Narració d’una jornada en la vida del Homo habilis de la Mireia Lòpez per a CMC.
¡Carai! quin bon dia fa avui i quina calor, vaig a veure una mica d’aigua en aquell riuet.
Ara que hi sóc i em reflecteixo sembla que me engreixat una mica, deuria pesar uns 40 kilos i ja en dec pesar uns 50, m’hauria de començar a plantejar córrer una mica rere les meves preses.
Pensant en menjar…. em ressonen els budells, avera… mmmmm aquell animaló no té pas mala pinta.
¡Merda! se m’ha escapat, ja deia jo que me d’aprimar una mica. Però… ¿Què és el que veuen els meus ulls? Aquell petit dinosaure s’ha deixat el seu esmorzar a terra.
I jo gràcies a que sóc menut em podré amagar entre aquells arbustos fins arribar-hi.
Sí, ja gairebé hi sóc avera si amb aquell pal aconsegueixo arrossegar-ho fins aquí….
¡Ja està! perfecte, mira que sóc intel·ligent, des de que vaig descobrir que les mans servien d’alguna cosa més que per portar-les penjades dels braços ja no passo mai gana.
Crec que desprès d’aquest bon àpat em convindria fer-me una bona migdiada.
Uuuuuuuuuu quina son…
zZzZzZ….
