Regne Plantae

Plantes amb flor > Angiospermes

Rosa sp.

La flor és l’òrgan reproductor dels cormòfits. En realitat es tracta d’un conjunt de fulles molt modificades:

Els sèpals verds formen el periant, que protegeix les estructures internes en formació quan la flor encara és una poncella. Els sèpals són les fulles que han patit menys modificacions. La base del periant rep el nom de receptacle, que creix sobre el peduncle de la flor:

Quan la poncella comença a obrir-se deixa veure els pètals a l’interior, de vistosos colors, mentre que els sèpals es van retirant a poc a poc per corbar-se després sobre el receptacle.

Els pètals són altres fulles modificades que actuen de reclam als insectes pol·linitzadors. En el cas de les roses adquireixen colors vistosos i olors sorprenents. També és cert que els humans han creuat genèticament diverses varietats de roses infinitats de vegades per a obtenir exemplars grans, molt aromàtics i amb un nombre creixent de pètals.

El conjunt de pètals rep el nom de corol·la.

Quan la rosa s’ha obert, la corol·la ofereix un espectacle sorprenent:

Però les roses no existeixen per als nostres ulls. La seva funció és permetre la reproducció sexual de la planta i, per tant, generar llavors que garanteixin la continuïtat de l’espècie.

A l’interior, unes fulles molt modificades, fèrtils, produeixen els grans de pol·len. Es tracta dels estams (androceu). I al mig, altres fulles fèrtils formen els òvuls. Es tracta del pistil (gineceu).

Quan la flor ha estat fecundada, perd els pètals i comença a desenvolupar-se el fruit a l’interior del receptacle:

Comparteix