Arxiu d'etiquetes: política

Europa: el mot i el mite

La política, avui en dia, s’ha convertit en un tema tan quotidià que pràcticament passem per alt les seves arrels en la mitologia clàssica, i les ironies que aquestes inclouen. Oriol Bosch i Jover, estudiant de ciències polítiques i de l’administració i guanyador del IX Concurs d’Articles sobre la Unió Europea en la categoria d’opinió amb Europa: el mot i el mite, ens ho explica en el seu article premiat.

Cliqueu a sobre de la imatge per llegir l'article sencer.
Cliqueu a sobre de la imatge per llegir l’article sencer.

Tal i com ens anticipa el titular, l’article ens parla de l’Europa actual, especialment del conflicte del terrorisme i dels refugiats. Per fer-ho, l’autor parteix de l’origen del mot: Europa com a continent que cada dia experimenta la mort de persones que fugen de l’horror de la guerra i només troben països que els tanquen les portes, i Europa com a deessa que representa la dignitat i la humanitat. A més, ens explica com el concepte d’Europa s’ha anat degradant i ha perdut la seva essència.

L’episodi mític al qual es refereix el text és el rapte d’Europa, filla del rei fenici Agènor i de la reina Telefassa de Tir. Es diu que Europa estava recollint flors a prop de la platja quan va veure un bou blanc, que era Zeus transformat. Quan la noia el va veure, el va començar a acariciar i es va muntar a sobre seu. Tot seguit, Zeus va aprofitar i va córrer i nedar fins arribar a Creta. Allà, el déu va revelar la seva identitat i va fer Europa la primera reina de l’illa.

europa
El rapte d’Europa, de Ticià. 1562. Localització: Isabella Stewart Gardner Museum, Boston. [Font: El cuadro del día]

De la mateixa manera que Europa arriba a Creta com a immigrant, a un lloc llunyà, milers de refugiats lluiten per arribar a un continent que els tanca les portes cada dia. D’aquesta manera, l’Oriol estableix una relació entre un mite que tracta sobre l’acceptació de les persones dins de la nostra cultura i la nostra actitud de rebuig, no només cap a una cultura diferent, sinó a vides en perill.

D’altra banda, fins a quin punt ha sigut Europa una terra d’igualtat i fraternitat? En quin moment hem rebut persones en perill i acceptat cultures diverses, si la cultura imperial és part de l’essència del nostre continent? Personalment, trobo que aquesta situació que vivim té uns antecedents, no s’han perdut els valors de respecte i solidaritat de cop i volta. Potser hauríem de ser més crítics amb el nostre passat per poder rectificar els nostres errors del present.

Si esteu interessats en el tema podeu mirar el documental de TV3 que tracta sobre els refugiats aquí.

  • Segons l’article original, quina famosa frase sobre Europa va formular el filòsof Bernard-Henri Lévy? Què deu significar?
  • Serveix-te dels enllaços que he inserit en la descripció del mite per recrear el viatge d’Europa i compara’l amb el dels refugiats. És gaire diferent?
  • Què penseu vosaltres sobre la situació que està vivint Europa amb els refugiats i el terrorisme?
  • En quin moment de la història europea creus que Europa va mostrar les característiques del personatge mitològic que li dóna nom?

Claudia Castro 4t ESO

Les “Eleccions”

La política sempre ha estat un dels temes de conversa més utilitzats a causa de la importància que té en la societat des dels seus orígens grecs. L’autor català Josep Maria de Segarra, va escriure un article el 9 de novembre de 1933 a Mirador, on relacionava el tema de les eleccions amb les divinitats menors del món clàssic.

[Font: Wikimedia commons]

Sagarra va nèixer a Barcelona el 1894 i va morir a la mateixa ciutat en 1961. Va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català, autor d’obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Real Acadèmia de Bones Lletres. La seva poesia era vitalista i còsmica, ja que parlava de la natura i del cicle de la vida.  La guerra civil va marcar un abans i un després tant en la seva vida, com en les seves obres. Els seus versos de sàtira contra la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), van fer perillar la seva vida i que fugís a París. En 1940 tornà a Catalunya on es va dedicar a l’activitat literària com, per exemple, la traducció de La Divina Comèdia. Els 50 són els anys de màxima esplendor de l’autor i quan va recuperar l’èxit gràcies a “La Ferida Lluminosa”.

mitologia Segarra

A l’article, recollit per La Vanguardia  en la secció ABANSD’ARA, ens parla sobre la idea de crear unes divinitats menors, com les Gràcies, les Fúries o les Muses, però relacionades amb el sistema electoral, ell les bateja com “les Eleccions” a causa de la importància de la democràcia grega.

La democràcia (δημοκρατία) prové dels termes “δῆμος”, poble i “κράτος”, poder. Aquest sistema d’organització social va tenir lloc l’any 507 a.C, quan Clístenes va introduir una constitució democràtica. Però es va posar veritablement en pràctica amb Pèricles, període conegut com el segle d’or de Pèricles. Pel que fa a les referències mitològiques que esmenta, es tracta de divinitats menors. Aquestes criatures personificaven elements o conceptes més propers als humans, per exemple les Muses simbolitzaven la dansa, la música, la poesia i altres vessants de l’art, i les Fúries representaven la venjança, la gelosia i els assumptes morals. Llavors, Sagarra presenta la idea que aquestes “Eleccions” podrien tenir qualitats com vetllar pel sufragi, protegir els candidats de les eleccions o orientar els ciutadans en el seu vot, entre d’altres. L’escriptor dóna la seva opinió crítica sobre el veritable període de les eleccions, i ens explica que hagués estat molt útil l’ajuda d’aquestes divinitats menors per orientar la gent, ja que els polítics simplement parlaven i donaven discursos sense dir res, i el màrqueting i la publicitat que feien per competir entre els diferents partits, deixava molt clar la inestabilitat i confusió que hi havia.

És curiós com a mesura que avança el temps, la nostra situació política actual i la de Sagarra segueixen sent la mateixa i cada vegada resulti més difícil decantar-se per un partit. Com diu el llatinisme “Nihil novum sub sole”, no hi ha res de nou sota el sol.

  • I vosaltres, podríeu exemplificar amb un cas concret en l’actualitat aquesta situació?
  • Sabeu com eren les eleccions en l’antiga Grècia i quin procediment seguien?
  • Seríeu capaços de crear unes divinitats menors com aquestes “Eleccions” en qualsevol altre àmbit?

Irene Ruiz
1r de Batxillerat Grup 1.2
INS Isaac Albéniz

Democràcia oligàrquica?

En aquest article, l’arqueòleg Jordi Principal fa una afirmació contundent: “La democràcia la va inventar un oligarca.” La frase, amaga una contradicció interna que m’agradaria que expliquéssiu, després de buscar l’etimologia dels dos termes contraposats, democràcia i oligarquia, i  el seu significat, si us cal. També estaria bé que especifiquéssiu qui és Clístenes, el personatge esmentat, i quina relació té amb els dos conceptes.

A la capçalera se’l presenta també com a comissari de l’exposició Demos, sobre la qual van fer un article a l’Aracne fila i fila. Digues en què consistia aquest muntatge i comenta el qüestionari que us presenta l’Arnau, autor de l’article, ¿quin resultat us ha sortit? ¿Les lleis electorals eren molt diferents a les actuals?

[Per llegir amb més comoditat, clica a sobre de l’article.]

En aquest temps en què molts de vosaltres deveu estar votant per primera vegada, què us sembla l’origen de la democràcia actual? Us sorprèn?

TERESA