Les “Eleccions”

La política sempre ha estat un dels temes de conversa més utilitzats a causa de la importància que té en la societat des dels seus orígens grecs. L’autor català Josep Maria de Segarra, va escriure un article el 9 de novembre de 1933 a Mirador, on relacionava el tema de les eleccions amb les divinitats menors del món clàssic.

[Font: Wikimedia commons]

Sagarra va nèixer a Barcelona el 1894 i va morir a la mateixa ciutat en 1961. Va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català, autor d’obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Real Acadèmia de Bones Lletres. La seva poesia era vitalista i còsmica, ja que parlava de la natura i del cicle de la vida.  La guerra civil va marcar un abans i un després tant en la seva vida, com en les seves obres. Els seus versos de sàtira contra la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), van fer perillar la seva vida i que fugís a París. En 1940 tornà a Catalunya on es va dedicar a l’activitat literària com, per exemple, la traducció de La Divina Comèdia. Els 50 són els anys de màxima esplendor de l’autor i quan va recuperar l’èxit gràcies a “La Ferida Lluminosa”.

mitologia Segarra

A l’article, recollit per La Vanguardia  en la secció ABANSD’ARA, ens parla sobre la idea de crear unes divinitats menors, com les Gràcies, les Fúries o les Muses, però relacionades amb el sistema electoral, ell les bateja com “les Eleccions” a causa de la importància de la democràcia grega.

La democràcia (δημοκρατία) prové dels termes “δῆμος”, poble i “κράτος”, poder. Aquest sistema d’organització social va tenir lloc l’any 507 a.C, quan Clístenes va introduir una constitució democràtica. Però es va posar veritablement en pràctica amb Pèricles, període conegut com el segle d’or de Pèricles. Pel que fa a les referències mitològiques que esmenta, es tracta de divinitats menors. Aquestes criatures personificaven elements o conceptes més propers als humans, per exemple les Muses simbolitzaven la dansa, la música, la poesia i altres vessants de l’art, i les Fúries representaven la venjança, la gelosia i els assumptes morals. Llavors, Sagarra presenta la idea que aquestes “Eleccions” podrien tenir qualitats com vetllar pel sufragi, protegir els candidats de les eleccions o orientar els ciutadans en el seu vot, entre d’altres. L’escriptor dóna la seva opinió crítica sobre el veritable període de les eleccions, i ens explica que hagués estat molt útil l’ajuda d’aquestes divinitats menors per orientar la gent, ja que els polítics simplement parlaven i donaven discursos sense dir res, i el màrqueting i la publicitat que feien per competir entre els diferents partits, deixava molt clar la inestabilitat i confusió que hi havia.

És curiós com a mesura que avança el temps, la nostra situació política actual i la de Sagarra segueixen sent la mateixa i cada vegada resulti més difícil decantar-se per un partit. Com diu el llatinisme “Nihil novum sub sole”, no hi ha res de nou sota el sol.

  • I vosaltres, podríeu exemplificar amb un cas concret en l’actualitat aquesta situació?
  • Sabeu com eren les eleccions en l’antiga Grècia i quin procediment seguien?
  • Seríeu capaços de crear unes divinitats menors com aquestes “Eleccions” en qualsevol altre àmbit?

Irene Ruiz
1r de Batxillerat Grup 1.2
INS Isaac Albéniz

16 pensaments a “Les “Eleccions””

  1. Un exemple perfecte d’aquesta situació es veu reflectit en la situació electoral actual, on la gent no acaba de decidir-se per un o per un altre partit i el govern queda en l’aire sense un partit guanyador i sense pactes fructífers i encaminant-se a unes altres eleccions generals.
    Un altre exemple de divinitats menors que em venen al cap serien els esforços, en l’àmbit dels esports, divinitats com la constància, el treball en equip, el lideratge, el treball dur…
    Divinitats que es relacionassin amb aconseguir l’èxit en els esports.

  2. I vosaltres, podríeu exemplificar amb un cas concret en l’actualitat aquesta situació?
    Un cas concret actual seria per exemple les companyies telefòniques, ja que, com en l’article només fan que vendre a traves de publicitat i competència les unes amb les altres i parlen molt per no dir res, per això vindria molt be que la gent a traves d’aquestes ‘divinitats’ ho tingues mes fàcil a lora d’orientar-se cap una o altre.

    Seríeu capaços de crear unes divinitats menors com aquestes “Eleccions” en qualsevol altre àmbit?
    La veritat es que jo crec que si, la vida està plena de decisions i aquestes divinitats es podrien implantar en qualsevol àmbit.

  3. Salvete!
    – I vosaltres, podríeu exemplificar amb un cas concret en l’actualitat aquesta situació?
    A dia d’avui, la propaganda de les eleccions es realitza mitjançant un programa electoral promocionat pels candidats del propi partit. Tot i que aquesta idea sembli prou entenedora, de cara al poble, les decisions i noves propostes de govern no són prou clares ja que molta part de la població es troba confusa davant del ventall de possibilitats d’elecció i davant del dubte, acaba per escollir un partit aleatori o directament, no participant. Així doncs, la correlació que Segarra va crear en el seu moment entre la idea de les divinitats del món clàssic i la política va ser una excel·lent proposta que avui en dia encara hauria de propagar-se per tal que la política resultés un àmbit més assequible per gran part d’habitants. De la mateixa manera, aquesta idea que l’escriptor va dissenyar sobre el món clàssic podria aplicar-se a altres àmbits de la societat actual com en el sanitari ja que en molts medicaments el prospecte no resulta prou entenedor per a alguns sectors de la població, sobretot el de la tercera edat. D’aquesta manera, una invenció per l’estil de Segarra proporcionaria grans avantatges per a les persones que fan ús moderat dels medicaments.

    – Seríeu capaços de crear unes divinitats menors com aquestes “Eleccions” en qualsevol altre àmbit?
    Com anteriorment he fet constar, l’àmbit sanitari seria un sector prou idoni per aplicar la recreació del món clàssic a la vida diària, així com va fer Segarra en l’àmbit polític. Les Muses per exemple, farien referència a malalties menors com poden ser un refredat, un mal de cap espontani…les Fúries en canvi, representarien malalties cròniques o dolors de major intensitat com per exemple, un ós trencat o fins i tot, medicaments propis de post-operació.

  4. Salvete!
    – I vosaltres, podríeu exemplificar amb un cas concret en l’actualitat aquesta situació?
    Sí, per exemple, Cuba segueix sent una dictadura. El dictador Fidel Castro li va heretar el lloc al seu germà Raúl; no hi ha eleccions multipartidistes, no hi ha premsa lliure, existeixen desenes de presos polítics i el règim se sosté a força de por. Els cubans estan fugint com sigui del seu país. Milers ho van fer recentment a través d’Equador i després, per carretera, creuant Centreamèrica i Mèxic fins a arribar a la frontera amb Estats Units.
    – Sabeu com eren les eleccions en l’antiga Grècia i quin procediment seguien?
    Mentre que en les democràcies modernes, com el govern dels EE.UU, és representativa, el que significa que elsciutadans escolleixen a qui els representa, en l’Antiga Grècia el govern era directe. La majoria dels funcionaris guvernamentals i els membres
    Mentre que les democràcies modernes, com el govern dels EUA, és representativa, la qual cosa significa que els ciutadans trien als qui els representin, en l’Antiga Grècia el govern era directe. La majoria dels funcionaris governamentals i els membres del jurat eren seleccionats per sorteig. El raonament era que les eleccions sens dubte afavoririen als rics i famosos en lloc de l’home comú. A partir d’intervinguts del segle V, la majoria dels càrrecs públics, els que incloïen a jurats i assistents a les assemblees, rebien un estipendio per compensar el temps perdut en el seu treball.
    – Seríeu capaços de crear unes divinitats menors com aquestes “Eleccions” en qualsevol altre àmbit?
    Si tenir divinitats menors implicava, per l’autor, ‘ser com una mena d’ajuda’ que pogués guiar a les persones, llavors, per què no introduir-les en un àmbit a on la majoria del temps estiguessis aprenent i per tant en algun moment et poguessis trobar amb una dificultat? És a dir, aquests éssers, al tenir propietats humanes però a la vegada sent espiritualment superiors a nosaltres els simples mortals, potencien que puguis fer alguna cosa millor. Al text s’esmenten les Muses, que representaven una ajuda en tot lo relacionat amb l’art (música, dansa, cant, etc); d’altra banda, a les Fúries: la venjança. Jo penso que en l’àmbit de l’escola, les assignatures serien un bon exemple per representar aquestes divinitats. No només es reforçarien qualitats com la responsabilitat o el pensament crític, sinó també valors com l’autosuficiència o confiança en tu mateixa l’hora de fer un examen. Aquest bloc, doncs, representaria la part ‘bona’. I li podríem atribuir a Ateneas la qual és deesa de la sabiduria. Per contraposat, quan arriva l’hora de fer deures però et dona molt de pal, el que fa que acabis fent una cosa que t’entretingui mes, llavors qui està actuant es Dionis, déu dels excessos.

    1. Carla i Gabriela, heu fet una bona reflexió sobre la política actual. Sobre les divinitats, m’encanten aquestes divinitats acadèmiques que proposa la Gabriela, però més que assignatures, ara es tendeix a valorar més les competències. Qui té el favor d’aquestes divinitats, hi té molt a guanyar, en l’educació. I els deures com a divinitat maligna, ¿per què no?

  5. Salve!

    1.I vosaltres, podríeu exemplificar amb un cas concret en l’actualitat aquesta situació?

    En l’actualitat aquesta situació es molt comú i aquest llatinisme es pot utilitzar per definir moltes situacions com en aquest cas la política, economia, educació. Un exemple de això podria ser:
    El PP guanya una altra vegada les eleccions polítiques, ‘nihil novum sub solem ‘.

    2.Sabeu com eren les eleccions en l’antiga Grècia i quin procediment seguien?

    La democràcia va començar en l’Antigua Grècia específicament en Atenes en el segle V a.C (segle de Pèricles). Atenes vas ser una de les primeres ciutats en establir una democràcia. Altres ciutats gregues també van establir democràcia però no seguien el mateix model atenien-se, i cap altra va ser tan poderosa i estable com la d’Atenes.
    La democràcia d’Atenes va ser un experiment únic en la gent no escollia als representats per votar en el seu nom sinó que creaven una legislació on exercien el poder executiu de manera personal. No obstant, la participació no era universal, perquè tot just influïa el poder econòmic i la gent involucrada era enorme. Les opinions dels votants estaven notablement influïdes per les sàtires realitzades per els poetes còmics en el teatre.
    En aquesta època existien dues maneres de votar:
    1. L’elecció per sorteig: era el més habitual ja que era vist com el més democràtic. Aquestes eleccions afavorien als més rics, eloqüents i famosos, mentre que el sorteig repartia treball de l’administració entre tota la ciutadania, fent així una experiència democràtica per a tots. L’assignació per sorteig d’un càrrec d’un individu estava bassada simplement en una condició social del ciutadà i no era una cosa que es podria comprar per la popularitat que hi tenia. Aquest mètode, no es un mèrit o qualsevol forma de popularitat que pugui ser comprada. Aquest mètode ha sigut una forma per prevenir la compra corrupta dels vots i donar als ciutadans una igualtat política total, ja que tots tenien la mateixa probabilitat de obtenir un càrrec de govern.

    2. Càrrecs electes per votació: aproximadament uns cent funcionaris de un total de un millar eren elegits mitjans votació.

    Un altre aspecte de la democràcia ateniensa consistia en una llei que no permetria proposar ni votar decisions sobre la guerra als ciutadans que tenien propietats cerca dels murs de la ciutat.

    3. Seríeu capaços de crear unes divinitats menors com aquestes “Eleccions” en qualsevol altre àmbit?

    Jo crec que no podria com l’autor de crear unes divinitats menors per què crec que no son necessaris en les nostres vides.

  6. Salve!
    En primer lloc, moltes gràcies a tots per comentar. M’ha semblat molt interessant la diversitat d’idees en les respostes a l”última pregunta. Feia falta utilitzar la imaginació i cadascú ha respòs coses completament diferents i molt originals. Per exemple, la Maria creu, segons el seu punt de vista, que no serien necessàries aquestes divinitats menors, al contrari que els altres, que les heu creats en àmbits d’educació, medicina, esport… M’han agradat molt les vostres propostes!

    1. Irene, el teu comentari de seguiment comença a assemblar-se als meus. Has fet ua visió de conjunt exemplificada amb detall que està molt bé.

  7. -I vosaltres, podríeu exemplificar amb un cas concret en l’actualitat aquesta situació?
    Sí, i de fet és comú trobar situacions que porten repetint-se molts anys, per molt modernitzada que estigui la societat. Per exemple, tot i haver passat anys des que va acabar la dictadura franquista, encara tenim una legislació que impedeix la llibertat d’expressió (com és el cas de la polèmica Llei Mordassa), fins i tot si es tracta per fer acudits en xarxes socials sobre la mort d’un feixista. Tot i així, la gent segueix votant als mateixos partits, en part per falta d’informació per part dels propis polítics, però també per la manipulació mediàtica en els diaris i informatius convencionals .

    -Sabeu com eren les eleccions en l’antiga Grècia i quin procediment seguien?
    La forma més popular escollir a un representant polític no era, de fet, mitjançant votacions, sinó que es feia un sorteig on qualsevol ciutadà podia ser escollit. Aquesta manera era vista com la més democràtica, ja que evitava la compra de vots i corrupció.
    D’altra banda, en les votacions s’escollien cent funcionaris d’entre un millar de candidats.
    -Seríeu capaços de crear unes divinitats menors com aquestes “Eleccions” en qualsevol altre àmbit?
    La veritat és que no sabria dir cap altre àmbit, però m’ha agradat molt la idea que es proposava en un comentari de divinitats en l’àmbit acadèmic

  8. Em sembla un article molt interessant i les metàfores de Segarra són molt apropiades. Crec que el seu article representa prou bé la situació d’inestabilitat pel que fa a les decisions polítiques del poble. Com l’autora de l’article diu, la societat de la època de Segarra es trobava en una situació de confusió pel que fa a les campanyes polítiques. La proposició de l’autor per solucionar aquest dubtes sembla que tingui unto irònic, com feien algunes persones de l’antiguitat, quan, davant un dilema massa complicat, decidien deixar el seu destí en mans dels déus i de la fortuna, víctimes de la desesperació.
    Aquesta al·legoria i la mateixa incertesa del poble democràtic sembla el reflex d’un mirall de l’actual societat espanyola davant la convocació d’unes terceres eleccions del govern en només tres anys. Els ciutadans, davant la ineficiència dels polítics i la seva escassa actitud col·laborativa entre diferents partits, se senten impotents davant la presa d’una decisió que s’havia votat dues vegades recentment. L’opció favorable de la població sembla que no els porta enlloc, però és millor l’alternativa? Crec que els ciutadans es troben en la mateixa situació d’incertesa que la societat de principis del segle XX, una comparació que fins i tot podria semblar exagerada. Però la gent no té una paciència il·limitada i, per la meva experiència personal, sembla que alguns ja estan abaixant els braços i preferirien que una divinitat decidís per ells.
    Tot i que sembli una petició a la desesperada, d’aquestes divinitats, crec que seria una forma molt eficaç d’animar la població en general, no només pel que fa a les decisions polítiques. A ningú li faria nosa l’existència d’unes muses que els inspirin el la seva feina, per exemple. No tothom té la sort de guanyar-se la vida amb la seva vocació, i molts han d’acceptar feines que poden portar fatiga o rebuig. A qualsevol persona li encantaria tenir una font d’inspiració divina cada cop que ha de matinar, suportar els embussos de tràfic o tractar amb gent desagradable. Em semblaria una proposta revolucionària per la felicitat dels individus i del col·lectiu.

  9. En aquest article, Segarra crea una comparació molt interessant entre les eleccions i la mitologia. Ens parla de les Eleccions, amb la primera lletra majúscula, com si aquestes mateixes fossin un personatge mitològic que ens condiciona, d’alguna manera, segons la seva manera de ser.

    Comença comparant-les amb les Muses, aquestes figures de la mitologia grega que tenen el propòsit d’inspirar en les arts o la ciències. En el cas de les Eleccions, d’inspirar als ciutadans participants en el sistema electoral a aportar la seva opinió elegint els seus representants. L’autor remarca que aquest és tan sols el seu propòsit, i que les Eleccions s’han convertit any rere any en figures mitològiques ben lluny de ser inspiracionals i positives: les sirenes i les gorgones. Parla de les Eleccions com éssers que es disfressen amb cartells atractius de democràcia i promeses, que realment són buides.

    Personalment, m’identifico amb la visió de Segarra sobre les eleccions, i també en una altre àmbit del meu dia a dia que tinc més present que la política: la música RAP actual. Les inicials d’aquest estil musical sorgit a amèrica sorgeixen de Rythm And Poetry (ritme i poesia). I així veia jo aquest estil de música quan el vaig començar a escoltar. L’essència de la corrent és la queixa social, la reivindicació, normalment d’esquerres, i la burla cap a la gent adinerada cegada per l’ambició i la riquesa i que deixa de banda els valors morals essencials de la vida. El RAP, per tant es pot considerar aquesta Musa inspiradora de les classes baixes a no perdre l’essència familiar ni la humiltat. Però a mida que aquest estil de música s’ha fet famosa, s’ha comercialitzat i alguns dels cantants més famosos s’han enriquit, el seu missatge s’ha transformat i els que el transmeten han anat adoptant una actitud de prepotència, amb lletres poc profundes i misògines, i el rap s’ha convertit en una sirena. Sembla per fora el mateix que era abans, però la seva essència està pertorbada.

  10. – La democràcia (δημοκρατία) prové dels termes “δῆμος”, poble i “κράτος”, poder i significa que el poder està en mans del poble (no inclosos els esclaus, els nens i les dones). Aquest sistema polític va sorgir l’any 507 a.C a Atenes, quan Clístenes va introduir una constitució democràtica. Però es va posar veritablement en pràctica amb Pèricles, període conegut com el segle d’or de Pericles. Avui en dia, la democràcia ha anat variant i s’han format diferents tipus:
    -democràcia indirecta o representativa
    -democràcia semidirecta o participativa
    -democràcia directa
    -democràcia líquida
    En l’actualitat, la democràcia més extesa és la representativa, tot i que hi ha països que no reconeixen la política democràtica.

    -Sabeu com eren les eleccions en l’antiga Grècia i quin procediment seguien?
    Si per alguna cosa és coneguda la Grècia clàssica és per la creació d’un sistema polític que es desplaçava de la norma imperant a Orient ia altres civilitzacions europees. En aquestes, la monarquia era el sistema de govern elegit, període pel qual també havien passat els hel·lens, però arribant un moment van decidir canviar aquesta forma per la democràcia.
    Encara que sempre s’ha dit que les democràcies actuals provenen de la democràcia grega, hem de saber que no s’assemblen gairebé en res a aquesta. Així doncs, hem de saber que només els homes adults “ciutadans”, els quals havien completat la seva ensinistrament militar, tenien el dret al vot. D’aquesta forma, una petitíssima part de la població tenia dret a poder exercir aquest privilegi, això s’anomena democràcia directa.
    El sistema d’eleccions es feia davant del turó de l’Acròpolis, es reunien els ciutadans d’Atenes (l’Assemblea) per tractar qualsevol tema. Rics i pobres per igual podien dirigir-se a la resta dels ciutadans i plantejar les seves opinions. Clístenes institueix el vot simple i la llei del poble. Es reunien cada 9 dies per votar temes d’Estat, des dels impostos a la construcció de carreteres, des dels preus de les mercaderies a les declaracions de guerra.
    El sistema de votació era a través de pedres, una pedra blanca pel Sí, una pedra negra per al No, també s’usaven fulles d’olivera o les mans per decidir sobre qualsevol aspecte de la ciutat. El seu principi bàsic és la igualtat, i la diferència d’oportunitats que posseeixen els homes d’accedir a la vida pública, només es basa en la seva capacitat i no en altres atributs com la riquesa i l’origen. Aquesta Democràcia era directa, ja que el poble no decidia com actualment, a través dels seus representants sinó per si mateixos.

    -Seríeu capaços de crear unes divinitats menors com aquestes “Eleccions” en qualsevol altre àmbit?
    Jo sincerament no em vieg capacitada per crear unes divinitats com aquestes, no tinc la suficient imaginació per crear això.

  11. -A l’actualitat, a Corea del Nord es té un partit socialista, encara que en altres parts del món es considera una dictadura totalitària. Els ciutadans d’aquest país no poden comunicar-se amb l’exterior, tenen intranet i no internet, no hi ha publicitat de béns i serveis, només propaganda del govern fomentat en el comunisme, hi ha entre uns 150.000 i 200.000 presos polítics sotmesos a tortures, fam, assesinats….
    Grècia ha tingut diferents sistemes polítics en tota la seva història.
    -Les assemblees eren les que decidien qui tenia poders més grans que els d’ells propis.
    Els sistemes protagonistes van ser l’oligarquia i la democràcia. En l’oligarquia, dos reis i un Consell de 28 membres redactava les lleis i l’Assamblea de ciutadans eren el que s’encarregaven d’acceptar-les. Només formaven part de l’assamble els espartans purs de pare majors de 30 anys.
    En la democràcia, al Consell hi havia 500 ciutadans que realitzaven les lleis i les assembleas les acceptaven. Només podies formar part de l’assemnle si eres atenes pur més gran de 18 anys.
    -La veritat és que ara no sabria quin àmbit dir per crear divinitats menors.

    1. “Salve”, Gisela!
      Als comentaris t`has de centrar el les preguntes per redactar la teva entrada. A la primera part t’has centrat en una cas en què l’incertesa política no existeix, perquè no existeix democràcia. A continuació , no parles de com eren les eleccions a Grècia, sinó parles dels sistemes polítics de la Grècia antiga, la democràcia i la oligarquia, sense diferenciar entre Atenes i Esparta. Les idees són bones però has de tenir cura al expressar-les.

      Vale!

  12. Estic d’acord amb Segarra i la crítica que fa cap a la democràcia i els partits polítics.
    Els representants dels partits polítics sempre ens ballen l’aigua i ens regalen les orelles amb paraules idíliques que realment no són capaços de cumplir, sinó que les utilitzen per a enganyar al poble i tenir més vots.
    Hagués estat bé que les divinitats que anomena Segarra fessin veure al poble els polítics que realment no valen per a tal càrrec.
    La democràcia no està “aprovada” a tot arreu del món, i al nostre país, la democràcia que s’utilitza és la indirecta, que és el tipus de democràcia en què el poder polític procedeix del poble però no és exercit per ell sinó pels seus representants elegits per mitjà del vot.

    Potser aquestes divinitats podrien ser utilitzades en el món jurídic. Hi ha denúncies i casos que solen ser associades a una persona que és innocent, no estaria malament que a través d’aquestes divinitas és sabés qui és culpable de delicte i qui és innocent.

  13. Aquest article és molt interessant i trobo que s’hauria de parlar més sobre aquest tema a les aules, sobre política. És cert que donar la teva opiníó envers aquest tema no es fàcil per les crítiques, però a mesura que vas creixent un coneixement mínim sobre la política actual crec que sempre és necessàri.
    Actualment i amb les últimes eleccions s’ha vist clarament les diferents opinions i ideals d’un mateix poble. Jo crec i només és una opinió, que hi ha partits que no haurien d’existir pels seus pensaments i ideologies ja que van molt lligades a les que hi havia als diferents feixismes fa uns anys, molts considerats la causa principal de que fos l’època més fosca de cada localitat. Per això crec que potser si que seria necessària una divinitat que ajudés a obrir els ulls a tota la gent partidaria de desigualtats i violacions dels drets humans.
    Les eleccions de l’antiga Grècia van ser les primeres ja que els grecs van ser els primers en assajar un govern democràtic.De fet, el mot ‘democràcia’ ve del grec ‘demokratía’, que es pot traduir per ‘govern del poble’. Però aquesta innovació de la política grega no tingué continuïtat i fou enterrada pel cesarisme imperial dels romans.
    Tot i això, la seva democràcia no té res a veure a la d’ara.
    Jo crec que no estaria capacitada per fer-ho ja que comporta molt de coneixement que jo personalment, amb la poca experiència política rebuda, no el tinc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *