Regne Animalia

Invertebrats > Artròpodes > Insectes > Lepidòpters

Bombyx mori

El cuc de seda és potser un dels pocs invertebrats que la gran majoria de nens i no tan nens se n’ha cuidat alguna vegada d’alimentar tant a casa com a l’escola. Però, per molt famós i conegut que sigui, per què li diem cuc de seda si no té res a veure amb un cuc?

El cuc de seda és en realitat la larva de la papallona de la seda. Els estadis juvenils o larvaris d’aquesta papallona tenen aspecte de cuc, potser per això popularment se’ls coneix com a “cuc de seda”, però presenten una característica que els diferencia totalment dels cucs: tenen potes.

I si no és correcte anomenar-los “cucs de seda”, com se’ls ha de dir? Si parlem de l’espècie, ens hem de fixar en l’estadi adult i no pas en l’estadi larvari, i és per això que hauríem d’anomenar-los “papallona de la seda”, tot i que és la larva i no l’adult qui produeix seda…

Els científics ho tenen molt més senzill, perquè per a cada espècie d’animal utilitzen un únic i inequívoc nom binomial llatinitzat, en aquest cas, Bombyx mori. Qualsevol científic, del país que sigui i parli la llengua que parli, sabrà a què ens referim si li diem “Bombyx mori“. Però es clar, si anem escampant a tort i a dret que a casa tenim exemplars de Bombyx mori, potser ens acabaran mirant una mica malament… Tal vegada el millor és continuar dient que tenim “cucs de seda”, però tot seguit avisar que no es tracta de cucs, sinó de papallones en estadi larvari. Per cert, les larves de qualsevol espècie de papallona reben el nom d’eruga… Així, el més correcte seria dir “a casa tinc erugues de “cuc de seda”!

El cos de les erugues es troba segmentat. Cada segment es fa molt evident gràcies a l’ornamentació en franges negres sobre blanc del seu cos:

Com tots els insectes, posseeixen 3 parells de potes, que es troben a la part del davant del cos de l’eruga, a sota de la zona més prominent del cos, que constitueix el tòrax de l’animal. A la fotografia següent observem el cap de l’eruga, que està menjant una fulla de morera, i just darrera, les 3 potes del costat dret del cos:

No s’han de confondre aquestes 6 potes verdaderes característiques de tots els insectes amb els apèndixs que posseeix l’eruga a la part posterior del cos, a l’abdomen:

Aquests apèndixs abdominals permeten a les erugues desplaçar-se per les fulles i aferrar-se a elles per no caure, però són estructures que desapareixeran quan es transformin en papallones.

Els insectes tenen respiració traqueal, és a dir, que l’oxigen arriba a les cèl·lules del cos a través d’uns conductes ramificats anomenats tràquees. L’aire entra per aquests  conductes a través dels espiràculs, que són unes obertures o forats que tenen a cada segment de l’abdomen a ambdós costats del cos, i l’eruga de la papallona de la seda no és una excepció. Així, a la següent fotografia s’observen clarament els espiràculs en forma de petits cercles negres:

Les erugues són molt voraces, i arriben a consumir grans quantitats de fulla de morera. I sinó us ho creieu, només cal veure el següent vídeo:

Aquesta voracitat els permet créixer ràpidament a partir del moment que eclosionen dels ous que va pondre la seva mare abans de l’hivern.

A les imatges següents s’observen els ous d’on han nascut els exemplars fotografiats:

Molts d’aquests ous han estat ja abandonats pels nounats. D’altres ous blanquinosos mai van prosperar i, finalment, alguns més foscos van morir sense completar el seu desenvolupament a l’interior de l’ou. A la fotografia apareixen també fongs filamentosos que van contaminar la posta probablement després del naixement de les erugues.

A les fotografies següents s’observen alguns ous eclosionats:

L’eruga va trencar l’ou per sortir:

Des del naixement, les erugues arribaran a fer 4 mudes abans de patir l’important procés de metamorfosi, però això ja és tota una altra història…

L’autor vol agrair a Dan Allegue Garcia la cessió dels exemplars de Bombyx mori amb els que ha estat possible il·lustrar aquest article. Moltes gràcies, Dan!

Comparteix