Concurs d’etimologies bíbliques

Χαίρετε!

En aquest article, us presentaré un concurs d’etimologies bíbliques que va proposar La Vanguardia, amb una doble finalitat. La primera: descobrir les convergències, massa sovint oblidades o intencionadament ocultades, entre el cristianisme, l’islamisme i el judaisme, tot cercant els punts temàtics i els personatges comuns a les tres religions. La segona: promoure el coneixement de la Bíblia i de l’Alcorà entre els estudiants i els universitaris catalans, la majoria dels quals desconeixen els llibres religiosos.

El concurs ha estat organitzat pel diari La Vanguardia i el Centre Edith Stein, amb la col·laboració de Francesc Grané. Les imatges que han il·lustrat les pàgines de la publicació, pertanyents a la gimcana s’han elaborat amb l’ajut de Javier Velasco en el camp de la llengua hebrea; i d’Isabel Ramos, en el de l’àrab. El redactor de les preguntes del concurs ha estat Joan Andreu Rocha-Scarpetta, doctor en Història de les Religions, vicedegà de la Universitat Abat Oliba, professor convidat de la Universitat de Teheran, i membre del Consell per a la Convivència Religiosa.

Algunes de les etimologies més interessants són les següents:

  • Xenofília, que prové del substantiu grec ξενοφίλια i que s’anomena hospitalitas en llatí. La definició d’aquesta paraula és “simpatia envers els estrangers.”

  • Apocalipsi, que prové del substantiu grec ἀποκάλυψης i que s’anomena revelatio en llatí. Significa “revelació”. Aquest mot correspon al títol del darrer llibre del Nou Testament, escrit per Joan Evangelista. En ell, s’hi prediu la fi del món, amb escenes ben conegudes, com la dels set genets de l’Apocalipsi.  Segons les religions del llibre, l’Apocalipsi és la posada per escrit de la veu de Déu.
  • Creació, en grec κτίσις, i en llatí creatio. L’article fa referència al relat del Gènesi, en l’Antic Testament, que explica l’origen de la creació. Segons les religions del llibre, Déu va crear la Terra (i tot el que ella conté i l’habita: les plantes, els animals, els éssers humans)  en sis dies, i va descansar el setè.

  • Caritat, en grec ἀγάπη en grec i en llatí amorcharitas. L’article tracta sobre un dels punts bàsics de les religions jueva, cristiana i musulmana: l’amor cap al semblant, que indueix a la compassió.
  • Pecat, en grec ἀμαρτία i en llatí peccatum. L’autor recorda els relats que serveixen a les religions monoteistes per explicar l’origen del pecat, que és inherent a l’ésser humà. També dóna informació interessant sobre el significat del terme ἁμαρτία, segons la Poètica d’Aristòtil.

Personalment, opino que la sèrie d’articles del concurs és una bona demostració de la influència que el grec tenia en el moment de naixement i de consolidació del cristianisme, el qual va incorporar mots d’aquesta llengua al seu vocabulari. Aquestes paraules s’han mantingut a causa de la influència i el pes que la religió ha exercit en la nostra societat fins al segle XX. Per això us plantejo, ara, aquestes qüestions:

  • Quina és la relació entre el mot grec ἀγάπη (amor) i el significat que àgape té en les llengües romàniques actuals, com el català i el castellà?
  • Avui el mot apocalíptic no és usat com a equivalent de revelació. Quin és el sentit que en els nostres dies té aquesta paraula? Com s’ha produït el canvi de significat?
  • Expliqueu l’origen etimològic del mot xenofília.  
  • Què designava la paraula μαρτία, a Grècia?

Pau Molar. Grec i Llatí. 2.2

4 pensaments a “Concurs d’etimologies bíbliques”

  1. Χαίρετε!

    * Quina és la relació entre el mot grec ἀγάπη (amor) i el significat que àgape té en les llengües romàniques actuals, com el català i el castellà?
    El mot ἀγάπη, antigament servia per definir qualsevol tipus d’amor. Actualment en castellà serveix per descriure un amor incondicional i reflexiu.
    En català Àgape és un concepte de la Bíblia que indica l’amor pur de Déu, la seva donació gratuïta a l’home.

    * Avui el mot apocalíptic no és usat com a equivalent de revelació. Quin és el sentit que en els nostres dies té aquesta paraula? Com s’ha produït el canvi de significat?
    Actualment s’utilitza per anunciar un fi catastròfic o violent que comporta la desaparició d’alguna cosa, especialment el món. És un prèstec del grec apokálypsis (revelació), aplicat a l’últim llibre canònic del Nou Testament que conté revelacions de san Joan sobre la fi del món.

    * Expliqueu l’origen etimològic del mot xenofília.
    El mot prové de xenos (estranger) + philia (amor). Significa per tant estima als estrangers.

    * Què designava la paraula ἁμαρτία, a Grècia?
    La paraula ἁμαρτία a Grècia significava “error”, mentre que actualment significa “pecat” en l’àmbit religiós i filosòfic. Prové de ἁμαρτάνω ‎(errar) +‎ -ίᾱ (sufix)

  2. Xaipete!
    – Quina és la relació entre el mot grec ἀγάπη (amor) i el significat que àgape té en les llengües romàniques actuals, com el català i el castellà?
    En l’antiguitat el terme ἀγάπη significava amor, en canvi, actualment en castellà s’utilitza per denominar l’amor incondicional i reflexiu, en què qui estima només té en compte a la persona estimada. Al català el seu significat és diferent; significa l’amor pur de Déu, i com observem té connotacions bíbliques.
    – Avui el mot apocalíptic no és usat com a equivalent de revelació. Quin és el sentit que en els nostres dies té aquesta paraula? Com s’ha produït el canvi de significat?
    Actualment la paraula apocalipsis té un sentit catastròfic, com a fi del món o desaparició d’alguna cosa.
    Partint de que la paraula prové del terme ἀποκάλυψης, que significa revelació i que és el nom del darrer llibre del Nou Testament, en el qual es parla sobre el fi del món, suposo que aquesta paraula a acabat agafant el sentit que té en aquest llibre.
    – Expliqueu l’origen etimològic del mot xenofília.
    Prové dels termes grecs ξένος (“estranger”) y φιλία (“amistat”), per tant, significa l’amistat dels estrangers o amb ells.
    – Què designava la paraula ἁμαρτία, a Grècia?
    És un concepte designat per Aristòtil, que s’adreça a l’error que comet l’heroi tràgic per complir el seu destí. És tràgic perquè normalment ocorre sense coneixement o voluntat del protagonista.

  3. Χαίρετε!

    El mot en grec és l’amor pur per Déu, i actualment és per descriure un tipus d’amor incondicional, no s’allunya del significat original.

    Avui en dia el mot apocalíptic significa la fi del món. Crec que el canvi s’ha produït perquè en el llibre de les Revelacions es parla del fi del món.

    La paraula vol dir “amor als estrangers”, llavors l’origen etimològic és: ξένος (estranger) i φιλία (amor, amistad).

    Pels grecs la paraula ἁμαρτία volia dir “error”. Per la religió cristiana el significat és “pecat”.

  4. Noies, encara queda per aclarir el significat d’àgape en català.
    En general, heu fet només una recerca d’informació i no heu fet servir els vostres coneixements de grec o d’etimologia.
    Paula, els termes grecs han d’anar en lletres gregues!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *