Regne Animalia

Vertebrats > Rèptils > Quelonis

Agrionemys horsfieldii

Avui al matí ens hem quedat de pedra quan, obrint l’armari de mostres biològiques al laboratori de ciències, hem descobert set petits nounats de tortuga russa:

L’autor d’aquest bloc posseeix des de fa molts anys quatre exemplars de tortuga russa (Agrionemys horsfieldii). Es tracta d’una de les poques espècies de tortuga de terra que es poden mantenir legalment a casa amb un registre oficial Cites B (que garanteix que han nascut en captivitat i, per tant, que no han estat sostretes de la natura).

Aquesta passada primavera el mascle no va parar d’empaitar les tres femelles, força més grans que ell i, al cap d’unes poques setmanes, les femelles van pondre els ous. En cap moment vàrem creure que haguessin estat fertilitzats, tot i així, vàrem tenir els ous en observació i, veient que no hi havia cap canvi intern, vàrem considerar que els ous eren estèrils, així que els vàrem portar al laboratori de ciències per que els alumnes poguessin observar els ous de tortuga durant les pràctiques del curs següent. A l’armari s’hi van passar el juliol i l’agost, a les fosques i a una temperatura força elevada.

El sorprenent ha estat que, en obrir l’armari per agafar altres mostres biològiques per fer una pràctica, hem vist que els ous estaven trencats i, entre els fragments de les closques, hi havia 7 petites tortuguetes mig adormides. Devien haver nascut tot just feia uns pocs dies!

Immediatament hem donat aigua a les tortugues per que s’hidratessin i hem tallat un tros de poma i una mica d’herba del gènere Sonchus per si els venia de gust menjar. Una vegada totes 7 han begut aigua les hem posat al Sol perquè assolissin la temperatura que necessiten per a activar el seu metabolisme intern.

Quan han assolit la temperatura adequada, s’han tornat ben actives, i elles mateixes han entrat a l’aigua per beure (devien estar mig deshidratades!):

També han començat a mossegar, amb més gràcia que traça, els petits trossets de poma. És normal que els primers dies després de néixer no mengin res.

Les tortugues acabades de néixer són molt delicades i la seva vida perilla enormement, almenys durant els primers mesos. És per això que l’autor d’aquest bloc ha decidit fer-se’n càrrec a casa. Les tortugues han d’haver nascut la setmana passada, doncs algunes d’elles encara conserven la cicatriu del sac vitel·lí que permet a les tortugues sobreviure durant els 3 – 4 primers dies de vida:

També s’observa a la punta del bec de les tortuguetes acabades de néixer un sobresortint corni que els serveix per trencar la closca de l’ou. Amb el temps se’ls caurà:

Hem posat les tortuguetes en una safata més gran i més alta, l’hem cobert de paper absorbent per a eliminar l’excés d’humitat, i hi hem afegit aigua neta i brots joves d’enciams de diverses varietats.

Com que les tortuguetes són molt petites, hem fet unes farinetes d’enciams a les que hem afegit pols ric en calci (proporcionat pel veterinari).

Les tortuguetes són molt petitones (fan entre 4 i 6 cm de longitud). Si tot va bé, aviat es faran més fortes i poc a poc aniran creixent. Això sí, paciència, perquè les tortugues són animals de creixement molt lent!

Aquest hivern no les podem deixar hivernar, així que les mantindrem despertes perquè s’engreixin i creixin vigoroses. Per a això és molt important tenir en compte aquests 3 factors:

1) Han de tenir un ambient sec i càlid. Això ho aconseguirem amb una bombeta halògena prou a prop per que escalfi però sense que es puguin cremar (necessitaran una temperatura variable entre 26 i 40ºC). Durant la nit apagarem el llum però garantirem una temperatura superior als 15ºC. Les tortugues no es poden escalfar des de sota com sí que és possible fer-ho en el cas de molts llangardaixos mantinguts en terrari: les tortugues han de rebre l’escalfor necessàriament des de dalt.

2) Necessiten un llum de radiació ultraviolada especial per a terraris, sense el qual no podrien fixar el calci per formar el seu esquelet i acabarien morint (han de rebre radiació ultraviolada entre una i dues hores al dia mentre són petites. Més endavant els caldrà més hores o, senzillament, ser exposades directament al Sol).

3) Una alimentació rica a base de vegetals. El millor és utilitzar els mesclums de 5 – 6 enciams pretallats que es venen en bosses als supermercats. Cal evitar, però, els enciams iceberg i massa blanquinosos, que no tenen gens de nutrients, i sempre cal rentar els vegetals per assegurar-nos que no tenen pesticides. A aquests enciams cal afegir altres verdures finament tallades (bròcoli, col llombarda, carbassó, etc.). També se li pot donar una mica de fruita, però sense abusar. Per sobre del menjar s’ha de repartir homogèniament pols de calci especialment preparat pel veterinari (no valen per a res els esquelets de sípia ni els de cubs de calci que venen a la majoria de botigues d’animals).

A mesura que passi el temps anirem publicant novetats sobre la vida d’aquests petits.

Mentrestant, us presentem a una de les femelles i possible mare d’aquestes tortuguetes, l’Alba, quan tenia 9 anys. Ara s’ha fet molt més gran i supera el quilogram de pes.

Finalment, una fotografia actual de Lissa i Melano. Lissa, la tortuga gran, és femella i possible mare de les tortuguetes. Melano, més petit, és el pare. Tots dos es troben prenent el Sol arrambats a la paret per a escalfar-se millor:

Comparteix