Arxiu de la categoria: Història grega

Les “Eleccions”

La política sempre ha estat un dels temes de conversa més utilitzats a causa de la importància que té en la societat des dels seus orígens grecs. L’autor català Josep Maria de Segarra, va escriure un article el 9 de novembre de 1933 a Mirador, on relacionava el tema de les eleccions amb les divinitats menors del món clàssic.

[Font: Wikimedia commons]

Sagarra va nèixer a Barcelona el 1894 i va morir a la mateixa ciutat en 1961. Va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català, autor d’obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Real Acadèmia de Bones Lletres. La seva poesia era vitalista i còsmica, ja que parlava de la natura i del cicle de la vida.  La guerra civil va marcar un abans i un després tant en la seva vida, com en les seves obres. Els seus versos de sàtira contra la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), van fer perillar la seva vida i que fugís a París. En 1940 tornà a Catalunya on es va dedicar a l’activitat literària com, per exemple, la traducció de La Divina Comèdia. Els 50 són els anys de màxima esplendor de l’autor i quan va recuperar l’èxit gràcies a “La Ferida Lluminosa”.

mitologia Segarra

A l’article, recollit per La Vanguardia  en la secció ABANSD’ARA, ens parla sobre la idea de crear unes divinitats menors, com les Gràcies, les Fúries o les Muses, però relacionades amb el sistema electoral, ell les bateja com “les Eleccions” a causa de la importància de la democràcia grega.

La democràcia (δημοκρατία) prové dels termes “δῆμος”, poble i “κράτος”, poder. Aquest sistema d’organització social va tenir lloc l’any 507 a.C, quan Clístenes va introduir una constitució democràtica. Però es va posar veritablement en pràctica amb Pèricles, període conegut com el segle d’or de Pèricles. Pel que fa a les referències mitològiques que esmenta, es tracta de divinitats menors. Aquestes criatures personificaven elements o conceptes més propers als humans, per exemple les Muses simbolitzaven la dansa, la música, la poesia i altres vessants de l’art, i les Fúries representaven la venjança, la gelosia i els assumptes morals. Llavors, Sagarra presenta la idea que aquestes “Eleccions” podrien tenir qualitats com vetllar pel sufragi, protegir els candidats de les eleccions o orientar els ciutadans en el seu vot, entre d’altres. L’escriptor dóna la seva opinió crítica sobre el veritable període de les eleccions, i ens explica que hagués estat molt útil l’ajuda d’aquestes divinitats menors per orientar la gent, ja que els polítics simplement parlaven i donaven discursos sense dir res, i el màrqueting i la publicitat que feien per competir entre els diferents partits, deixava molt clar la inestabilitat i confusió que hi havia.

És curiós com a mesura que avança el temps, la nostra situació política actual i la de Sagarra segueixen sent la mateixa i cada vegada resulti més difícil decantar-se per un partit. Com diu el llatinisme “Nihil novum sub sole”, no hi ha res de nou sota el sol.

  • I vosaltres, podríeu exemplificar amb un cas concret en l’actualitat aquesta situació?
  • Sabeu com eren les eleccions en l’antiga Grècia i quin procediment seguien?
  • Seríeu capaços de crear unes divinitats menors com aquestes “Eleccions” en qualsevol altre àmbit?

Irene Ruiz
1r de Batxillerat Grup 1.2
INS Isaac Albéniz

Un viatge a l’infern clàssic

Fermín Bocos és un periodista i viatger espanyol, interessat pel món clàssic, especialment pels aspectes religiosos (el més enllà, la vida d’ultratomba). Bocos va néixer l’any 1949 a Valderribles (Cantàbria), prop de Santander, i viu actualment a Madrid. Ha treballat en la cadena SER, en la COPE i a TVE. Bocos opina que el model ideal de ciutadà seria l’atenès, excloent-ne l’esclavitud. Es declara agnòstic i considera, segons el meu parer molt encertadament, que hem de revaloritzar l’estudi de les humanitats, enteses, segons ell, com el conjunt que formen el llatí, el grec, la història antiga i la religiosa. El periodista càntabre entén que no es pot comprendre la nostra cultura actual sense l’estudi dels clàssics -ell mateix és un neohumanista-, ja que, com tots sabem, aquella és hereva de la la grega i de la llatina.  

“La nostra cultura batega  a les portes de l’infern antic”

El diari LA VANGUARDIA va poder conversar amb l’erudit, per aprofundir en els seus coneixements. L’article, que va sortir publicat a la secció “La contra”, del dijous 3 de desembre del 2015, amb el títol La nostra cultura batega a les portes de l’infern antic. L’entrevistador és un dels habituals del diari, Víctor Maria Amela.

He considerat que hi ha fragments del text periodístic especialment importants:

Primera citació de l’article, que correspon al cant XI de l’Odissea, en la segona part de l’obra:

“Va ser un enclavament tartessi [la Rábida, a Huelva] que Aviè va citar. Allà va arribar Ulisses, a l’estuari dels rius Odiel i Tinto, d’aigües vermelloses, que hom anomenava “llacuna de l’infern”. Hi havia una gruta, la boca de l’infern…”

Segona citació de l’article, que correspon al llibre VI de l’Eneida, en la primera part de l’obra:

“Avernus” ve del grec “aornós” (“sense aus”), perquè les emanacions sulfuroses les foragitaven… I el troià Eneas va desembarcar a les platges de Cumes… -Virgili ho canta a l’”Eneida” – i tot seguit va anar a consultar l’anciana sibil·la de Cumes…

Hem de tenir en compte que Fermín Bocos, com a apassionat del món clàssic i de la seva visió del món dels morts, ha intentat seguir la pista de diversos possibles indrets per on es creia, en època dels grecs i dels romans, que es podia accedir a l’Inframón. Pensem que Bocos ha buscat les portes de l’Infern en el Vell Món (l’únic conegut pels grecs) perquè sap que l’anhel d’immortalitat és viu en tots els éssers des que va sorgir la consciència humana tal com avui la coneixem, és a dir, des del Paleolític. L’erudit ens dóna notícia d’alguns rituals que es practicaven en aquestes vies d’accés al regne dels morts: sacrificis, consumició de substàncies al·lucinògenes. També fa esment de figures mitològiques (Persèfone, Hades/Plutó) i d’elements característics de la religió grega: l’oracle de Delfos, els misteris d’Eleusis.

Tot seguit, us deixo alguns enllaços sobre indrets relacionats amb les entrades de l’Infern, i que apareixen esmentats en l’article: el llac Avern, la gruta de Cumes, Nekromanteion, el cap Taímaron.

Qüestions:

  • Feu una breu ressenya dels indrets enllaçats, en la qual es comenti la seva vinculació amb l’entrada a l’Infern.
  • Trobeu característiques comunes en aquests indrets que heu comentat?
  • Els qui hagueu llegit l’Odissea o l’Eneida, comenteu els dos fragments de les obres clàssiques que apareixen en l’article i situeu-los en el context de la narració corresponent.
  • Qui són Ulisses i Eneas? De quina obra és protagonista cadascun? Digueu-ne els trets principals, tant físics com psicològics.
  • Sabeu qui era el barquer mític de la llacuna Estígia? Busqueu-lo en aquest article i feu-ne una breu caracterització, tant física com psicològica.

 Pau Molar. Grec i Llatí. 2.2

HERÒDOT, el primer periodista de la història

Estic cursant segon de Batxillerat i fa relativament poc que he acabat el meu Treball de Recerca. Aquest tracta sobre l’Objectivitat periodística. És un debat en el món del periodisme que fa molts anys que es parla, però quins són els inicis d’aquest gènere tan universal com és el periodisme? En el meu treball vaig esmentar que els origens venien d’Anglaterra del segle XVII, de les gasetes. És el més semblant a la premsa escrita actual. Però llegir aquest article de Batecs Clàssics, del bloc d’Antoni Janer Torrents, m’ha fet reflexionar sobre la història del periodisme i pensar en uns orígens més llunyans, com el món grec.

Aquest article fa referència a un reportatge de Montserrat Reig, publicat a la revista SÀPIENS (Núm.89), on parla del primer periodista de la història. En aquests enllaços podeu consultar l’article complet:  pàg .1pàg. 2

Heròdot d’Helicarnàs. Estàtua al Parlament de Viena.

L’any 485 a.C, a la colònia grega d’Halicarnàs (actual Bodrum, Turquía), neix Heròdot, el pare de la Història i, sense voler, del periodisme. El nom de pare de la Història li assignà Ciceró, escriptor llatí, qui també l’anomenà pare del Periodisme. Heròdot va viure en època de grans guerres com les Mèdiques i les del Peloponnès, i per intentar entendre  el nostre món i indagar en ell, va decidir viatjar.

En el seu viatge, l’autor es va dedicar a anotar tot el que veia i a preguntar; qualsevol detall és important en els seus dos gèneres. En això, també intentava ser el més objectiu possible: “El meu deure és informar de tot el que es diu, però no estic obligat a creure-ho tot igualment”. I d’aquí, en surt l’article 1 del Codi Deontològic dels periodistes: diferenciar l’opinió del fet.  I també en digué un altre: el contrast i tractament de la informació. A l’hora de viatjar va escoltar moltes i diferents versions sobre el mateix fet, i per això havia de contrastar la informació. Bàsicament, el seu objectiu era la veritat històrica, i ho feia apropant-se a la gent amb la ment oberta, sense prejudicis, deixant els seus valors de costat. Un altre mèrit periodístic que adoptà Heròdot va ser el fet de documentar-se molt i bé.

La seva obra Històries tracta, com a tema central, les Guerres Mèdiques. Per a crear-la, com he explicat abans, va fer un llarg viatge per a documentar-se bé. Després, quan tornava, anava a diferents ciutats gregues a fer xerrades sobre els seus viatges, amb fets que sorprenents que cridessin l’atenció per aconseguir diners per poder tornar a viatjar. Cap al 440 aC ja acabà de viatjar, i marxà a la colònia grega de Túrios, al sud d’Itàlia, i allà comença a escriure la seva opera prima. Va ser la primera obra grega escrita en prosa i la primera en el gènere historiogràfic.

Fragment d’un papir d’Oxirrinc (s II) del llibre VIII d'”Històries” [Font: Wikimedia]

Heròdot va voler mostrar, així, que hi havia altres cultures a part de la grega; que cap civilització es mantenia aïllada i que hi havia interacció entre totes. Això, als grecs, no els agradà, i per això el van anomenar el pare de les mentides. No obstant, cap al segle XIX l’arqueologia demostrà que el que ell va escriure era totalment veritat.

Amb tot això, Heròdot es considera el creador de la Historiografia, és a dir, el registre escrit de la història, els escrits que la mateixa humanitat ha creat per parlar del seu present, i perquè aquests textos perdurin, tal com volia l’autor. Aquest historiador grec, juntament amb Tucídides, són els precedents de la historiografia llatina, d’autors com Tit Livi, amb el seu magnum opus “Ab Urbe Condita”, Sal·lusti, Nepot, Juli Cèsar…

Aquest autor es diferencia dels altres historiògrafs per la seva voluntat de distingir la veritat de la falsedat. En la meva opinió, crec que Heròdot va ser objectiu, si  més no ho va voler i intentar, ja que el fet de informar-se tant i saber tantes versions per després contrastar informacions, com ell deia que ho feia, ja és un pas molt important per aconseguir ser el més neutral possible. L’article diu que és realment el creador del periodisme per aquesta simple raó, perquè va ser objectiu, que és el primer que s’ha de ser per ser periodista. En les meves conclusions del treball de recerca vaig veure que no és possible ser objectiu al 100% en el món del periodisme, ja que hi ha una sèrie de factors que no ho fan possible: el temps que té un periodista per escriure una notícia és massa poc com per poder treballar-la de manera que sigui totalment objectiva (en canvi Heròdot va tenir temps il·limitat per treballar en les seves obres); els periodistes estan condicionats per una empresa, la qual té una ideologia. Aquesta tendència ideològica, en les notícies, s’hi reflecteix (en canvi Heròdot no estava condicionat per cap superior, simplement pels seus propis valors). I suposo que això va ser el que va passar amb Heròdot: gràcies aquesta llibertat que ell tenia a l’hora de treballar podria contrastar molt més la informació perquè fos al màxim d’objectiva possible.

I vosaltres, què en penseu, de l’objectivitat periodística? Raoneu la vostra resposta, tot justificant-la amb exemples de notícies actuals.

Cristina Gómez

2n batxillerat

 

Democràcia oligàrquica?

En aquest article, l’arqueòleg Jordi Principal fa una afirmació contundent: “La democràcia la va inventar un oligarca.” La frase, amaga una contradicció interna que m’agradaria que expliquéssiu, després de buscar l’etimologia dels dos termes contraposats, democràcia i oligarquia, i  el seu significat, si us cal. També estaria bé que especifiquéssiu qui és Clístenes, el personatge esmentat, i quina relació té amb els dos conceptes.

A la capçalera se’l presenta també com a comissari de l’exposició Demos, sobre la qual van fer un article a l’Aracne fila i fila. Digues en què consistia aquest muntatge i comenta el qüestionari que us presenta l’Arnau, autor de l’article, ¿quin resultat us ha sortit? ¿Les lleis electorals eren molt diferents a les actuals?

[Per llegir amb més comoditat, clica a sobre de l’article.]

En aquest temps en què molts de vosaltres deveu estar votant per primera vegada, què us sembla l’origen de la democràcia actual? Us sorprèn?

TERESA