Darwin i Wallace. Yolanda Ortega

Dins de la col·lecció de “ Clàssics de la ciència y la Tecnologia”, dirigida per José Manuel Sánchez Ron, es troba un clàssic de la Biologia, els treballs publicats per Charles Darwin i Alfred Wallace en el “Journal of Proceedings of the Linnean Society”, corresponents a l’any 1858, en els quals s’exposen, per separat, les seves idees convergents, sobre els mecanismes de transformació de les espècies.
El ‘borrador’ [sketch] (1842) i “l’assaig”’ [essay] (1844) de Charles Darwin, presenten una estructura incompleta, son conjunts de notes més o menys ordenades, amb referències que porten a comprovacions bibliogràfiques o experimentals. Ell volia que la seva teoria es consideres com una hipòtesis possible.
El pes dels textos de Charles Darwin es va fer evident.
Les compilacions dels textos darwinians i les escasses pàgines firmades per Wallace, van precedides d’un interessant i extens estudi introductori, firmat per Fernando Pardos en el qual les personalitats històriques d’aquests naturalistes tenen un tractament paral·lel i per tant, formaran part d’una unitat conceptual i històrica.
Son elements de gran utilitat per conèixer com es va anar construint, en el pensament de Darwin, les hipòtesis que haurien de portar-lo a plantejar la teoria de l’evolució o, com va arribar a donar-li un significat a un conjunt de termes d’us metafòric entre els de la seva edat (afinitat, relacions, famílies, caràcters adquirits, caràcters adaptatius, metamorfosis, hàbits hereditaris…) que després dels seus plantejaments els hi va donar tot el seu significat per a convertir-los en fets intel·ligibles.
A l’estudi introductori José Pardos aporta la informació complementaria sobre la manera en que aquest procés es va poder produir a la ment d’Alfred Russel Wallace.
Darwin i Wallace, van arribar a conclusions similars, però van prendre camins diferents.
Darwin, a més del viscut i observat a bord del Beagle, es va recolzar en les conclusions obtingudes de les seves experiències i de les seves lectures sobre les variacions artificials introduïdes per l’home a la Naturalesa; dels seus coneixements de fisiologia i anatomia i , de manera particular, en el domini del registre fòssil, un dels seus grans pilars. Darwin creia que totes les especies de la terra descendien d’un sol avantpassat comú i que el que provocava els canvis, eren els canvis en el medi.
Walace, de formació autodidacta, va establir les seves deduccions sobre el terreny, de l’observació directa d’una naturalesa poc antropizada. Formulava la teoria de la selecció natural, que estableix que les condicions d’un medi ambient afavoreixen o dificulten, es a dir, seleccionen la reproducció dels organismes vius segons quines siguin les seves peculiaritats.
Certament, parteixen de premisses similars: Estudis de Malthus sobre demografia humana, la lectura dels influents Principals… del geòleg Charles Lyell, les conclusions biogeogràfiques d’ Alexander Von Humboldt i, en definitiva, l’existència d’un estat d’opinió favorable als principis de ‘lluita per a l’existència’.