Un dels processos biològics que estudia l’ecologia és la colonització d’ambients verges per part dels éssers vius i com les espècies colonitzadores van essent progressivament substituïdes a mesura que augmenta la complexitat de l’ecosistema (un exemple seria l’estudi de la colonització progressiva d’una illa volcànica acabada de formar fins arribar a formar-se tot un nou ecosistema).

Els ecosistemes aquàtics són molt més ràpids que els terrestres. Així, per formar-se un bosc madur calen centenars d’anys, mentre que en un medi aquàtic la formació d’un ecosistema complexe pot ser qüestió de mesos o pocs anys.

Per a estudiar aquest fet, es van introduir al riu Tenes (Lliçà d’Amunt) uns portaobjectes de vidre perfectament nets en una zona d’aigua corrent. Es van fixar els vidres amb fil de pescar i, al cap de 15 dies, es van tornar a recollir per a la seva inspecció al microscopi.

El que es va trobar és el següent:

S’hi poden identificar diverses espècies de diatomees (algues unicel·lulars) entre altres agrupacions de color marró i tot un seguit de partícules encara més petites transparents i esfèriques. En els 15 dies que han estat els portaobjectes sota l’aigua s’hi han adherit als vidres gran diversitat d’organismes. Tota la superfície es troba homogèniament colonitzada per organismes no identificats (fongs? bacteris?), a part de les diatomees.La gravació en vídeo permet distingir pel seu moviment altres organismes que escapen a la resolució del microscopi (probablement bacteris i protozous:

Així, s’observa una cobertura total per organismes entapissants (hi ha una estratègia d’ocupació màxima de la superfície disponible).

Diatomees de majors dimensions es troben també a la superfície heterogèniament distribuïdes (és comú que les diatomees s’agrupin i fins i tot formin colònies).Aquestes diatomees són probablement del gènere Cocconeis (o molt similars). Són diatomees habitualment epífites, és a dir, que s’adhereixen a altres algues macroscòpiques. Si es realitza dissecció òptica, de manera que s’enfoqui el microscopi en una posició més elevada en relació a la superfície del vidre, és possible observar la presència d’altres organismes que es troben per sobre d’aquesta catifa d’algues:

Es tracta de protozous del gènere Vorticella, depredadors en forma de campana units al substrat per mitjà d’un llarg peduncle.Els Vorticella són protozous ciliats, és a dir, que estan proveïts de cilis que els permeten desplaçar-se i, alhora, alimentar-se mitjançant la formació de petits corrents d’aigua.

A un dels portaobjectes s’ha pogut trobar una alga verda filamentosa pluricel·lular (al centre de la fotografia):

En tota la superfície de l’alga es poden reconèixer diatomees de color marró epífites i, al costat esquerra de la fotografia, un protozou ciliat parent pròxim de la Vorticella.

Així, els portaobjectes han estat colonitzats per una catifa d’algues unicel·lulars (les diatomees, probablement també fongs i bacteris) i per un “bosquet” de Vorticella i altres ciliats pedunculats.

En aquest pla superior de les Vorticella s’han pogut identificar altres organismes de vida lliure. A la següent fotografia s’ha identificat un Euplodes (protozou depredador):

Comparteix