Narració d’una jornada en la vida del Homo habilis de la Carla Martín per a CMC.
Em dic Homo Habilis i sóc el més vell de la meva espècie, visc a Àfrica. L’altre dia vaig descobrir que podia fer eines per tal de poder matar a les meves presses més fàcilment, i a més a més aquestes em serveixen per altres funcions per a la meva petita llar. Els meus dents són preciosos ja que, no tenen cap diastema, és a dir, no tenen cap separació entre els meus incisius, el meu cap és rodó i tinc més capacitat cranial que els meus avantpassats.
M’encanta anar d’arbre en arbre penjant, ja que tinc uns braços i cames forts que fan que sigui possible, i un cop al terra, puc portar amb els dos braços tot l’aliment que jo vulgui, ja que des de fa molts anys els de la meva espècie caminem amb dos peus i deixem els braços en pau. I el meu pes no es cap problema ja que peso 40 kg.
El meu hobbie és crear eines noves, fa un parell de setmanes vaig crear una llança amb la qual vaig ferir greument a un animal enorme que feia molta por, desprès amb unes altres eines que va fer el meu germà vaig tallar la carn i la varem posar al foc, mai havia menjat res igual…estava boníssim.
Se’m sol comparar amb l’autrolopithecus i ningú mai esta d’acord amb mi, de si jo sóc més gran o més jove que l’espècie Homo rudolfensis.
Carla Martín Badia
