Europa: el mot i el mite

La política, avui en dia, s’ha convertit en un tema tan quotidià que pràcticament passem per alt les seves arrels en la mitologia clàssica, i les ironies que aquestes inclouen. Oriol Bosch i Jover, estudiant de ciències polítiques i de l’administració i guanyador del IX Concurs d’Articles sobre la Unió Europea en la categoria d’opinió amb Europa: el mot i el mite, ens ho explica en el seu article premiat.

Cliqueu a sobre de la imatge per llegir l'article sencer.
Cliqueu a sobre de la imatge per llegir l’article sencer.

Tal i com ens anticipa el titular, l’article ens parla de l’Europa actual, especialment del conflicte del terrorisme i dels refugiats. Per fer-ho, l’autor parteix de l’origen del mot: Europa com a continent que cada dia experimenta la mort de persones que fugen de l’horror de la guerra i només troben països que els tanquen les portes, i Europa com a deessa que representa la dignitat i la humanitat. A més, ens explica com el concepte d’Europa s’ha anat degradant i ha perdut la seva essència.

L’episodi mític al qual es refereix el text és el rapte d’Europa, filla del rei fenici Agènor i de la reina Telefassa de Tir. Es diu que Europa estava recollint flors a prop de la platja quan va veure un bou blanc, que era Zeus transformat. Quan la noia el va veure, el va començar a acariciar i es va muntar a sobre seu. Tot seguit, Zeus va aprofitar i va córrer i nedar fins arribar a Creta. Allà, el déu va revelar la seva identitat i va fer Europa la primera reina de l’illa.

europa
El rapte d’Europa, de Ticià. 1562. Localització: Isabella Stewart Gardner Museum, Boston. [Font: El cuadro del día]

De la mateixa manera que Europa arriba a Creta com a immigrant, a un lloc llunyà, milers de refugiats lluiten per arribar a un continent que els tanca les portes cada dia. D’aquesta manera, l’Oriol estableix una relació entre un mite que tracta sobre l’acceptació de les persones dins de la nostra cultura i la nostra actitud de rebuig, no només cap a una cultura diferent, sinó a vides en perill.

D’altra banda, fins a quin punt ha sigut Europa una terra d’igualtat i fraternitat? En quin moment hem rebut persones en perill i acceptat cultures diverses, si la cultura imperial és part de l’essència del nostre continent? Personalment, trobo que aquesta situació que vivim té uns antecedents, no s’han perdut els valors de respecte i solidaritat de cop i volta. Potser hauríem de ser més crítics amb el nostre passat per poder rectificar els nostres errors del present.

Si esteu interessats en el tema podeu mirar el documental de TV3 que tracta sobre els refugiats aquí.

  • Segons l’article original, quina famosa frase sobre Europa va formular el filòsof Bernard-Henri Lévy? Què deu significar?
  • Serveix-te dels enllaços que he inserit en la descripció del mite per recrear el viatge d’Europa i compara’l amb el dels refugiats. És gaire diferent?
  • Què penseu vosaltres sobre la situació que està vivint Europa amb els refugiats i el terrorisme?
  • En quin moment de la història europea creus que Europa va mostrar les característiques del personatge mitològic que li dóna nom?

Claudia Castro 4t ESO