Arxiu d'etiquetes: Eneida

El “bullying” cap als grecs

Els estudiants de segon de batxillerat que facin llatí segurament tindran la visió d’uns romans gloriosos, esplèndids, grans literats… En fi, persones exemplars. Sovint se’ls compara amb els grecs, que si l’art és copiat, que si l’enginyeria romana era millor, etc. Sembla, doncs, que de vegades als grecs se’ls hagi fet una mica de bullying, i si ho pensem, encara avui és vigent aquesta xenofòbia envers als pagaments dels deutes contrets amb els grecs. Daniel Fernández parla sobre la reputació dels grecs al llarg de la història en aquest article (per llegir-lo sencer cliqueu aquí).

El periodista comença el seu article trepitjant fort, una referència a l’Eneida de Virgili: Timeo danaos et dona ferentes, és a dir, “Temo els grecs i fins i tot si porten regals”. A nosaltres, que hem llegit l’Eneida, l’oració ens semblarà familiar.  Aquesta escena és present en el llibre II, on s’explica com Eneas va fugir de Troia. Laocoont, sacerdot de Neptú, desconfiava del cavall que va entrar a Troia i va clavar­-li una llança que va posar de manifest l’armament que portava dintre seu el cavall. Un dia que Laocoont estava fent un sacrifici, la Tritònida (sobrenom de la deessa Atena) va enviar dues serps des de Tènedos cap a la costa, les quals van envoltar els tendres cossos dels seus dos fills i Laocoont mateix. Ell crida i intenta desfer­-se dels nusos fins que les dues serps marxen als peus de la deessa sota el cercle del seu escut.

File:Laocoön and His Sons.jpg
Laocoont i els seus fills. Obra d’Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) que es troba als Museus Vaticans.

A més d’explicar aquest origen de la desconfiança cap als grecs, l’autor de l’article ens fa una petita lliçó morfosintàctica de llatí parlant de la partícula “et” a partir d’aquest vers citat anteriorment de Virgili. Aquesta partícula no és una conjunció copulativa sinò síncopa d’ “etiam” (també). En resum, Daniel Fernández ens vol mostrar aquesta espècie de xenofòbia que patien els romans contra els grecs, i que es podria traslladar als nostres temps.

No va ser només Virgili qui acusava els grecs, també Suetoni. En la seva obra Vida dels dotze cèsars explica com fins i tot August es referia a unes tals “calendes gregues” per dir que alguna cosa mai seria cobrada. El terme calendarium prové de “calendes”. Les calendes eren el primer dia de cada mes de l’antic calendari romà, regit per les llunes. Aquest primer dia, els romans pagaven els seus deutes. Els grecs no en tenien calendes, per tant, conseqüentment, es diu que no pagaven els seus deutes.  Finalment, deixar una cosa ad kalendas Graecas significava deixar una cosa fins a les calendes gregues, i com que no en tenien, significava que un deute no seria mai cobrat. Avui diríem “quan les vaques volin…”.

Tornant a l’actualitat, doncs, Daniel Fernández estableix un vincle entre l’Europa actual i la història clàssica. Segons el periodista, sembla irònic que haguem d’estar orgullosos d’un suposat continent que menysprea la diferència i mira més per la salut de l’economia que tenim en comú que no pas pels ciutadans. “La construcció d’Europa sembla que queda per a les calendes gregues”, diu Daniel Fernández, i és que sense diàleg, no arribarem mai enlloc.

La xenofòbia cap als grecs no és una cosa nova, té una història que remunta al temps dels romans i actualment es mostra la seva diferència pel deute que tenen aquesta nació té acumulat. Però al cap i a la fi, tots som iguals. Som ciutadans d’uns països, que alguns estaran pitjor i altres millor, però que tenim uns drets comuns i uns sentiments tan humans que ni tots els diners del món podran canviar.

  • I vosaltres, sou de deixar les coses ad kalendas Graecas?
  • Em podríeu analitzar el llatinisme? Es troba al nostre recull de llatinismes? Si és així, enllaça’l, si no, potser seria una bona oportunitat per crear l’entrada…
  • Com comptaven els dies els grecs?

Alba Garcia

2n batxillerat

Un viatge a l’infern clàssic

Fermín Bocos és un periodista i viatger espanyol, interessat pel món clàssic, especialment pels aspectes religiosos (el més enllà, la vida d’ultratomba). Bocos va néixer l’any 1949 a Valderribles (Cantàbria), prop de Santander, i viu actualment a Madrid. Ha treballat en la cadena SER, en la COPE i a TVE. Bocos opina que el model ideal de ciutadà seria l’atenès, excloent-ne l’esclavitud. Es declara agnòstic i considera, segons el meu parer molt encertadament, que hem de revaloritzar l’estudi de les humanitats, enteses, segons ell, com el conjunt que formen el llatí, el grec, la història antiga i la religiosa. El periodista càntabre entén que no es pot comprendre la nostra cultura actual sense l’estudi dels clàssics -ell mateix és un neohumanista-, ja que, com tots sabem, aquella és hereva de la la grega i de la llatina.  

“La nostra cultura batega  a les portes de l’infern antic”

El diari LA VANGUARDIA va poder conversar amb l’erudit, per aprofundir en els seus coneixements. L’article, que va sortir publicat a la secció “La contra”, del dijous 3 de desembre del 2015, amb el títol La nostra cultura batega a les portes de l’infern antic. L’entrevistador és un dels habituals del diari, Víctor Maria Amela.

He considerat que hi ha fragments del text periodístic especialment importants:

Primera citació de l’article, que correspon al cant XI de l’Odissea, en la segona part de l’obra:

“Va ser un enclavament tartessi [la Rábida, a Huelva] que Aviè va citar. Allà va arribar Ulisses, a l’estuari dels rius Odiel i Tinto, d’aigües vermelloses, que hom anomenava “llacuna de l’infern”. Hi havia una gruta, la boca de l’infern…”

Segona citació de l’article, que correspon al llibre VI de l’Eneida, en la primera part de l’obra:

“Avernus” ve del grec “aornós” (“sense aus”), perquè les emanacions sulfuroses les foragitaven… I el troià Eneas va desembarcar a les platges de Cumes… -Virgili ho canta a l’”Eneida” – i tot seguit va anar a consultar l’anciana sibil·la de Cumes…

Hem de tenir en compte que Fermín Bocos, com a apassionat del món clàssic i de la seva visió del món dels morts, ha intentat seguir la pista de diversos possibles indrets per on es creia, en època dels grecs i dels romans, que es podia accedir a l’Inframón. Pensem que Bocos ha buscat les portes de l’Infern en el Vell Món (l’únic conegut pels grecs) perquè sap que l’anhel d’immortalitat és viu en tots els éssers des que va sorgir la consciència humana tal com avui la coneixem, és a dir, des del Paleolític. L’erudit ens dóna notícia d’alguns rituals que es practicaven en aquestes vies d’accés al regne dels morts: sacrificis, consumició de substàncies al·lucinògenes. També fa esment de figures mitològiques (Persèfone, Hades/Plutó) i d’elements característics de la religió grega: l’oracle de Delfos, els misteris d’Eleusis.

Tot seguit, us deixo alguns enllaços sobre indrets relacionats amb les entrades de l’Infern, i que apareixen esmentats en l’article: el llac Avern, la gruta de Cumes, Nekromanteion, el cap Taímaron.

Qüestions:

  • Feu una breu ressenya dels indrets enllaçats, en la qual es comenti la seva vinculació amb l’entrada a l’Infern.
  • Trobeu característiques comunes en aquests indrets que heu comentat?
  • Els qui hagueu llegit l’Odissea o l’Eneida, comenteu els dos fragments de les obres clàssiques que apareixen en l’article i situeu-los en el context de la narració corresponent.
  • Qui són Ulisses i Eneas? De quina obra és protagonista cadascun? Digueu-ne els trets principals, tant físics com psicològics.
  • Sabeu qui era el barquer mític de la llacuna Estígia? Busqueu-lo en aquest article i feu-ne una breu caracterització, tant física com psicològica.

 Pau Molar. Grec i Llatí. 2.2