L’alzina

Nom científic: Quercus ilex.
Família: Fagàcies.

L’alzina és un arbre perennifoli que pot arribar als 10-20 m d’alçada i que fa una gran i densa capçada.
La seva escorça és clivellada i és de color marró fosc.

Les fulles són dures, amb el marge una mica dentat i el pecíol curt; fan 2-9 cm de longitud i 1’5-4 cm d’amplada.

Per l’anvers són de color verd fosc; pel revers tenen petits pèls i són de color verd grisós.

Floreix durant els mesos d’abril i maig.
Les flors masculines pengen i són grogues i abundants; les flors femenines són petites i estan aïllades o en grups de dos.

El fruit (la gla) és arrodonit i allargat (2-3 cm).
Està cobert per una mena de barret anomenat cúpula, amb esquames que no punxen.

Les glans maduren a la tardor i cauen a terra. Germinen fàcilment amb les pluges.
Suporta bé la sequera i viu en diferents tipus de terres, des del costat del mar fins als 1500 m d’altura. És molt resistent i rebrota després dels incendis.
Les glans són molt apreciades com a aliment dels porcs.
La fusta és utilitzada per a la construcció i per la fabricació d’eines. També s’utilitza per fer carbó vegetal.
A Catalunya hi ha 2 varietats d’alzines: l’alzina de fulla llarga (Quercus ilex subsp. ilex) i l’alzina de fulla curta o carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia).

També hi ha el garric o coscoll (Quercus coccifera) que presenta forma d’arbust amb les fulles i les cúpules de les glans punxents.

Garric

Un altre arbre similar és l’alzina surera (Quercus suber) de l’escorça del qual s’extreu el suro.

Alzina surera