Homo habilis. Per Mireia López

Narració d’una jornada en la vida del Homo habilis de la Mireia Lòpez per a CMC.

¡Carai!  quin bon dia fa avui i quina calor, vaig a veure una mica d’aigua en aquell riuet.

Ara que hi sóc i em reflecteixo sembla que me engreixat una mica, deuria pesar uns 40 kilos i ja en dec pesar uns 50, m’hauria de començar a plantejar córrer una mica rere les meves preses.

Pensant en menjar…. em ressonen els budells, avera… mmmmm aquell animaló no té pas mala pinta.

¡Merda! se m’ha escapat, ja deia jo que me d’aprimar una mica. Però… ¿Què és el que veuen els meus ulls? Aquell petit dinosaure s’ha deixat el seu esmorzar a terra.

I jo gràcies a que sóc menut em podré amagar entre aquells arbustos fins arribar-hi.

Sí, ja gairebé hi sóc avera si amb aquell pal aconsegueixo arrossegar-ho fins aquí….

¡Ja està! perfecte, mira que sóc intel·ligent, des de que vaig descobrir que les mans servien d’alguna cosa més que per portar-les penjades dels braços ja no passo mai gana.

Crec que desprès d’aquest bon àpat em convindria fer-me una bona migdiada.

Uuuuuuuuuu quina son…

zZzZzZ….

Pierolaphitecus catalaunicus. Per Sheila Lozano

Narració d’una jornada en la vida del Pierolaphitecus catalaunicus de la Sheila Lozano per a CMC

Se reconoce como  el descubrimiento de un fósil perteneciente a un antecesor de los Grandes Simios, nombre con el que se suele nombrar a los orangutanes, gorilas, chimpancés, bonobús y humanos.

Se trata por tanto de un antecesor lejano de los seres humanos. Su edad era de trece millones de años, época de la que se conservan pocos restos fósiles relacionados con los Grandes Simios.

Los restos encontrados son muy completos: cráneo, dedos de las manos y de los pies, muñeca, omóplato, etc.

Todos sabemos que África es la gran fábrica de especies de diferentes simios, pero este fósil no se ha encontrado en ese continente sino en las cercanías de Barcelona; lo que hace el hallazgo todavía más interesante.

¿Qué características se deducen de los fósiles encontrados? (Respuestas:

Su tamaño: era un poco menor que un chimpancé actual. Probablemente es un macho.

Dieta: Los dientes sugieren que comía frutas.

Era trepador: Los últimos huesos de la columna vertebral, están soldados, lo que es habitual en primates trepadores.

Tenía una mano muy flexible, con una gran cantidad de movimientos: El brazo se une a la muñeca por un solo hueso. Eso hace pensar que podía girar mucho. También es típico de animales trepadores.

Probablemente no se colgaba de los árboles: Los chimpancés se cuelgan de los árboles y tienen dedos muy largos para ello. Los dedos de P. catalaunicus no son largos. No parece que se colgara de los árboles y que se desplazara saltando de rama en rama.

Los omoplatos están a lo ancho de la espalda: Éste es un detalle también de los Grandes Simios; otros mamíferos los tienen más hacia los costados; por ejemplo el perro los tiene así.

Su cara y ojos eran muy parecidos a los Grandes Simios actuales. Los restos encontrados (muchos) permiten reconstruir su cara y resulta ser bastante parecido a los chimpancés actuales.

En conclusión gracias a esta información de Pierolapithecus catalaunicos he podido ampliar el conocimiento que tenia sobre los fósiles antecesores que eran de catalaluña como este.

Homo antecesor. Per Marta Garcia

Narració d’una jornada en la vida del Homo antecessor de la Marta Garcia per a CMC

L’ homo antecesor era una espècie de fòssil que agrupen dins del gènere homo. Els seus individus eren forts i alts, amb una cara molt similar els humans moderns però amb un cervell més petit.

El descobriment es va donar en el jaciment d’Atapuerca. Els fòssils tenen un milió d’anys. Podrien ser els antecessors de la nostre espècie. Si bé la seva capacitat cranial, com ja he dit, és una espècie molt semblant a la nostra amb un volum corporal lleugerament més gran.

La majoria de les restes humanes trobats estan en un estat de conservació òptima.Es tracta en general de fragments de diferents volums. Molts d’aquests coincideixen en les marques que tenen a saber: talls, cops produïts amb pedres, fractures, etc .. Tot això indica que hi ha una probabilitat molt alta que l’Homo antecessor hagi practicat el canibalisme. Al seu torn s’han trobat fractures al crani i en l’esquelet post cranial, el que indica un consum real i total delscadàvers.

El descobriment de l’Homo Antecessor va revolucionar la manera de veure l’arbre d’homínids. És un descobriment de major importància pel fet que sembla demostrar l’existència d’humans habitant el territori europeu fa més de 800.000 anys.

Marta García Cachinero.

Darwin i Wallace. Per Carla Martin

Article de divulgació de la Carla Martín per a CMC sobre Darwin i Wallace.

Alfred Wallace és conegut per haver proposat independentment de Darwin una teoria de l’evolució per mitja de la selecció natural, que va motivar a Charles Darwin a publicar la seva pròpia teoria.

Alfred Wallace va començar a especular un dia que estava amb febre al llit i es va formular la següent pregunta: “Perquè alguns animals moren i uns altres sobreviuen?” i ell es va respondre a ell mateix dient-se que a lo millor no era casualitat que sobrevisquessin un tipus de animals i altres no, ja que uns animals comparats amb altres tenien unes diferències físiques que potser feien que poguessin sobreviure millor, també va començar a especular dient que els canvis que hi havia en una mateixa espècie passats els anys és a dir l’evolució del cos,tenia alguna cosa a veure amb la supervivència,és a dir, canvis per a facilitar la reproducció, l’alimentació, la defensa, etc… perquè només sobreviuen els més forts i els que es reprodueixen més.

La seva relació amb Darwin va ser per cartes, adonant-se de que tenien un pensament molt similar, ja que les seves especulacions eren semblants; Darwin també l’explicava que estava elaborant una teoria que més tard publicaria, i felicitava a Wallace per els seus avanços.

Més tard Wallace enviaria un assaig del llibre de “On the Tendency of Varieties to Depart Indefinitely From the Original Type” demanant-li consell a Darwin sobre si valia o no valia la pena publicar-ho. Darwin al adonar-se’n que s’assemblava tant a allò que ell havia anat elaborant durant 20 anys i veient que estava molt ben resumit va decidir publicar-ho tot fent a Wallace co-descobridor.

Al publicar-ho no va tindre gaire repercussió, però a partir de el llibre de Darwin “el origen de las especies” , Wallace va ser un dels defensors més aferrats a allò que deia Darwin, Va haver-hi molts escrits desacreditant a Wallace i a Darwin, dient que un havia robat a l’altre la teoria i que realment Darwin se’n havia aprofitat.

En la meva opinió crec que la teoria de Darwin i Wallace és una teoria força lògica i que pot ser que sigui vertadera ja que té sentit que el nostre cos hagi variacions per tal de sobreviure millor i en el cos dels animals encara més.

I sobre lo de que Darwin es va aprofitar de Wallace jo crec que es van complementar un a l’altre però que també es lògic que desprès d’estar treballant Darwin durant més de 20 anys s’emporti ell més mèrit que Wallace.

Antecedents a Darwin. Per Marc Gil

Article de divulgació del Marc Gil per a CMC sobre Antecedents a Darwin .

Los antecedentes de Darwin se basan en un viaje de 5 años que realizo para investigar sobre sus teorías llamado Beagle. A continuación explicaré lo que fue este viaje, sus características, lo que descubrió y demás datos sobre esto.

El objetivo de este viaje o expedición es completar el estudio topográfico de los territorios de la Patagonia y la Tierra del Fuego, el trazado de las costas de Chile, Perú y algunas islas del Pacífico y la realización de una cadena de medidas cronométricas alrededor del mundo. Durante estos 5 años su estudio fue evolucionando día a día.

Dedicó la mayoría de su tiempo a estudios geológicos y mientras Beagle realizaba otras investigaciones, investigaciones científicas.

La mayoría de los estudios los basaba en invertebrados marinos, descubrió conchas en restos de rocas, grandes fósiles de seres marinos en la superficie terrestre, contempló la asombrosa fauna y flora de los países que visitaba.

Durante el viaje también se encontró con salvajes, empezó a pensar que no había diferencia entre las personas y los animales.

También fue testigo de un terremoto i fue viendo como de la tierra salián diferentes rocas y otros tipos de pruebas para demostrar sus teorías.

Estos son los antecedentes de Darwin, los reflejados en este articulo.

Enlaces:

http://es.wikipedia.org/wiki/Charles_Darwin#Viaje_del_Beagle

http://www.biografiasyvidas.com/monografia/darwin/

Darwin i Alfred Wallace. Per Sergiu Dan

Article de divulgació del Sergiu Dan per a CMC sobre Darwin i Wallace.

Darwin después de su viaje a bordo del Beagle recogió diferentes datos que le permitieron plantear diferentes hipótesis sobre el origen de las especies, su paso por Las Galápagos influyo mucho.

En 1858 Darwin presento sus trabajos ya que Alfred Wallace llego a las mismas conclusiones. Darwin mantuvo correspondencia con Wallace, cuyas observaciones le servirían para defender su teoría. Wallace mantuvo bien guardadas las cartas que recibió, estas mostraban que ambos pensaban de manera similar y que en general llegaban a las mismas conclusiones.

La selección natural puede ser expresada como:

Existen organismos que se reproducen y la progenie hereda características de sus progenitores, existen variaciones de características si el medio ambiente no admite a todos los miembros de una población en crecimiento. Entonces aquellos miembros de la población con características menos adaptadas (según lo determine su medio ambiente) morirán con mayor probabilidad. Entonces aquellos miembros con características mejor adaptadas sobrevivirán más probablemente.

Aunque tenían muchas cosas en común sus ideas tenia algunas diferencias. Darwin enfatizó la competición entre individuos de la misma especie para sobrevivir y reproducirse, mientras que Wallace dio una mayor importancia a la influencia del medio para forzar a las especies a adaptarse al entorno local.

Wallace también entendió la selección natural  como un proceso de retroalimentación  que mantenía a las especies adaptadas al entorno.

«La acción de este principio es exactamente la misma que la del regulador centrífugo de la máquina de vapor, el cual verifica y corrige las irregularidades casi con anterioridad a que se hagan evidentes; del mismo modo ninguna deficiencia en el reino animal puede alcanzar una magnitud notable, ya que enseguida se derrumbaría, haciendo difícil la existencia y provocando casi seguro la extinción».

Antecedents de Darwin. Per Katerinne Bravo

Article de divulgació de la Katerinne Bravo per a CMC sobre Antecedents de darwin.
La tardor de l’any 1831, Charles Darwin era el naturalista d’un vaixell que consistia a recollir, analitzar i classificar els diferents espècimens animals i vegetals que anava trobant al llarg del periple. A mesura del seu trajecte per les costes de la Terra del Foc, va extreure els principis bàsics de la teoria evolutiva creant dos llibres ‘’Principis de la geologia’’ i ‘’Un assaig sobre el principi de població’’ de Thomas Malthus exposant la seva teoria sobre la lluita per la vida, així Darwin va adoptar la idea de la lluita per la supervivència.

La durada del trajecte va ser de cinc setmanes, entre setembre i octubre de 1835, les observacions que feia es mostrava astorat per la gran biodiversitat del planeta, fet que l’ajuda a comprendre la variabilitat de les formes de vida segons la separació geogràfica i les condicions ambientals de cada indret donant les seves idees sobre la evolució.

Els punts principals de les idees que deia Darwin sobre la selecció natural eren: -Adaptació: totes les poblacions s’adaptaven a l’entorn –Variabilitat: hi havia diferències o variacions heretables entre els individus d’una població –Sobreproducció: naixien més individus dels que podien sobreviure i s’establia una lluita per la supervivència –Selecció: l’augment gradual de les variants hereditàries avantatjoses i l’eliminació de les perjudicials.

Darwin va aplicar aquestes idees a l’hora d’establir una teoria sobre l’evolució dels éssers vius: -les espècies no són estàtiques, sinó que estan sotmeses a un procés d’evolució constant -aquest procés evolutiu és gradual, i té lloc de forma lenta i contínua, sense discontinuïtats o canvis sobtats. –espècies similars es troben emparentades i provenen d’un avantpassat comú –el motor del procés evolutiu és la selecció natural, basada en dues car. essencials: diversitat i lluita per la supervivència.

La provocació de l’obra de Darwin entre el debat entre fexistes i evolucionistes va enfortir-se quan el 1871 es va publicar ‘’L’origen de l’home i la selecció amb la relació al sexe’’, en la qual Darwin aplicava les seves teories als orígens de l’home, i defensava l’origen comú entre l’ésser humà i els primats.

Antecedents de Darwin. Per Anna Viver

Article de divulgació de l’Anna Viver per a CMC sobre Antecedents de darwin.

La crisi del creacionisme:

Durant diversos segles es va creure fermament en la teoria creacionista, és a dir, que totes les espècies havien existit igual que a la Creació divina, i la discussió es centrava en quan havia tingut lloc aquest fet i quantes espècies havien estat creades divinament. Durant els segles XVII i XVIII, la biologia es va dedicar a la investigació de plantes i animals, per intentar explicar com i quan van arribar a ser així. AL final del segle XVIII i principis del XIX va començar l’evidència que les espècies no sempre havien sigut tal com eren abans. I es van crear dues teories biològiques mol importants:

– Lamarckianisme: Jean Baptiste Lamarck va proposar la idea que certs organismes s’adapten al seu mitjà natural a través de canvis que hereten als seus descendents.

-Catastrofisme: Aquesta teoria va ser creada per George Cuvier i deia que tots els éssers vius eren immutables des del seu origen però que les catàstrofes naturals de la història de la Terra (terratrèmols, sequeres, inundacions, etc.) havien provocat la desaparició de certes espècies i la supervivència d’unes altres.

Aquestes dues teories van ser errònies.

– Evolucionisme econòmic:

El mecanisme de la teoria de l’evolució de Darwin ja existia tant en les teories socials de Malthus i Spencer com en el liberalisme clàssic i d’alguna manera va ser el punt clau que va ajudar a culminar diferents aspectes de l’empresa, del desenvolupament econòmic o del progrés amb la qual la societat moderna es troba tan compromesa. Com a conseqüència d’aquestes teories en la seva comprensió de l’origen de les espècies, Darwin va veure en la naturalesa una constant lluita per la supervivència, els vencedors de la qual eren agraciats amb la possibilitat de tenir una major esperança de vida. Aquesta idea va generar una imatge de la naturalesa dels naturalistes del segle XIX.

Certament inspirat per Malthus, Spencer i la teoria econòmica liberal, Darwin va veure en la naturalesa una competència per la supervivència. Així Adam Smith va proposar en “La riqueza de la naciones” que com més egoista sigui el nostre comportament, maximitzarem no només els nostres propis interessos materials sinó també, a la llarga, els de tota la societat; grandària despropòsit va racionalitzar i va legitimar l ’individualisme i l’egoisme que va marcar la descomposició de la societat durant la revolució industrial i que encara desgraciadament segueix en tots nosaltres.

-Substrat filosòfic empirista i positivista:

En aquest apartat podem trobar uns científics destacats, que són:

-Hobbes: El filòsof anglès Thomas Hobbes va elaborar un ampli sistema de metafísica materialista que va aportar una solució al problema “ment- cos” del dualisme al reduir la ment als moviments interiors del cos. A l’aplicar els principis de la mecànica a totes les àrees del coneixement, va definir els conceptes bàsics de cada àrea en termes de matèria i moviment, reduint així tots els fenòmens a relacions físiques i totes les ciències a un procés mecànic. Hobbes va exposar la seva teoria ètica i la seva teoria política el 1651. La primera es basava en l’afirmació que les regles conductores humanes es guien per l’instin de conservació, pèl que va justificar les accions egoistes com una tendència natural del ser humà. En conseqüència, la seva teoria política sostenia que el govern i la justícia social són creacions artificials basades en un contracte social i mantingudes per la força. Va donar a la monarquia absoluta com el mitjà més efectiu de preservar la pau.

-Locke: John Locke, una de les figures més influents del pensament britànic, va enriquir la tradició empirista iniciada per Bacon. Va dotar a l’empirisme d’un marc sistemàtic gràcies a la publicació del seu Assaig sobre l’enteniment humà el1690. Locke va atacar la creença racionalista predominant que el coneixement era independent de l’experiència. Encara que va acceptar la divisió cartesiana entre ment i cos i la descripció mecanicista de la naturalesa, va reorientar la filosofia des del coneixement del món físic cap a l’estudi de la ment. Amb això va fer de l’epistemologia el principal objecte d’interès de la filosofia moderna. Locke va intentar reduir totes les idees a simples elements de l’experiència, però al distingir entre sensació i reflexió com fonts de l’experiència.

FONTS:

Darwin i l’origen dels humans. Mireia López

Article de divulgació de la Mireia López per a CMC sobre Darwin i l’origen dels humans.

Al 1871 Darwin va publicar la “descendència humana” però en cap moment va remarcar que l’home provingués del mico. Darwin afirma que aparti d’una gran explosió com la del Big Bang es va donar vida a unes petites molècules que més tard es van desarrelar a unes altres. L’ADN es va modificar creant una espècie més confortable.

De totes les espècies que sorgeixen i que han sorgit fins ara només han durat aquelles que millor s’han adaptat al medi i aquelles que han estat les més fortes, es a dir les millors. Però apart d’això com ja he dit anteriorment les espècies s’han d’adaptar al medi en el que viuen, per tant desenvolupen característiques diferents, més tard aquestes mateixes espècies habitaran un altre territori, i es barrejaran amb les que hi viuen allà creant o modificant una de les espècies ja existents.

Neodarwinisme. Per Sheila Lozano

Article de divulgació de la Sheila Lozano per a CMC sobre Neodarwinisme.

La teoria evolucionista de Darwin s’enfronta amb alguns problemes científics, en especial:

  • la inexistència, en la seva època, de restes paleontològiques suficients per justificar les transicions entre espècies;
  • la falta de proves concloents sobre la selecció natural;
  • la no heredabilitat dels caràcters adquirits;
  • la joventut de la terra, la qual cosa impediria el llarg procés evolutiu (segons els càlculs de Lord Kelvin, que després es van mostrar incorrectes al no tenir en compte el calor dels materials radioactius);
  • la justificació de l’aparició d’òrgans tan complexos com els ulls, per exemple.

Aquestes objeccions han anat sent superades per les modernes revisions del darwinisme original. En especial, van jugar un paper fonamental la nova genètica sorgida a partir dels descobriments de Mendel i la noció de gen postulada per Auguste Weismann, el 1882. De fet, el neodarwinisme pròpiament dit és la teoria elaborada per Weismann, qui, al seu torn, un cop postulada l’existència dels gens (partícules determinants, els anomenava), aplicava la mecànica mendeliana sense saber-ho (ja que l’obra de Mendel encara no havia estat descoberta). Segons Weismann, la selecció natural s’efectuava sobre els gens, que eren els responsables de la transmissió dels caràcters hereditaris. Aquest autor va ser el primer a distingir entre soma i germen, és a dir, entre conjunt del cos i cèl·lules sexuals, i a afirmar que només les variacions produïdes en el gens de les cèl·lules del germen poden ocasionar variacions genètiques. D’aquesta manera, Weismann va corregir i va ampliar la teoria de Darwin i va postular un darwinisme sense transmissió de caràcters heretats.

Per acabar, la meva opinió  és que he après moltes més coses del Neodarwinisme de les que ja sabia i a més aquest autor va ser molt important per què va ser el primer en afirmar que les variacions produïdes en els gens de les cèl·lules del genoma poden ocasionar variacions genètiques.