Mostra tots els articles de molar14.pau

Concurs d’etimologies bíbliques

Χαίρετε!

En aquest article, us presentaré un concurs d’etimologies bíbliques que va proposar La Vanguardia, amb una doble finalitat. La primera: descobrir les convergències, massa sovint oblidades o intencionadament ocultades, entre el cristianisme, l’islamisme i el judaisme, tot cercant els punts temàtics i els personatges comuns a les tres religions. La segona: promoure el coneixement de la Bíblia i de l’Alcorà entre els estudiants i els universitaris catalans, la majoria dels quals desconeixen els llibres religiosos.

El concurs ha estat organitzat pel diari La Vanguardia i el Centre Edith Stein, amb la col·laboració de Francesc Grané. Les imatges que han il·lustrat les pàgines de la publicació, pertanyents a la gimcana s’han elaborat amb l’ajut de Javier Velasco en el camp de la llengua hebrea; i d’Isabel Ramos, en el de l’àrab. El redactor de les preguntes del concurs ha estat Joan Andreu Rocha-Scarpetta, doctor en Història de les Religions, vicedegà de la Universitat Abat Oliba, professor convidat de la Universitat de Teheran, i membre del Consell per a la Convivència Religiosa.

Algunes de les etimologies més interessants són les següents:

  • Xenofília, que prové del substantiu grec ξενοφίλια i que s’anomena hospitalitas en llatí. La definició d’aquesta paraula és “simpatia envers els estrangers.”

  • Apocalipsi, que prové del substantiu grec ἀποκάλυψης i que s’anomena revelatio en llatí. Significa “revelació”. Aquest mot correspon al títol del darrer llibre del Nou Testament, escrit per Joan Evangelista. En ell, s’hi prediu la fi del món, amb escenes ben conegudes, com la dels set genets de l’Apocalipsi.  Segons les religions del llibre, l’Apocalipsi és la posada per escrit de la veu de Déu.
  • Creació, en grec κτίσις, i en llatí creatio. L’article fa referència al relat del Gènesi, en l’Antic Testament, que explica l’origen de la creació. Segons les religions del llibre, Déu va crear la Terra (i tot el que ella conté i l’habita: les plantes, els animals, els éssers humans)  en sis dies, i va descansar el setè.

  • Caritat, en grec ἀγάπη en grec i en llatí amorcharitas. L’article tracta sobre un dels punts bàsics de les religions jueva, cristiana i musulmana: l’amor cap al semblant, que indueix a la compassió.
  • Pecat, en grec ἀμαρτία i en llatí peccatum. L’autor recorda els relats que serveixen a les religions monoteistes per explicar l’origen del pecat, que és inherent a l’ésser humà. També dóna informació interessant sobre el significat del terme ἁμαρτία, segons la Poètica d’Aristòtil.

Personalment, opino que la sèrie d’articles del concurs és una bona demostració de la influència que el grec tenia en el moment de naixement i de consolidació del cristianisme, el qual va incorporar mots d’aquesta llengua al seu vocabulari. Aquestes paraules s’han mantingut a causa de la influència i el pes que la religió ha exercit en la nostra societat fins al segle XX. Per això us plantejo, ara, aquestes qüestions:

  • Quina és la relació entre el mot grec ἀγάπη (amor) i el significat que àgape té en les llengües romàniques actuals, com el català i el castellà?
  • Avui el mot apocalíptic no és usat com a equivalent de revelació. Quin és el sentit que en els nostres dies té aquesta paraula? Com s’ha produït el canvi de significat?
  • Expliqueu l’origen etimològic del mot xenofília.  
  • Què designava la paraula μαρτία, a Grècia?

Pau Molar. Grec i Llatí. 2.2

Un viatge a l’infern clàssic

Fermín Bocos és un periodista i viatger espanyol, interessat pel món clàssic, especialment pels aspectes religiosos (el més enllà, la vida d’ultratomba). Bocos va néixer l’any 1949 a Valderribles (Cantàbria), prop de Santander, i viu actualment a Madrid. Ha treballat en la cadena SER, en la COPE i a TVE. Bocos opina que el model ideal de ciutadà seria l’atenès, excloent-ne l’esclavitud. Es declara agnòstic i considera, segons el meu parer molt encertadament, que hem de revaloritzar l’estudi de les humanitats, enteses, segons ell, com el conjunt que formen el llatí, el grec, la història antiga i la religiosa. El periodista càntabre entén que no es pot comprendre la nostra cultura actual sense l’estudi dels clàssics -ell mateix és un neohumanista-, ja que, com tots sabem, aquella és hereva de la la grega i de la llatina.  

“La nostra cultura batega  a les portes de l’infern antic”

El diari LA VANGUARDIA va poder conversar amb l’erudit, per aprofundir en els seus coneixements. L’article, que va sortir publicat a la secció “La contra”, del dijous 3 de desembre del 2015, amb el títol La nostra cultura batega a les portes de l’infern antic. L’entrevistador és un dels habituals del diari, Víctor Maria Amela.

He considerat que hi ha fragments del text periodístic especialment importants:

Primera citació de l’article, que correspon al cant XI de l’Odissea, en la segona part de l’obra:

“Va ser un enclavament tartessi [la Rábida, a Huelva] que Aviè va citar. Allà va arribar Ulisses, a l’estuari dels rius Odiel i Tinto, d’aigües vermelloses, que hom anomenava “llacuna de l’infern”. Hi havia una gruta, la boca de l’infern…”

Segona citació de l’article, que correspon al llibre VI de l’Eneida, en la primera part de l’obra:

“Avernus” ve del grec “aornós” (“sense aus”), perquè les emanacions sulfuroses les foragitaven… I el troià Eneas va desembarcar a les platges de Cumes… -Virgili ho canta a l’”Eneida” – i tot seguit va anar a consultar l’anciana sibil·la de Cumes…

Hem de tenir en compte que Fermín Bocos, com a apassionat del món clàssic i de la seva visió del món dels morts, ha intentat seguir la pista de diversos possibles indrets per on es creia, en època dels grecs i dels romans, que es podia accedir a l’Inframón. Pensem que Bocos ha buscat les portes de l’Infern en el Vell Món (l’únic conegut pels grecs) perquè sap que l’anhel d’immortalitat és viu en tots els éssers des que va sorgir la consciència humana tal com avui la coneixem, és a dir, des del Paleolític. L’erudit ens dóna notícia d’alguns rituals que es practicaven en aquestes vies d’accés al regne dels morts: sacrificis, consumició de substàncies al·lucinògenes. També fa esment de figures mitològiques (Persèfone, Hades/Plutó) i d’elements característics de la religió grega: l’oracle de Delfos, els misteris d’Eleusis.

Tot seguit, us deixo alguns enllaços sobre indrets relacionats amb les entrades de l’Infern, i que apareixen esmentats en l’article: el llac Avern, la gruta de Cumes, Nekromanteion, el cap Taímaron.

Qüestions:

  • Feu una breu ressenya dels indrets enllaçats, en la qual es comenti la seva vinculació amb l’entrada a l’Infern.
  • Trobeu característiques comunes en aquests indrets que heu comentat?
  • Els qui hagueu llegit l’Odissea o l’Eneida, comenteu els dos fragments de les obres clàssiques que apareixen en l’article i situeu-los en el context de la narració corresponent.
  • Qui són Ulisses i Eneas? De quina obra és protagonista cadascun? Digueu-ne els trets principals, tant físics com psicològics.
  • Sabeu qui era el barquer mític de la llacuna Estígia? Busqueu-lo en aquest article i feu-ne una breu caracterització, tant física com psicològica.

 Pau Molar. Grec i Llatí. 2.2