents aspectes de l’empresa, del desenvolupament econòmic o del progrés amb la qual la societat moderna es troba tan compromesa. Com a conseqüència d’aquestes teories en la seva comprensió de l’origen de les espècies, Darwin va veure en la naturalesa una constant lluita per la supervivència, els vencedors de la qual eren agraciats amb la possibilitat de tenir una major esperança de vida. Aquesta idea va generar una imatge de la naturalesa dels naturalistes del segle XIX.

Certament inspirat per Malthus, Spencer i la teoria econòmica liberal, Darwin va veure en la naturalesa una competència per la supervivència. Així Adam Smith va proposar en “La riqueza de la naciones” que com més egoista sigui el nostre comportament, maximitzarem no només els nostres propis interessos materials sinó també, a la llarga, els de tota la societat; grandària despropòsit va racionalitzar i va legitimar l ’individualisme i l’egoisme que va marcar la descomposició de la societat durant la revolució industrial i que encara desgraciadament segueix en tots nosaltres.

-Substrat filosòfic empirista i positivista:

En aquest apartat podem trobar uns científics destacats, que són:

-Hobbes: El filòsof anglès Thomas Hobbes va elaborar un ampli sistema de metafísica materialista que va aportar una solució al problema “ment- cos” del dualisme al reduir la ment als moviments interiors del cos. A l’aplicar els principis de la mecànica a totes les àrees del coneixement, va definir els conceptes bàsics de cada àrea en termes de matèria i moviment, reduint així tots els fenòmens a relacions físiques i totes les ciències a un procés mecànic. Hobbes va exposar la seva teoria ètica i la seva teoria política el 1651. La primera es basava en l’afirmació que les regles conductores humanes es guien per l’instin de conservació, pèl que va justificar les accions egoistes com una tendència natural del ser humà. En conseqüència, la seva teoria política sostenia que el govern i la justícia social són creacions artificials basades en un contracte social i mantingudes per la força. Va donar a la monarquia absoluta com el mitjà més efectiu de preservar la pau.

-Locke: John Locke, una de les figures més influents del pensament britànic, va enriquir la tradició empirista iniciada per Bacon. Va dotar a l’empirisme d’un marc sistemàtic gràcies a la publicació del seu Assaig sobre l’enteniment humà el1690. Locke va atacar la creença racionalista predominant que el coneixement era independent de l’experiència. Encara que va acceptar la divisió cartesiana entre ment i cos i la descripció mecanicista de la naturalesa, va reorientar la filosofia des del coneixement del món físic cap a l’estudi de la ment. Amb això va fer de l’epistemologia el principal objecte d’interès de la filosofia moderna. Locke va intentar reduir totes les idees a simples elements de l’experiència, però al distingir entre sensació i reflexió com fonts de l’experiència.

FONTS:

• http://www.rabinovich-berkman.com.ar/Darwinismo.htm

• http://portalmibax.com/RUTAS/Historia%20de%20Europa/prehistoria/el%20neolitico/Teorias%20de%20la%20evolucion.htm

• http://www.iieh.com/index.php/evolucion/72-la-biologia-de-sistemas-una-ventana-para-airear-la-teoria-ortodoxa-de-la-evolucion

• http://html.rincondelvago.com/escuelas-filosoficas.html

Article de divulgació de la Sheila Lozano per a CMC sobre Neodarwinisme.

La teoria evolucionista de Darwin s’enfronta amb alguns problemes científics, en especial:

• la inexistència, en la seva època, de restes paleontològiques suficients per justificar les transicions entre espècies;
• la falta de proves concloents sobre la selecció natural;
• la no heredabilitat dels caràcters adquirits;
• la joventut de la terra, la qual cosa impediria el llarg procés evolutiu (segons els càlculs de Lord Kelvin, que després es van mostrar incorrectes al no tenir en compte el calor dels materials radioactius);
• la justificació de l’aparició d’òrgans tan complexos com els ulls, per exemple.

Aquestes objeccions han anat sent superades per les modernes revisions del darwinisme original. En especial, van jugar un paper fonamental la nova genètica sorgida a partir dels descobriments de Mendel i la noció de gen postulada per Auguste Weismann, el 1882. De fet, el neodarwinisme pròpiament dit és la teoria elaborada per Weismann, qui, al seu torn, un cop postulada l’existència dels gens (partícules determinants, els anomenava), aplicava la mecànica mendeliana sense saber-ho (ja que l’obra de Mendel encara no havia estat descoberta). Segons Weismann, la selecció natural s’efectuava sobre els gens, que eren els responsables de la transmissió dels caràcters hereditaris. Aquest autor va ser el primer a distingir entre soma i germen, és a dir, entre conjunt del cos i cèl·lules sexuals, i a afirmar que només les variacions produïdes en el gens de les cèl·lules del germen poden ocasionar variacions genètiques. D’aquesta manera, Weismann va corregir i va ampliar la teoria de Darwin i va postular un darwinisme sense transmissió de caràcters heretats.

Per acabar, la meva opinió  és que he après moltes més coses del Neodarwinisme de les que ja sabia i a més aquest autor va ser molt important per què va ser el primer en afirmar que les variacions produïdes en els gens de les cèl·lules del genoma poden ocasionar variacions genètiques.