Arxiu d'etiquetes: Avern

Un viatge a l’infern clàssic

Fermín Bocos és un periodista i viatger espanyol, interessat pel món clàssic, especialment pels aspectes religiosos (el més enllà, la vida d’ultratomba). Bocos va néixer l’any 1949 a Valderribles (Cantàbria), prop de Santander, i viu actualment a Madrid. Ha treballat en la cadena SER, en la COPE i a TVE. Bocos opina que el model ideal de ciutadà seria l’atenès, excloent-ne l’esclavitud. Es declara agnòstic i considera, segons el meu parer molt encertadament, que hem de revaloritzar l’estudi de les humanitats, enteses, segons ell, com el conjunt que formen el llatí, el grec, la història antiga i la religiosa. El periodista càntabre entén que no es pot comprendre la nostra cultura actual sense l’estudi dels clàssics -ell mateix és un neohumanista-, ja que, com tots sabem, aquella és hereva de la la grega i de la llatina.  

“La nostra cultura batega  a les portes de l’infern antic”

El diari LA VANGUARDIA va poder conversar amb l’erudit, per aprofundir en els seus coneixements. L’article, que va sortir publicat a la secció “La contra”, del dijous 3 de desembre del 2015, amb el títol La nostra cultura batega a les portes de l’infern antic. L’entrevistador és un dels habituals del diari, Víctor Maria Amela.

He considerat que hi ha fragments del text periodístic especialment importants:

Primera citació de l’article, que correspon al cant XI de l’Odissea, en la segona part de l’obra:

“Va ser un enclavament tartessi [la Rábida, a Huelva] que Aviè va citar. Allà va arribar Ulisses, a l’estuari dels rius Odiel i Tinto, d’aigües vermelloses, que hom anomenava “llacuna de l’infern”. Hi havia una gruta, la boca de l’infern…”

Segona citació de l’article, que correspon al llibre VI de l’Eneida, en la primera part de l’obra:

“Avernus” ve del grec “aornós” (“sense aus”), perquè les emanacions sulfuroses les foragitaven… I el troià Eneas va desembarcar a les platges de Cumes… -Virgili ho canta a l’”Eneida” – i tot seguit va anar a consultar l’anciana sibil·la de Cumes…

Hem de tenir en compte que Fermín Bocos, com a apassionat del món clàssic i de la seva visió del món dels morts, ha intentat seguir la pista de diversos possibles indrets per on es creia, en època dels grecs i dels romans, que es podia accedir a l’Inframón. Pensem que Bocos ha buscat les portes de l’Infern en el Vell Món (l’únic conegut pels grecs) perquè sap que l’anhel d’immortalitat és viu en tots els éssers des que va sorgir la consciència humana tal com avui la coneixem, és a dir, des del Paleolític. L’erudit ens dóna notícia d’alguns rituals que es practicaven en aquestes vies d’accés al regne dels morts: sacrificis, consumició de substàncies al·lucinògenes. També fa esment de figures mitològiques (Persèfone, Hades/Plutó) i d’elements característics de la religió grega: l’oracle de Delfos, els misteris d’Eleusis.

Tot seguit, us deixo alguns enllaços sobre indrets relacionats amb les entrades de l’Infern, i que apareixen esmentats en l’article: el llac Avern, la gruta de Cumes, Nekromanteion, el cap Taímaron.

Qüestions:

  • Feu una breu ressenya dels indrets enllaçats, en la qual es comenti la seva vinculació amb l’entrada a l’Infern.
  • Trobeu característiques comunes en aquests indrets que heu comentat?
  • Els qui hagueu llegit l’Odissea o l’Eneida, comenteu els dos fragments de les obres clàssiques que apareixen en l’article i situeu-los en el context de la narració corresponent.
  • Qui són Ulisses i Eneas? De quina obra és protagonista cadascun? Digueu-ne els trets principals, tant físics com psicològics.
  • Sabeu qui era el barquer mític de la llacuna Estígia? Busqueu-lo en aquest article i feu-ne una breu caracterització, tant física com psicològica.

 Pau Molar. Grec i Llatí. 2.2