Pronunciem bé el llatí?

Arran de la presentació del llibre que us vaig comentar a Lege me, ens han demanat, als clàssics de l’Escola Vedruna de Gràcia i els de l’Albéniz, que presentem l’Schola de la Magna Celebratio en dues jornades sobre altes capacitats.

Les primeres, Jornades Educatives Intel·limotium: respostes per a les altes capacitats,  van tenir lloc a Badalona i per aquest motiu ens van convidar a participar en el programa FÒRUM de TV Badalona.

A  continuació teniu la gravació del programa sencer. Si voleu veure’l tot, podeu fer-ho en un altre moment,  però en aquesta ocasió vull que us concentreu en l’entrada del programa (les imatges i el títol) i el fragment que va del minut 00:14:28 al 00:19:20, com a punt de partida per proposar-vos algunes reflexions:

  • Creieu que l’error de pronunciació del llatí que reconeix el mateix presentador és usual? A partir del que vosaltres sabeu sobre pronúncia llatina, ¿us sembla que aquesta mena d’errors són usuals? I sobretot, penseu que vosaltres també els cometreu, després del que heu après a l’institut, si la vida us porta a una situació semblant?
  • En un moment determinat em refereixo positivament a l’entrada del programa, “caràtula”, en dic jo. Comenta totes les referències clàssiques que hi veus, com més concreti, millor.
  • Vosaltres que hi heu participat, creieu que l’Schola i els Ludi poden atendre la diversitat de manera que hi trobi el seu lloc tant l’alumnat amb més dificultats d’aprenentatge, com el d’altes capacitats?

[Pugeu el volum, perquè l’audio està molt fluix]

Aneu escalfant motors, que avui mateix tenim la reunió amb el Museu per preparar l’edició del 2016!

TERESA

Democràcia oligàrquica?

En aquest article, l’arqueòleg Jordi Principal fa una afirmació contundent: “La democràcia la va inventar un oligarca.” La frase, amaga una contradicció interna que m’agradaria que expliquéssiu, després de buscar l’etimologia dels dos termes contraposats, democràcia i oligarquia, i  el seu significat, si us cal. També estaria bé que especifiquéssiu qui és Clístenes, el personatge esmentat, i quina relació té amb els dos conceptes.

A la capçalera se’l presenta també com a comissari de l’exposició Demos, sobre la qual van fer un article a l’Aracne fila i fila. Digues en què consistia aquest muntatge i comenta el qüestionari que us presenta l’Arnau, autor de l’article, ¿quin resultat us ha sortit? ¿Les lleis electorals eren molt diferents a les actuals?

[Per llegir amb més comoditat, clica a sobre de l’article.]

En aquest temps en què molts de vosaltres deveu estar votant per primera vegada, què us sembla l’origen de la democràcia actual? Us sorprèn?

TERESA

Què ens mostren les imatges?

Avui dia, les imatges són una font molt important que ens serveix per transmetre un missatge o una idea universal sobre un tema molt parlat.

En aquest article faré un recull de les imatges esmentades en l’article de la revista ”El Punt Avui” titulat La libido de centaures i realitzat per Mireia Rosich.

A partir del article mencionat anteriorment, nosaltres vam treballar amb una sèrie de qüestions plantejades a un article d’aquest mateix bloc, Dones en mans dels centaures, les quals més endavant serviren per elaborar aquest article.

El meu objectiu serà il·lustrar-vos sobre diferents referències artístiques que apareixen esmentades a l’article.

  • Començarem per la imatge principal que veiem només obrir l’article.
http://d1abj31dnwl5uq.cloudfront.net/imatges/54/01/alta/780_0008_5401025_d6e92cdb15fce6becf136aa17c792e7e.jpg
‘Hèrcules, Deianira i el centaure Nessos’ realitzada per José Garnelo i Alda. Aquest quadre està ubicat a l’acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Obra realitzada el 1888.  [ Font: J.Garneló Museo de Prado ]

En aquesta imatge podem observar una dona mig despullada abraçada per un centaure a la riba d’un riu; al fons veiem un altre home amb un arc.

Si per curiositat no sabeu què o qui és un centaure podeu informar-vos fent un ‘clic’ sobre la mateixa paraula.

Així doncs, podem identificar-hi diversos personatges de la mitologia grega. Com a principal personatge que caldria destacar podria ser el centaure Nessos, fill de Ixió i Néfele, és un dels centaures més importants de la mitologia. Al seu costat apareix una dona mig despullada, la qual podem identificar amb Deianira; al fons hi ha un altre personatge important, que podria ser Hèracles per l’arc que portà a la mà.

Llavors quin seria el tema principal aquest quadre?

Ja d’entrada ens podem adonar que es tracta de la representació d’un mite clàssic, ja que apareix un centaure, típic de la mitologia greco-llatina. Aquesta perfecta combinació dóna peu al mite que s’exposa en l’article anteriorment mencionat, concretament en el moment en què Hèrcules acaba de disparar al centaure que volia violar la seva esposa Deianira.

José Garnelo i Alda  fou un pintor valencià dels mitjans del segles XVIII i XIX. Les seves obres estan sempre plenes pels estils pictòrics de diferents èpoques, fet que li serveix per crear una composició amb color i moviment, però a diferencia de tot això, sempre pretén destacar el naturalisme dins del seus quadres.

Pel que fa a aquesta obra i a les formes estètiques aplicades, podem observar un clar contrast de colors clars amb obscurs, tècnica pictòrica denominada ‘clarobscur’, que consisteix a utilitzar un contrast de colors per donar més importància a l’objecte que es vol destacar, tècnica molt utilitzada en el cinquecentoA través d’aquesta tècnica utilitzada, José Garnelo pretén destacar Deianira, ja que aquesta és la figura important tant del mite com del quadre. Amb aquesta representació, aquest personatge femení pròpiament vol  simbolitzar la puresa o la innocència en contrast amb el Centaure Nessos i la naturalesa salvatge  que es presenta al seu voltant, que representa allò salvatge i violent.

Pel que fa a la resta dels personatges,  podem adonar-nos que tant la dona, Deianira, com el centaure, Nessos, són els que tenen més importància, per davant home representat al fons d’aquest quadre, que està en un segon pla força allunyat. Per a aquest personatge, que hem identificat abans amb Hèracles, l’autor fa servir colors neutres per barrejar-ho amb la naturalesa del fons del quadre, ja que no vol centrar l’atenció en ell.

El Partenó (del grec antic Πάρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d’Atenes considera la seva protectora. Va ser construït al segle V aC i és el monument més antic dels ubicats a l’Acròpoli d’Atenes. Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates, amb la direcció artística de Fídies.

Mètopa 31 del costat sud del Partenó. Lapita lluitant contra un centaure. Museu Britànic de Londres. [Font: Wikimedia]

El tret més característic de l’arquitectura i la decoració del temple és el fris que envoltava les parets exteriors de l’entaulament. El fris baix relleu, tallat in situ, està datat entre el 442 aC-438 aC. El motiu de la lluita dels centaures i els lapites es troba concretament a les metopes del vessant sud del fris exterior.

  • Tercera representació artística: l‘escultura de marbre de Giambologna (1599) 
“Hèrcules i el centaure Nessos”, obra de Giambologna realitzada el 1599. Aquesta obra esta situada en la Piazza della Signoria (Florència, Itàlia) [ Font: Wikipedia ]

Jean de Boulogne conegut millor per el seu pseudònim de Giambologna, fou un escultor francès molt actiu a Itàlia, exactament a la Florència del segle XVI. Una de les seves obres escultòriques més important és Rapte de les sabines (1583) que també esta situada en la mateixa Piazza della Signoria de Folrència. 

En la nostra escultura de marbre veiem els dos personatges importants del mite esmentat. En aquesta, Giambologna vol destacar amb el màxim detall possible la lluita que hi ha entre Hèrcules i el centaure Nessos.

És clara la diferència amb la primera representació, la pintura de José Garnelo, ja que en aquella els personatges més importants eren Deianira i el centaure, en canvi Giambologna prioritza la lluita que hi ha entre els dos personatges masculins centrals del mite.

  • L’ultima representació mencionada: Deianira d’Evelyn Morgan (1878) 
“Deianira” d’Evelyn Morgan (1878), col·lecció privada. [Font: Wikipedia]

Evelyn Morgan, autora d’aquesta representació pictòrica fou una pintora anglesa prerrafaelita del segle XIX. La temàtica de les seves obres s’inscriu plenament en la pintura prerrafaelita. Es una de las poques dones artistes d’aquest moviment. En les seves obres destaca el predomini del dibuix, la línia recta i uns colors suaus i càlids; i en totes les seves obres hi són presents el tema mitològic, el folklore o les llegendes populars. Presenta traços de gran delicadesa i es fixa en el mínim detall per a les seves representacions.

Pel que fa a aquesta obra, veiem una Deianira amb una vista molt perduda, penedida, pel que podem deduir que es troba al final del mite, quan Deianira  ha donat la capa a Hèrcules, tot provocant-li funestes conseqüències.

Com a conclusió podem deduir que las tres imatges són una representació del mite, a partir de diferents representacions artístiques, amb el màxim detall possible. El que ens mostra que a partir d’unes simples imatges podem deduir tota una història completa. ja sigui d’un mite o d’una explicació que més endavant ens serveix per a la nostra educación.

Us proposo que feu com Mireia Rosich i busqueu d’altres representacions artístiques al voltant d’aquest mite o, si més no, on apareguin els personatges esmentats. Al comentari, deixeu l’enllaç de la imatge i feu-ne una breu explicació com les que he fet jo mateixa. Atenció, no podeu repetir-ne una que ja aparegui en un comentari anterior!

I per acabar, aquí us deixo aquesta cançó que esmenta Mireia Rosich en el seu article per la referència que fa al “cavall alat”. Espero que us agradi.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=FBg0u4GI1B4[/youtube]

Maria Popovich