Mostra tots els articles de Teresa Devesa i Monclús

Sóc professora de Grec i Llatí de l'INS Isaac Albéniz de Badalona.

Les “Eleccions”

La política sempre ha estat un dels temes de conversa més utilitzats a causa de la importància que té en la societat des dels seus orígens grecs. L’autor català Josep Maria de Segarra, va escriure un article el 9 de novembre de 1933 a Mirador, on relacionava el tema de les eleccions amb les divinitats menors del món clàssic.

[Font: Wikimedia commons]

Sagarra va nèixer a Barcelona el 1894 i va morir a la mateixa ciutat en 1961. Va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català, autor d’obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Real Acadèmia de Bones Lletres. La seva poesia era vitalista i còsmica, ja que parlava de la natura i del cicle de la vida.  La guerra civil va marcar un abans i un després tant en la seva vida, com en les seves obres. Els seus versos de sàtira contra la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), van fer perillar la seva vida i que fugís a París. En 1940 tornà a Catalunya on es va dedicar a l’activitat literària com, per exemple, la traducció de La Divina Comèdia. Els 50 són els anys de màxima esplendor de l’autor i quan va recuperar l’èxit gràcies a “La Ferida Lluminosa”.

mitologia Segarra

A l’article, recollit per La Vanguardia  en la secció ABANSD’ARA, ens parla sobre la idea de crear unes divinitats menors, com les Gràcies, les Fúries o les Muses, però relacionades amb el sistema electoral, ell les bateja com “les Eleccions” a causa de la importància de la democràcia grega.

La democràcia (δημοκρατία) prové dels termes “δῆμος”, poble i “κράτος”, poder. Aquest sistema d’organització social va tenir lloc l’any 507 a.C, quan Clístenes va introduir una constitució democràtica. Però es va posar veritablement en pràctica amb Pèricles, període conegut com el segle d’or de Pèricles. Pel que fa a les referències mitològiques que esmenta, es tracta de divinitats menors. Aquestes criatures personificaven elements o conceptes més propers als humans, per exemple les Muses simbolitzaven la dansa, la música, la poesia i altres vessants de l’art, i les Fúries representaven la venjança, la gelosia i els assumptes morals. Llavors, Sagarra presenta la idea que aquestes “Eleccions” podrien tenir qualitats com vetllar pel sufragi, protegir els candidats de les eleccions o orientar els ciutadans en el seu vot, entre d’altres. L’escriptor dóna la seva opinió crítica sobre el veritable període de les eleccions, i ens explica que hagués estat molt útil l’ajuda d’aquestes divinitats menors per orientar la gent, ja que els polítics simplement parlaven i donaven discursos sense dir res, i el màrqueting i la publicitat que feien per competir entre els diferents partits, deixava molt clar la inestabilitat i confusió que hi havia.

És curiós com a mesura que avança el temps, la nostra situació política actual i la de Sagarra segueixen sent la mateixa i cada vegada resulti més difícil decantar-se per un partit. Com diu el llatinisme “Nihil novum sub sole”, no hi ha res de nou sota el sol.

  • I vosaltres, podríeu exemplificar amb un cas concret en l’actualitat aquesta situació?
  • Sabeu com eren les eleccions en l’antiga Grècia i quin procediment seguien?
  • Seríeu capaços de crear unes divinitats menors com aquestes “Eleccions” en qualsevol altre àmbit?

Irene Ruiz
1r de Batxillerat Grup 1.2
INS Isaac Albéniz

Bacanals, festes de deliri

Mireia Rosich ja ens té acostumats als seus apunts amb referències clàssiques al suplement dominical de cultura d’El Punt Avui. Si a La libido dels centaures  partia del mite de l’intent de violació de Deianira per part de Nesos, per tal de fer un repàs a la iconografia dels raptes mitològics i reflexionar sobre el fenomen de la violència de gènere, a Bacanals modernes s’obre pas el culte al déu Dionís.

Mireia Rosich [Font: DHAC]

L’autora repassa les “festes de deliri” en què ens submergim els humans en algun moment de l’any des dels orígens de la nostra civilització. Encara a hores d’ara, quan tot sembla molt més fred, excessivament civilitzat, hi ha moments en què, seguint el cicle lunar, ens deixem endur col·lectivament pels nostres institnts més baixos, en un “parèntesi en el ritme quotidià”. Llegiu el text amb atenció i feu-ne un recull des dels temps grecs fins a l’actualitat, ¿què tenen en comú i en què es diferèncien cadascuna d’elles?

Igual que en l’article anteriorment esmentat, la reflexió parteix d’un quadre.

THE WOMEN OF AMPHISSA 1887, Sir Lawrence Alma-Tadema. The Clark Museum (Williamstown, Massachusetts)

Us heu sentit mai com aquestes bacants, exhaustes però protegides per les dones de bé que no han participat del deliri? Per què són necessaris aquests moments de descontrol, segons l’autora de l’article? Hi esteu d’acord?

A part d’aquesta pintura, l’autora fa referència una altra obra d’art relacionada amb el tema que ens ocupa, esmenteu-la i deixeu un enllaç amb la imatge.

Per acabar, feu un repàs de totes les divinitats, incloses les menors, que apareixen en l’article. El déu principal té relació amb un gènere literari, identifica’l i explica la referència. Quina obra d’un autor d’aquest gènere té com a tema principal aquestes festes  femenines desenfrenades?

TERESA

Pronunciem bé el llatí?

Arran de la presentació del llibre que us vaig comentar a Lege me, ens han demanat, als clàssics de l’Escola Vedruna de Gràcia i els de l’Albéniz, que presentem l’Schola de la Magna Celebratio en dues jornades sobre altes capacitats.

Les primeres, Jornades Educatives Intel·limotium: respostes per a les altes capacitats,  van tenir lloc a Badalona i per aquest motiu ens van convidar a participar en el programa FÒRUM de TV Badalona.

A  continuació teniu la gravació del programa sencer. Si voleu veure’l tot, podeu fer-ho en un altre moment,  però en aquesta ocasió vull que us concentreu en l’entrada del programa (les imatges i el títol) i el fragment que va del minut 00:14:28 al 00:19:20, com a punt de partida per proposar-vos algunes reflexions:

  • Creieu que l’error de pronunciació del llatí que reconeix el mateix presentador és usual? A partir del que vosaltres sabeu sobre pronúncia llatina, ¿us sembla que aquesta mena d’errors són usuals? I sobretot, penseu que vosaltres també els cometreu, després del que heu après a l’institut, si la vida us porta a una situació semblant?
  • En un moment determinat em refereixo positivament a l’entrada del programa, “caràtula”, en dic jo. Comenta totes les referències clàssiques que hi veus, com més concreti, millor.
  • Vosaltres que hi heu participat, creieu que l’Schola i els Ludi poden atendre la diversitat de manera que hi trobi el seu lloc tant l’alumnat amb més dificultats d’aprenentatge, com el d’altes capacitats?

[Pugeu el volum, perquè l’audio està molt fluix]

Aneu escalfant motors, que avui mateix tenim la reunió amb el Museu per preparar l’edició del 2016!

TERESA

Democràcia oligàrquica?

En aquest article, l’arqueòleg Jordi Principal fa una afirmació contundent: “La democràcia la va inventar un oligarca.” La frase, amaga una contradicció interna que m’agradaria que expliquéssiu, després de buscar l’etimologia dels dos termes contraposats, democràcia i oligarquia, i  el seu significat, si us cal. També estaria bé que especifiquéssiu qui és Clístenes, el personatge esmentat, i quina relació té amb els dos conceptes.

A la capçalera se’l presenta també com a comissari de l’exposició Demos, sobre la qual van fer un article a l’Aracne fila i fila. Digues en què consistia aquest muntatge i comenta el qüestionari que us presenta l’Arnau, autor de l’article, ¿quin resultat us ha sortit? ¿Les lleis electorals eren molt diferents a les actuals?

[Per llegir amb més comoditat, clica a sobre de l’article.]

En aquest temps en què molts de vosaltres deveu estar votant per primera vegada, què us sembla l’origen de la democràcia actual? Us sorprèn?

TERESA

Dones en mans de centaures

Malauradament la violència de gènere, masclista, o com vulguem anomenar-la, continua molt present en el nostre món. La societat ha evolucionat, el rol de la dona en la família ha canviat, les expectatives professionals fenenimes han augmentat…, i amb tot, les notícies de maltractaments, assetjaments i morts de dones a mans dels seus companys continuen sortint-nos a cada pas. Seguint amb el símil mitològic que proposa l’autora d’aquest article, encara hi ha molts centaures disposats a agredir Deianires indefenses i crèdules.

‘Hércules, Dejanira y el centauro Neso’, Foto: OBRA DE JOSÉ GARNELO Y ALDA MUSEO DE LA REAL ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO.

Llegeix amb atenció l’article La libido dels centaures, de Mireia Rosich, publicat a l’apartat Des del laberint del suplement de Cultura d’EL PUNT Avui (29-XI-2015). A continuació, responeu les preguntes següents, tenint en compte que en molts casos us haureu de documentar:

  1. A la primera línia apareixen esmentades  algunes divinitats menors semblants als Centaures, ¿podeu definir breument cadascuna d’elles? També s’esmenta un “cavall alat” (l. 3), ¿a qui es refereix?
  2. Sabeu dir-me en quina cançó dels Ja t’ho diré es fa la referència mitològica esmentada (l. 4)? Si trobeu el vídeo i la lletra, deixeu-ne l’enllaç. Comproveu si la trobeu a L’Empremta d’Orfeu i, si no hi és, podeu afegir-la.
  3. En les línies 9 i 10 s’esmenten obres d’art protagonitzades per centaures, busqueu-ne representacions i enllaceu-les per saber a què es refereix l’autora.
  4. Presenta breument els dos personatges mitològics deixebles del centaure Quiró (l. 12-13).
  5. On es troba la llacuna Estígia i el barquer esmentats al segon paràgraf?
  6. Com va obtenir Hèracles el verí de l’hidra utilitzat per matar Nessos?
  7. Busca la imatge de l’escultura de Giambologna que, al final del segon paràgraf, l’autora qualifica de la representació més punyent del rapte de Deianira. Enllaça-la perquè puguem fer-nos-en una idea.
  8. En què consisteix l’engany de què és víctima Deianira per part de Nessos i quines conseqüències nefastes comportarà? Com la representa Evelyn de Morgan quan s’adona del seu error (l. 44)? Busca la imatge i enllaça-la. Quin altre personatge mitològic femení menyspreat per un home representa en una altra obra? Enllaça-la també.
  9. Has pogut comprovar com l’article incideix força en les representacions iconogràfiques del mite, amb una profussió d’exemples destacable. Fixa’t ara en el quadre que encapçala el text i identifica el moment del mite que representa i quins són els personatges que hi apareixen. On es troben? Què fa cadascun? Què acaba de passar? Què passarà a continuació?
  10. Un cop repassades totes les referències mitològiques i artístiques, arriba la qüestió fonamental: com la periodista aprofita tots aquests referents per a l’anàlisi d’un tema d’actualitat. Què me’n dieu? Quins paral·lelismes estableix entre els personatges descrits i els agents dels conflictes de violència de gènere?

Espero que aquesta lectura us faci reflexionar per tal que en un futur no esdevingueu centaures ni caigueu en la tempació de deixar-vos arrossegar com Deianires. És la força del mite, que ens pot ajudar a veure-ho tot molt més clar…

TERESA